Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Tinc dos anys i estic cansat

    Aina Cabau Vallverdú

    Com cuidem els mestres?

    Joan M. Girona

    Cabòries d’un substitut inestable

    Víctor Saura

    D’etiquetes i diagnòstics  

    Ferran Casadó i Anna Escobar

    Una reflexió sobre l’aprenentatge de les matemàtiques a Catalunya: Les competències bàsiques com a brúixola

    Laura Morera
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Una universitat cooperativa per formar ciutadans

    Actualitat
    Una universitat cooperativa per formar ciutadans

    Pere Rusiñolsetembre 20, 20144 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Estudiants al campus de Florida, a Catarroja (València) / Florida
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Article publicat al blog d’Alternativas Económicas a eldiario.es

    Algunes universitats guanyen renom perquè ensenyen com ningú a competir.

    Després hi ha d’altres que, a més, ensenyen també a cooperar, no només per una qüestió de solidaritat, sinó perquè al final la cooperació resulta útil tant en la vida com en els negocis.

    Florida Universitària, a València, és una de les més importants d’aquestes últimes a Espanya, i no li ha anat gens malament: està en plena celebració del 20è aniversari –el dia 10 de juliol, l’exministre Ángel Gabilondo participarà en un dels actes de celebració– i està integrada en un grup cooperatiu –Florida Grup Educatiu Cooperatiu– que forma a 4.900 alumnes cada any amb una plantilla de 400 persones –la meitat, socis de treball associat– i que, a més, des de 2009 ha augmentat en el 50% el nombre de treballadors tot i el tsunami financer, amb l’obertura de 15 escoles infantils.

    “L’ingredient cooperatiu està sempre integrat en el nostre mètode”, subratlla Empar Martínez Bonafé, directora general de Florida.

    Florida va néixer com una de les potes troncals del grup cooperatiu valencià que en la Transició es va proposar replicar el model basc de Mondragón. L’experiència ha estat un gran èxit en tots els fronts: el financer –Caixa Popular és un exemple de banca responsable i rendible–, el de consum –els supermercats Consum compten amb gairebé 11.000 treballadors (el 95%, cooperativistes) i dos milions de socis de consum– i el de la formació, amb Florida.

    A l’inici, el 1977, Florida es va centrar sobretot en l’ensenyament secundari i la Formació Professional per poder donar capacitació a l’economia social, però també al teixit empresarial unit al territori. “Des de sempre, la nostra oferta educativa va voler aproximar-se a l’entorn i evolucionar al seu costat, sense cap pretensió de crear un món aïllat”, insisteix Martínez Bonafé al seu despatx del campus, a Catarroja, a l’àrea metropolitana de València.

    A partir d’aquestes premisses, la lògica portava a anar ampliant les àrees de formació, i avui el grup ja ofereix “un projecte únic de formació al llarg de tota la vida”, des de l’educació infantil fins als màsters i la formació contínua, amb l’objectiu d’incorporar l’esperit emprenedor amb valors de manera consubstancial a totes les àrees d’aprenentatge. La directora general posa un exemple gràfic d’aquesta filosofia emprenedora amb valors: “Si fabriques llits, no pots perdre de vista que l’objectiu primordial és ajudar que la gent descansi. Però al mateix temps has de poder guanyar diners per seguir fabricant llits i guanyar-te la vida”.

    Aquesta conjunció entre una altra manera d’abordar l’economia i la rendibilitat –de la que la pròpia Florida és un exemple en si mateixa, amb una facturació anual per sobre dels 10 milions d’euros– es dóna cada vegada amb més freqüència en el món de l’economia social. L’evolució, assenyala Martínez Bonafé, és molt positiva: “Abans havies de fer un gran esforç per explicar que si creaves una cooperativa no era perquè no servies per als negocis. Ara ja no: hi ha una economia social molt potent mostrant que es poden fer les coses de forma diferent amb gran professionalitat, i ajudant al mateix temps a avançar cap a un nou model econòmic en què prevalgui el bé comú “.

    Les especialitzacions de Florida Universitària –per la via de graus o màsters oficials– són ara mateix 5: Turisme, Empresa i Finances, Educació, Enginyeria i Tecnologies de la Informació. Cada curs costa en general al voltant de 5.000 euros, encara que existeix una potent política de beques de la pròpia entitat, i estan adscrits a les dues universitats públiques de la província: la Universitat Politècnica i la Universitat de València.

    Quan des del Govern s’impulsa la col·laboració público-privada, rarament es pensa en un cas com el de Florida. Però és també un bon exemple de tot el potencial d’aquest tipus de fórmules fora dels canals convencionals de les empreses mercantils, on tenen prioritat el capital i la maximització del benefici. Les cooperatives són també entitats privades, i si els graus que Florida ofereix estan adscrits a universitats públiques, estem també davant d’un cas de cooperació público-privada, fórmula anatematitzada sovint per corrents d’esquerra essencialista.

    “L’educació és la gran eina de transformació, tant social com personal”, conclou la directora general de Florida. I en el frontispici del model, una frase del filòsof Bertrand Russell: “L’educació té dues finalitats: d’una banda, formar la intel·ligència, de l’altra, preparar al ciutadà”.

    Alternativas-Economicas_EDIIMA20130404_0371_1

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    cooperativisme
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous ArticleQuè diu l’Education at a Glance 2014 de l’OCDE i què en fem?
    Next Article
    Actualitat
    L’OCDE o els economistes com a gurús de l’educació
    Pere Rusiñol

    Related Posts

    Anàlisi
    Què es pot fer per augmentar l’assistència dels universitaris a les aules?

    juny 30, 2025

    Anàlisi
    Universitat i mercat

    juny 18, 2025

    Actualitat
    La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya dedica l’edició d’aquest any a la defensa de l’alegria

    juny 13, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}