Quants astronautes hi hauria al món si tots els adults es guanyessin la vida dedicant-se al que van somniar de petits? I quants bombers, futbolistes o ballarins? Els somnis d’infància no sempre es compleixen; de fet, rarament. Només un 6% dels actuals treballadors es dediquen a la feina que van somniar quan eren nens i nenes, segons un estudi de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M). L’informe analitza quins són els factors que intervenen sobre els nens i adolescents a l’hora d’escollir els seus itineraris formatius i laborals.
Per dur a terme l’estudi, els investigadors han seleccionat més de 1.500 nois i noies d’entre 11 i 15 anys, en etapa preadolescent. Aquests han estat enquestats “repetidament” des d’aquesta edat fins que han entrat al mercat laboral.
“En l’elecció hi intervenen, entre altres factors, els estudis dels pares i la pròpia autoestima” dels infants, però sobretot els tipus d’ocupació segons els estereotips de gènere, expliquen des de la universitat. En aquest sentit, un nen que tingui la intenció de dedicar-se a una feina socialment considerada del seu gènere, té el doble de possibilitats d’acabar-hi accedint.
L’estudi ressalta que la família i els rols de gènere són dos elements clau, però no amb la mateixa intensitat sobre els nens i les nenes. “En les famílies amb un repartiment molt tradicional de les tasques domèstiques, els nens aspiren a professions habitualment masculines”, detallen des de la UC3M, però no passa el mateix exactament amb les nenes. “Les nenes procedents de famílies igualment tradicionals no són més proclives a desitjar feines típiques del seu sexe”, conclouen els investigadors.
En aquest aspecte també hi influeix el nivell formatiu de la família i els atributs psicològics dels infants. “Probablement l’educació dels pares comporta un tipus de valors més igualitaris que els nens aprenen a casa”, constata Javier Polavieja, professor de Sociologia de la UC3M, de manera que aquests infants tendeixen amb més freqüència a somniar amb feines que no necessàriament són les típiques del seu sexe. Exactament el mateix passa amb un infant amb major autoestima i motivació.
