El passat febrer, l’Ajuntament de Barcelona anunciava la propera apertura d’una nova Escola Bressol municipal (projecte del que el Diari de l’Educació es va fer ressò uns mesos abans, amb motiu de la seva presentació al Congrés de Ciutats Educadores). La novetat radica en el nombre d’infants amb discapacitat que s’integraran en el disseny i equipament de l’edifici i la composició de l’equip docent que inclourà professionals especialitzats. Passat el procés de preinscripció del curs 2015-16 és un moment oportú per fer algunes puntualitzacions.
Aquella –en principi molt bona notícia– fou immediatament replicada per la Sra. Irene Balaguer en un article a l’Ara del 25 de febrer i un titular prou eloqüent: Les escoles bressol han estat sempre inclusives. Considero que no va contribuir a fer un debat serè al temps que s’intenta menystenir l’esforç que suposa obrir un centre d’aquestes característiques.
Compartim el concepte d’escola bressol inclusiva: aquella escola preparada per incloure tots els infants sense discriminació social, cultural, econòmica o per condicions físiques, intel·lectuals o altres; com diu l’article 81.4 de la LEC. El compartim i l’apliquem, tasca gens fàcil en el context actual tot i l’imperatiu legal.
Actualment acollim 608 infants amb NEE, una xifra molt allunyada dels 90 que s’atenien fa una dècada. És lògic i obligat que així sigui, però convé remarcar-ho perquè opinions com les que hem citat semblen suggerir que estem on estàvem, o pitjor. Cada curs, s’incorporen al voltant de 100 noves sol·licituds d’alumnes amb NEE, que activen recursos humans, tècnics i econòmics, en un esforç institucional i professional degudament coordinats i que inclouen: disponibilitat d’un equip exclusiu d’orientació i assessorament format per psicòlegs i psicopedagogs; i professionals d’atenció individualitzada als infants que ho requereixin.
Pel que fa als aspectes tècnics i infrastructurals, en els darrers 10 anys s’han substituït i ampliat el 73% dels edificis per obsolescència i s’han eliminat el 98% de les barreres arquitectòniques dels equipaments. També es disposa d’un fons d’ajudes tècniques per a les escoles que ho necessiten. Uns recursos importants, si bé, no cal dir, segur no són encara tots els necessaris.
En el marc d’aquesta política pública d’escola bressol inclusiva, no ens hem limitat a posar en marxa “l’escola inclusiva numero 96”, l’EBM Escorial (nom provisional) esdevindrà un repte fruit de les aportacions, demandes i suggeriments de molts professionals. És per això que L’EBM Escorial serà una escola planificada, construïda i equipada amb recursos tècnics i humans –docents i especialitzats– per atendreinfants de règim ordinari i amb greus discapacitats en un context plenament inclusiu, no una escola per estigmatitzar ni per substituir. Per això, serà la comissió de garanties d’admissió la que “farà l’assignació de plaça a partir dels certificats de discapacitat i d’altres informes de valoració, ja siguin mèdics, neurològics o psicològics que es precisin”.
Per tant, doncs, que totes les escoles bressol seguiran com fins ara, acollint i reservant les mateixes places per atendre qualsevol grau de discapacitat tot procurant que els infants romanguin a l’escola del seu barri. L’EBM Escorial serà un recurs només per aquells casos en que tots els especialistes, i d’acord amb la família, valorin que es el millor per a l’infant.
Precisament per respecte a les famílies amb infants amb NEE, i perquè ens volem fer còmplices de les seves demandes, ens hem fixat una alta exigència en aconseguir el benestar de tots els infants. Per implementar aquest projecte hem demanat assessorament a institucions públiques i privades; la seva resposta i col·laboració ha sigut entusiasta i molt valuosa.
Voler desacreditar aquest recurs –demanat per bona part de la comunitat educativa– seria comparable –per posar un exemple– a argumentar que crear un hospital comarcal de referència posa en risc la bona feina i mitjans dels centres d’atenció primària deles respectives poblacions de la zona.
L’Ajuntament de Barcelona està portant a terme en les dues darreres dècades, un ambiciós pla –no exempt de tensions i respectuós amb l’oferta privada i d’iniciativa social– per crear una potent xarxa d’escoles bressol públiques –el proper setembre seran 97 escoles amb 8.100 places– que facin possible que qualitat i quantitat no siguin incompatibles.
Aquesta xarxa representa la continuïtat, en el segle XXI, del compromís històric de Barcelona amb l’educació, també dels més petits, que perdura i s’actualitza a traves de bones pràctiques i projectes d’innovació educativa de totes i cadascuna de les escoles bressol
És per això que l’escola bressol inclusiva que volem i construïm dia a dia està feta de respecte per la nostra història i del que hem heretat, d’experiència, de compromís, de talent, d’innovació, de prioritzar el benestar dels infants i respectar el seu procés evolutiu, de recursos, de receptivitat a noves propostes i a les crítiques, de complicitat amb les famílies, de col·laboració i implicació al territori… d’una bona dosi de pragmatisme i gens de demagògia.
