Nou pas del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, per introduir el castellà com a llengua vehicular a les escoles catalanes, i desmantellar així el model d’immersió lingüística. El Govern espanyol ha presentat un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -a través de l’Advocacia de l’Estat- que obligui a la Generalitat a informar les famílies que tenen l’opció de demanar que els seus fills estudiïn en castellà, tal com fixa la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE). Segons el recurs, fins ara el departament d’Ensenyament no estava complint aquest precepte.
Així doncs, el Ministeri exigeix obrir un nou termini “on les famílies puguin sol·licitar el castellà com a llengua vehicular”, en paraules de la Secretaria d’Educació Montserrat Gomendio, que considera inacceptable que en les preinscripcions no hi hagi la casella per poder demanar escolarització en castellà i que, en el cas de les famílies que demanen estudis en llengua materna, se’ls remeti a “una atenció individualitzada”.
“El recurs no pretén anul·lar la matriculació que s’ha fet, sinó donar una possibilitat a les famílies que volen que el castellà sigui llengua vehicular”, apuntava ahir el ministre Wert, argumentant un polèmica embestida contra la immersió que arriba justament hores abans de l’inici de la campanya electoral. El període de preinscripció per al curs 2015-2016 es va tancar el 17 de març, i el proper 8 de juny està previst que s’obri la matriculació.
La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, s’ha oposat frontalment a la petició del Govern central, que considera que vol “imposar que el tractament del castellà i el català a les aules sigui idèntic”. Considera que, si s’hagués de posar en marxa aquest procés d’informar les famílies, caldria enviar un burofax a tots els alumnes de Catalunya, 1,5 milions d’estudiants, una mesura que, segons ha al·legat, atempta “no només contra la llei d’educació de catalunya, el sentit comú i la democràcia, sinó que també modifica el que el propi PP ha previst amb la LOMCE”.
L’ofensiva de Wert s’emmarca en el fracàs de la seva propia proposta, inclosa a la nova llei, que plantejava que les famílies que vulguessin escolaritzar els seus fills en castellà i no puguessin -com passa actualment a Catalunya- tinguessin l’opció de matricular-los en escoles privades a càrrec de la Generalitat. Doncs bé, només 60 famílies ho han demanat, i cap d’elles, segons Rigau, s’ha resolt favorablement.
El recurs ha rebut també l’oposició de la majoria del Parlament de Catalunya. En una compareixença conjunta, CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP van lamentar que es torni a posar en qüestió el model lingüístic vigent a les escoles els darrers trenta anys. En la sessió parlamentària, el president Artur Mas es va referir al cas acusant al PP de pretendre canviar el país a través de sentències en no poder-ho fer amb els vots.
Un mínim de 25% de castellà, per primera vegada
Fins ara, la LOMCE establia que el català havia de ser el centre de gravetat a les escoles catalanes, però que això no havia d’impedir que el castellà fos també llengua vehicular “en una proporció raonable”. En aquest sentit, el recurs planteja que aquesta proporció sigui d’entrada un 25%, tal com ha establert anteriorment el TSJC en cinc casos de famílies que demanaven que els seus fills estudiessin en castellà. En el text del recurs, l’Advocacia de l’Estat considera que la Generalitat hauria de garantir un bilingüisme amb el mateix pes pel castellà i el català, però admet que fins que l’ús del català no estigui normalitzat pot mantenir més presència, i deixar el castellà amb un mínim d’un 25% de quota a les classes.
