Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A l’escola Na Penyal, de Son Cervera, hi ha una porxada d’amiant que està malmesa, i com que les seves fibres queden a l’exterior s’han trobat alguna vegada els nens i nenes jugant-hi. Aquest material, que en segons quin estat pot ser perillós per la seva toxicitat -és cancerigen-, es manté a molts centres educatius de Mallorca, malgrat la batalla, liderada sobretot per les associacions de pares i mares, perquè el retirin definitivament.
La darrera onada de queixes s’ha viscut a Mallorca des que la conselleria d’Educació va aprovar un pla de millora de les infraestructures dels centres de Palma, la capital, que preveu la “substitució de porxades de fibrociment amb amiant” en un total de cinc escoles i sis instituts. Però aquesta mesura no és suficient per a federacions de famílies com FAPA Mallorca, que asseguren que no poden acceptar “promeses insubstancials”.
La federació sospita perquè el pla de millora, dotat amb una partida de 349.249 euros, arriba a 200 dies de les eleccions autonòmiques i sense data d’execució de les obres. “Portem dos anys barallant-nos amb la conselleria perquè mogui fitxa i ara ens diuen que ho faran aquest curs però no donen dates; necessitem concreció”, valora Vicenç Rodrigo, de FAPA Mallorca, que denuncia falta d’informació per part del Govern de les Illes.
Entitats com la seva fa anys que demanen a l’Administració una relació dels centres afectats per l’amiant, per poder establir grups de més o menys risc i prioritzar les accions, però fins ara només han rebut resposta de l’Ajuntament de Palma, que els ha facilitat un informe en què consten a la ciutat 36 centres educatius amb presència d’amiant, ja sigui als dipòsits d’aigua -on és més habitual- o als sostres.
“En el projecte de la conselleria no es determina cap criteri d’acció”, lamenta Rodrigo. “Per què són aquests onze centres els escollits i no uns altres?” es pregunta. I ressalta que els onze beneficiats de la retirada de l’amiant són a Palma. “Això és un greuge comparatiu per a les escoles de la resta de l’illa, com per exemple el CEIP Na Penyal, de Son Cevera”, destaca. Els centres que, si tot es compleix, perdran de vista aquest material perillós són les escoles Anselm Turmeda, Es Pil·larí, Es Pont, Miquel Porcel i Rei Jaume I, i els instituts Emili Darder, Francesc Borja Moll, Guillem Sagrera, Juníper Serra, Politècnic i Son Rullan.
L’amiant és un material que es va emprar massivament a Espanya en la construcció durant els anys 70, per ser econòmic i eficaç, tot i que després es va declarar que era cancerigen, segons va constatar l’Organització Mundial de la Salut. El material pot ser més o menys perillós en funció del seu estat -si ha patit les inclemències del temps i ha quedat desgastat, ho és més- i també depèn si les persones hi són molt exposades o no.
“El que està clar es que si l’Administració no vol que generem alarma ens gan de proporcionar informació sobre l’estat dels centres”, conclou Rodrigo.
