“Les institucions d’educació superior han de canviar el paradigma actual que emfatitza l’individualisme, la competitivitat i els beneficis a curt termini per un model que posi l’accent en la col·lectivitat i en la construcció d’un futur sostenible a llarg termini”. Així de contundents són les conclusions del cinquè informe sobre educació superior de la Global University Network for Innovation (GUNi) que es presenta aquest dimarts a Barcelona.
Aquesta xarxa internacional creada el 1999 per la UNESCO, la Universitat de les Nacions Unides (UNU) i la Universitat Politècnica de Catalunya –ara reemplaçada pel conjunt de l’ACUP– ha treballat en els últims tres anys en aquesta recerca sobre el vincle universitat-societat amb consultes, seminaris acadèmics i una conferència internacional amb contribucions d’autors de 34 països. Una de les principals conclusions és que per aplicar el canvi de paradigma que proposa “s’han d’ampliar els vincles amb la societat, més enllà de l’empresa, tot enfortint relacions amb associacions cíviques i moviments socials”.
“La conclusió és que no podem seguir com estem”, assegura Cristina Escrigas, assessora de projectes i ex-directora executiva de GUNi. “Les institucions educatives es mantenen en una lògica post-industrial que no és sostenible, volen seguir amb el creixement però ja hem vist que no és possible”, apunta.
L’estudi reclama que les institucions d’educació superior “no tan sols formin professionals sinó ciutadans amb ment oberta, esperit crític, consciència ètica i compromís cívic mitjançant mètodes orientats a la resolució de problemes reals i en temps real”.
Però com s’orienta la universitat a aquests problemes reals? Per Rajesh Tandon, un dels editors de l’informe i fundador de Societat per la Recerca Participativa a Àsia (PRIA, en les sigles en anglès), considera que “la societat ha de demanar a la universitat què vol”, per més que s’hagin distanciat l’una de l’altra, com també apunta. La seva experiència passa, per exemple, per portar estudiants d’agronomia a dialogar amb els camperols, que aquests plantegin problemes i que els universitaris puguin experimentar solucions pràctiques.
L’estudi, tot i tenir l’ACUP entre els socis, té un enfoc global i no planteja propostes concretes per les universitats catalanes. “Això ja és cosa de cada universitat, però el que no poden fer és com si no anés amb ells”, apunta Escrigas. No obstant, a tall d’exemple participarà ens els debats al voltant de l’informe Maria Marquès, responsable del programa d’aprenentatge i servei de la URV, un model que combina aprenentatge i servei a la comunitat.
