Article publicat a eldiario.es
Va ser aprovat pel Ministeri d’Educació i Cultura amb agostitati set anys de retard, i ara a ningú li agrada el Reial Decret que regula el cànon que les biblioteques han de pagar per llibres físics prestats. Ni a l’entitat de gestió encarregada de la distribució dels drets d’autor, CEDRO, ni als bibliotecaris ni a les administracions municipals i autonòmiques, que hauran d’assumir aquest nou pagament. El Reial decret va sortir publicat al BOE l’1 d’agost però, entre vacances, reformes electorals i diades, ha passat gairebé desapercebut per a la població.
La polèmica despertada en el sector de les biblioteques tampoc és nova. En realitat, és un decret que regula part de la Llei del Llibre de 2007 on ja es deixava constància que les administracions –com a titulars d’aquests centres– haurien de pagar a les entitats de gestió de drets 0,20 euros per cada exemplar adquirit.
Fins ara sí que hi ha hagut una recaptació, com afirmen des de CEDRO: s’han pagat 1.960.107 euros, principalment per part de l’Administració central i la Comunitat de Madrid. Però, és ara quan s’ha regulat la norma i, a més, s’han canviat els criteris de recaptació, ja que dels 0,20 euros es passa a 0,16 euros per exemplar adquirit més 0,05 euros per cada soci efectiu de la biblioteca.
En aquell 2007 ja van ser molts els que van criticar aquest pagament. Es va crear la Plataforma No al Préstec de Pagamenti s’hi van sumar nombrosos escriptors com José Luis Sampedro, Santiago Alba Rico, Núria Amat, Inma Chacón, Almudena Grandes, Emilio Lledó, Marta Sanz, Maruja Torres o Paul Preston. Una llarga llista amb més de 120 autors que van manifestar en un comunicat que no volien “servir de coartada a aquesta nova maniobra de mercantilització de la cultura, i exigim que no es cobri cap cànon pel préstec dels nostres llibres”.
També hi va haver editors que es van posicionar en contra com Acuarela Libros, Akal, Trea o Traficantes de Sueños. Es van queixar els rectors d’universitats a través de la CRUE, el CSIC, la Federació Espanyola de Bibliotecaris ANABAD, i fins i tot hi va haver un manifest del Moviment 15M a juny de 2011. Però res es va moure al respecte.
Una polèmica de tornada
Amb l’aprovació del Reial decret aquest dimecres, s’ha tornat a reviure la controvèrsia, en la que a més en aquesta ocasió s’ha quedat sol el Govern. Si bé no es posa en dubte que els autors hagin de cobrar per la seva feina, com ha assenyalat el director del Servei de Biblioteques de la Universitat de Salamanca, José Antonio Merlo, “és inacceptable sobrecarregar a les entitats que presten serveis bibliotecaris públics amb taxes que minvaran els seus pressupostos i que impediran el compliment correcte de les seves activitats socials, educatives i culturals”.
Merlo es recolza en el fet que en els últims anys, el pressupost de les administracions per a l’adquisició de les biblioteques públiques ha baixat considerablement: segons l’Estadística de Biblioteques de l’INE, el 2012 les biblioteques públiques van gastar prop de 41 milions d’euros en nous fons; quantitat allunyada dels 52 milions invertits el 2010 i dels 64 milions de 2008 “El Reial Decret aprovat ara és injust, inadequat, il·lícit, arbitrari, antisocial, erroni, absurd, desproporcionat, insidiós i perniciós”, rasa Merlo.
Des d’ANABAD, el seu vicepresident, José María Nogales,també mostrava en un comunicat el seu desacord amb el cànon, ja que estima que aquest pressupost sortirà de partides destinades a la compra de llibres i personal, que es veuran minvades.
I malgrat ser l’entitat encarregada de la gestió d’aquesta recaptació,CEDRO tampoc hi ha donat el seu vistiplau, encara que per raons diferents. Segons ha manifestat a eldiario.es, “amb aquest Reial decret, la quantitat que resulta dels càlculs no s’ajusten al que estableix la Directiva ni la jurisprudència. Serà una quantitat simbòlica, 400.000 euros a repartir entre 58 milions de préstecs, és a dir, uns 50 o 60 euros”. Fins i tot tenen pensat recórrer el decret. Uns demanen menys o gens i per altres cal una xifra més alta.
Dubtes davant el nou cànon
Els bibliotecaris insisteixen que els llibres adquirits per préstec ja es paguen a les editorials i en aquest pagament ja estan inclosos els drets d’autor per als seus titulars (editor i autor), de manera que el cànon suposa un repagament dels drets d’autor. Per CEDRO, però, aquest no és un argument concloent: “El dret d’autor no s’esgota amb la compra, per això es va establir una remuneració pels préstecs”.
