Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Tinc dos anys i estic cansat

    Aina Cabau Vallverdú

    Cabòries d’un substitut inestable

    Víctor Saura

    Com cuidem els mestres?

    Joan M. Girona

    D’etiquetes i diagnòstics  

    Ferran Casadó i Anna Escobar

    L’evidència científica no arriba a un consens sobre els efectes de les pantalles en la salut mental dels infants i adolescents

    Ares Biescas (Verificat)
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Ajuntaments i educació: cap als models de proximitat

    Opinió
    Ajuntaments i educació: cap als models de proximitat

    Enric Pratsmaig 18, 20154 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Ajuntament d'Arenys de Mar (Foto: Maria Rosa Ferre)
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Un dels temes que en les eleccions municipals sol passar gairebé desapercebut és el de l’educació i, més concretament, el de la política municipal en relació amb l’ensenyament i els centres educatius, més enllà de les proclames genèriques. El cert és que la legislació educativa espanyola no deixa cap marge a la intervenció dels poders locals i la LEC, que va intentar resoldre a Catalunya aquesta anòmala situació, no ha desenvolupat cap dels seus minsos arguments per incrementar les atribucions dels ajuntaments. Aquest debat, com veurem tot seguit, es mou entre dues dinàmiques de complicada solució, entre l’arquitectura administrativa i el repartiment polític d’atribucions, entre l’eficàcia en la presa de decisions i el control sobre el sistema.

    D’entrada, podria semblar una polèmica erma, de poc interès, buida de contingut polític, però el cert és que el debat entre centralització i proximitat no és nou i té una base de confrontació ideològica més profunda del que amaga. Un dels casos més interessants d’aquest fenomen es va produir a la dècada de 1980, quan Margaret Thatcher va sostreure per llei les competències en educació que gaudia l’autoritat local del Gran Londres, dominat pels laboristes, una decisió que va capgirar el model de govern tradicional en l’àmbit educatiu, basat en el pes important de les corporacions locals en les decisions educatives, sobretot a Anglaterra. En aquella ocasió, la instauració d’un currículum centralitzat, amb l’argument que això permetria obtenir comparacions vàlides entre escoles, va desencadenar una important batalla política, encara no resolta.

    A casa nostra, la situació més recent l’hem viscuda amb l’aprovació de la LOMCE, que no només envaeix atribucions de la Generalitat i deixa de desenvolupar l’autonomia real de centre, sinó que despulla els consells escolars de les seves funcions d’òrgans reguladors de la vida educativa d’escoles i instituts, i s’oblida novament dels ajuntaments. Ara com ara, les corporacions locals tenen un paper galdós, reduït a qüestions ornamentals i d’intendència que, en realitat, limiten la seva acció a funcions subsidiàries que acaben sent considerades de segon nivell: escola bressol, processos de matriculació, serveis complementaris de menjador o transport, edificis escolars, escoles artístiques, etc. Les dades de l’OCDE ho confirmen: el govern central reté el 16% de les decisions, els governs autònoms el 59%, i les escoles, el 25% restant.

    Una mirada internacional ens permet detectar com els països que tenen models de proximitat resulten més eficaços, responen millor a les necessitats socials del context i alguns d’ells acaben obtenint bons resultats acadèmics en les proves internacionals. Així, observem que la majoria de reformes educatives recents han tendit a desplaçar atribucions cap als òrgans de decisió més pròxims a l’escola, en un intent d’incrementar la responsabilitat sobre els directament afectats. En aquest sentit, algunes evidències indiquen que els sistemes que són referents a escala internacional, com els dels països nòrdics, aposten més pels models de proximitat i s’allunyen dels models centralitzats, més propis dels països mediterranis.

    Els àmbits de decisions estudiats recollits en els informes internacionals fan referència al finançament, la gestió de personal i el currículum. Així, en el mateix informe, a Finlàndia el 100% de les decisions es prenen al nivell local; a Noruega, el 65% corresponen a aquest nivell, el 21% al govern central i el 15% a les escoles; a Suècia, el poder local tenen un 35% de les responsabilitats i el 47% a les escoles, i a Dinamarca l’autoritat local té un 34% i les escoles el 44%. Altres països concedeixen també un pes important als poders locals, com ara Estats Units (53% de les decisions), Canadà (el 49%), Xile (41%) o Escòcia (37%). Com al sistema espanyol, també a França els ajuntaments no tenen cap responsabilitat rellevant en educació, i acumulen una bona part de les decisions en el govern central o en altres poders intermedis, com Portugal, Grècia o Itàlia. Per la seva banda, Alemanya té un repartiment força equitatiu entre els diferents graus de les administracions.

    Tot plegat mostra, en el context europeu, les diferències importants entre els països nòrdics o centreeuropeus i els països mediterranis. Per suposat, un bon sistema de proximitat exigeix confiança en els diferents actors implicats i l’establiment de mecanismes de seguiment per evitar grans diferències entre escoles. Amb tot, també cal reconèixer que l’augment d’atribucions comporta un increment de responsabilitat, de temps, de formació i, en definitiva, de dedicació, una circumstància que segurament no tothom estaria disposat a assumir. Preguntem-nos, d’altra banda, si a escala local tindríem les condicions humanes i materials més adequades per assumir determinades responsabilitats.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    Ajuntaments Descentralització Eleccions 24M opinió política educativa Política municipal
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    ¡Deixeu que els nens votin (o almenys que participin)!
    Next Article
    Actualitat
    HUMOR: Interinatge
    Enric Prats

    Related Posts

    Opinió
    Indignació

    juliol 3, 2025

    Opinió
    L’avaluació en el sistema educatiu

    juliol 2, 2025

    Opinió
    Ens està tornant ximples el ChatGPT? Quan el sensacionalisme es disfressa d’evidència

    juliol 2, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}