Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Es dediquen moltes hores de classe a l’ensenyament de les normes ortogràfiques, però els resultats no milloren. Exercicis mecànics com omplir els buits de les paraules i col·locar accents, sobre els quals ha pivotat sovint l’aprenentatge de l’ortografia a les escoles i instituts, resulten no inútils, però sí insuficients. “De poc serveixen aquestes activitats si no es posen en pràctica escrivint”, constata Jordi Balcells, autor del document Orientacions pràctiques per a la millora de l’ortografia, presentat pel departament d’Ensenyament com un dels primers passos per renovar l’ensenyament de l’ortografia i, per tant, millorar-ne els resultats.
Analitzant els resultats dels darrers anys de les proves d’avaluació de competències bàsiques de Quart d’ESO, Ensenyament ha comprovat que, a diferència de la majoria d’àmbits, el conjunt d’alumnes no aconsegueix millorar el seu domini de l’ortografia, i segueix cometent en alguns casos faltes flagrants. És per això que la Generalitat ha optat per elaborar i difondre aquest document, unes orientacions pràctiques per a què els docents les incorporin a les classes.
Les estratègies aprofundeixen sobretot en noves metodologies que vagin més enllà de les activitats mecàniques i creïn “contextos d’escriptura i lectura pròxim als interessos de l’alumnat”. És a dir, intentar que el que és una matèria aparentment avorrida susciti un major interès entre els estudiants. Així s’expressa també Marta Milian, professora emèrita de Didàctica de la Llengua a la UAB i coautora del llibre L’ensenyament de l’ortografia: “Per si sola és molt avorrida, però l’ortografia lligada a l’expressió per comunicar-te amb un altre no ho és, per exemple, com tampoc no és avorrit fer jocs específics”, constata. Segons el seu parer, la motivació és “essencial”.
Altres aspectes que el document proposa adoptar són l’atenció a la diversitat, l’autoavaluació o la major coordinació del professorat. “S’ha demostrat que l’ensenyament estàndard no solament no fa progressar els qui tenen més necessitats, sinó que avorreix als qui en saben més”, recorda Jordi Balcells, que creu que seria bo adaptar exercicis per a diferents nivells dins la mateixa aula. En aquest sentit també cal tenir en compte que un 86% dels alumnes aprenen ortografia principalment a través de la memòria visual, però hi ha un 11% que ho fa per l’auditiva i la resta (6%) per altres sentits.
L’informe de la Generalitat no distingeix entre llengua catalana i castellana perquè considera que estan interrelacionades. “Els resultats de català i castellà en les proves de competències bàsiques solen evolucionar de manera similar, i els alumnes també solen tenir nivells semblants en una i altra llengua”, justifica Teresa Pijoan, secretaria general de Secundària. El tipus de faltes que es cometen, segons el document, també se solen compartir, i són principalment la mala accentuació -gairebé en la meitat dels casos-, la confusió de grafies i la puntuació defectuosa, és a dir, posar punts i comes de manera desordenada.
El que no aborda el document, tot i que ha estat en el punt de mira en els darrers anys, és el possible empitjorament del nivell ortogràfic a causa de l’ús de sistemes de missatgeria com els SMS o el Whatsapp, en els quals es tendeix a escurçar paraules i frases i a tenir poca cura en els detalls. Segons Balcells, “aquest és un tòpic que no se sosté i que ja ha estat rebatut per informes com el del Consell Nacional d’Investigacions Científiques francès“, que constaten que la bona o mala ortografia no depèn de l’ús d’aquests canals. Balcells considera que no es pot barrejar el llenguatge informal dels SMS amb si s’aprèn bé l’ortografia a classe.
En això hi coincideix Milian, tot i que potser discrepa del departament pel que fa a la importància que es dóna a l’ortografia. “Li donem una rellevància excessiva en relació a altres paràmetres de l’expressió escrita”, considera. En la seva opinió actualment es treballa massa la vessant “superficial” de l’escriptura -caligrafia, puntuació, presentació…- i no tant elements com la coherència o el contingut darrere els textos: “sovint es desvaloritza la idea de que escrivim per a algú, amb alguna intenció”.
La renovació en cinc (còmodes?) estratègies
En la seva presentació al públic, ahir a la seu del departament d’Ensenyament, Balcells va condensar el seu document en cinc estratègies.
1. Canviar la metodologia
Es considera fonamental superar els exercisis mecànics i descontextualitzats. Per això, Balcells proposa nombroses activitats que tenen una finalitat més concreta i que són més propers a l’alumne. Destaquen les traduccions (permet comparar semblances entre llengües), les bitàcores (resums i repassos de les faltes de cada alumne al llarg del curs), els dictats (cita multitud de variants del dictat, algunes de col·laboratives), les converses metagràfiques (parlar entre dos alumnes o amb el mestre sobre els errors comesos i resoldre’ls) o la pròpia escriptura (“a escriure s’aprèn escrivint”, resumeix).
2. Atenció a la diversitat
Cal diversificar les activitats per a què els alumnes, que tenen diferents maneres d’aprendre, puguin trobar la que més els convé. El document conclou que es poden distingir quatre nivells de domini de l’ortografia -novell, aprenent, avançat i expert-, i que en la mesura del possible s’hauria de garantir a l’aula que els alumnes aprenguessin en funció de la seva situació en aquesta escala. La personalització en l’educació -en qualsevol àmbit- és considerada un valor.
3. Correcció diversa
Balcells també proposa superar el model de correció tradicional, que sovint consisteix en comptar les faltes i posar una nota. En aquest sentit, considera que hi ha modalitats diverses per fer més significativa la correcció per a l’alumne. Aquí hi entren l’autocorrecció, la correcció per parelles, per petits grups… Que també serveixen per alliberar el mestre de la càrrega d’haver de corregir desenes d’escrits.
4. Avaluació diversa
En la mateixa línia que la correcció, el document també assenyala l’avaluació com un procés clau per a què l’alumne prengui consciència del que està aprenent. I destaca mètodes avaluatius que van des de l’individual fins a l’avaluació en grup o la pròpia autoavaluació.
5. Cooperació entre professors
Com que la majoria d’errades es reprodueixen de manera similar tant en castellà com en català, Balcells considera important establir un diagnòstic, “un acord sobre les errades”, que permeti detectar-les i treballar-les de forma semblant en totes dues llengües. Per a això cal cooperació entre el professorat de les matèries. Com ja s’ha dit anteriorment, el 50% de les faltes són d’accentuació, i la resta principalment de grafies i puntuació.