També la legislació espanyola de propietat intel·lectual permet que els autors decideixin com es difonen les seves obres i que puguin autoritzar el préstec públic de la seva creació. El nou Reial decret contradiu la pròpia LPI, ja que insisteix que no es podrà fer ús d’aquest dret. “Nosaltres hem de distribuir els diners i després que l’autor faci el que vulgui amb ells”, recalquen des de CEDRO.
I què passa si qualsevol ciutadà decideix donar els seus llibres a una biblioteca? En aquest cas, des de l’entitat de gestió es garanteix que no es cobraria per aquests llibres prestats ja que no han estat adquirits. Això sí, a partir de gener de 2016 si entrarien en la quota. “Però són quantitats nímies, ja que les donacions són molt circumstancials”, diuen a la societat de gestió.
Pel que fa a les obres de domini públic, com pot ser El Quixot o La Celestina , aquestes no entrarien en el cànon, amb excepcions: si són obres traduïdes, adaptacions o obres comentades, sí, en haver-hi un autor amb copyright pel mig.
Manifestacions en contra
Des d’algunes tribunes polítiques ja han començat les primeres mobilitzacions contra el cànon. IU de la Comunitat de Madrid ha començat una recollida de signatures i presentarà mocions en contra a tots els ajuntaments de la regió en contra de la mesura. També el BNG a Galícia s’ha posicionat en contra, més algunes seus del PSOE a la Corunya, Castella i Lleó, Castella-La Manxa i Múrcia. Només el PP es manté inamovible en afirmar que fomentarà la lectura, un argument al qual José Antonio Merlo no veu cap sentit: “Les biblioteques són serveis gratuïts, que no cobren per la seva activitat, de manera que tampoc han de pagar per la mateixa”.
Cronologia del polèmic Reial Decret
1992: La Unió Europea aprova una directiva per la qual commina a tots els estats de la unió a regular els drets d’autor a través dels préstecs de llibres. La Directiva sintetitza que cap autor podrà negar-se al préstec de les seves obres, en nom de la difusió cultural, i que tots els estats estan obligats a la remuneració als seus autors.
1994: Espanya adapta la Directiva Europea però eximeix del pagament pels préstecs de les biblioteques.
2006: El Tribunal Superior de la UE condemna Espanya per la transposició incorrecta de la Directiva de 1992. És una sentència declarativa –no una multa- que obliga a canviar la regulació.També s’actualitza aquesta Directiva amb una nova per adaptar-la als nous temps.
2007: Espanya adapta la Directiva a través de la nova Llei de la Lectura, del Llibre i de les Biblioteques, aprovada al juny pel ministeri de Cultura que dirigeix en aquest moment la socialista Carmen Calvo. S’hi assenyala que els préstecs de les institucions públiques i centres del sistema cultural no necessiten de l’autorització del titular de drets i que s’haurà d’abonar als autors per aquests préstecs. S’exclouen les biblioteques d’aquells municipis de menys de 5000 habitants i les dels centres educatius, siguin públics o privats. S’estableix que el pagament serà de 0,20 euros per exemplars comprats, no prestats. És a dir, si una biblioteca compra 200.000 exemplars en un any ha de pagar a l’entitat de gestió, CEDRO, 40.000 euros. A partir de juny de 2007 es comencen a abonar els pagaments, però segons CEDRO, “anualment només ho ha fet l’administració central i la Comunitat de Madrid”.
2008: És l’any fixat per desenvolupar el Reial Decret que dugui a terme la coordinació dels pagaments, però no s’aprova.
2014: L’1 d’agost, el Govern del PP aprova finalment el Reial Decret que desenvolupa nous sistemes de remuneració per CEDRO. Des d’agost d’aquest any a desembre de 2015, el sistema consisteix que les administracions hauran de pagar 0,16 euros per cada exemplar comprat l’any més 0,05 euros per cada soci actiu a l’any. És a dir: si una biblioteca compra 200.000 exemplars pagarà 32.000 euros més si, per exemple, té 1000 socis actius, 50 euros: 32.050 euros A partir de gener de 2016 el sistema canviarà: continua el criteri dels usuaris actius més 0,004 per títols per préstec (no exemplars). És a dir, si té 1000 usuaris, seran 50 euros, i si té 200.000 títols, 800 euros: 850 euros.
D’altra banda, el criteri de remuneració per als autors s’estableix de la següent manera: la quantitat recaptada es divideix entre préstecs totals (que cada administració haurà de fer saber a CEDRO) per saber quant costa cada préstec i després aquesta xifra es multiplica per el nombre de títols prestats de cada autor.
