Aquest és un article publicat al blog Piedras de Papel
En les societats postindustrials l’origen social té un pes determinant sobre indicadors bàsics de benestar, com són el nivell educatiu, l’ocupació, el salari o la salut. Espanya no és precisament una excepció al respecte. El cas espanyol presenta una marcada reproducció intergeneracional de la desigualtat social, molt lluny de la “meritocràcia“ a la qual s’al·ludeix freqüentment en els debats polítics. Aquesta realitat revela problemes seriosos en matèria d’igualtat d’oportunitats.
La reproducció de la desigualtat social té costos importants. Un cost evident és de tipus social. Un país on els grups desafavorits no tenen les mateixes oportunitats que els grups privilegiats presenta clars dèficits democràtics i de justícia social. Però la desigualtat d’oportunitats també té costos econòmics evidents. Aquesta desigualtat social impedeix que el talent, motivació i esforç de moltes persones d’orígens humils pugui aflorar, fet que reverteix negativament sobre la productivitat i dinamisme de l’economia. Per tant, entendre com opera la transmissió de la desigualtat social és important per a contribuir al debat públic.
En aquest article em centro en un eix essencial de la transmissió de la desigualtat: com les mares i pares espanyols de diferents posicions socials dediquen temps a la cura parental. La família és la principal institució de reproducció social de la desigualtat. En el si familiar, els menors reben la cura parental necessària per adquirir habilitats cognitives i socioemocionals crucials per al seu desenvolupament i benestar futurs. Estudis previs mostren que els progenitors de posicions socials privilegiades, en identificar-se especialment amb els valors contemporanis de cura parental intensiva i tenir recursos materials i socials elevats, dediquen més temps a la cura parental que els progenitors de posicions desfavorides. Les dades espanyoles més recents, però, no s’han analitzat per explorar aquesta pregunta clau.
La “Enquesta d’ocupació del temps” (2009-2010) permet investigar la cura parental a Espanya utilitzant les millors dades recents disponibles. El Gràfic 1 presenta no només clares disparitats de gènere en la cura parental, sinó també per nivells educatius. Les mares amb educació primària dediquen a la cura parental 8.6 hores setmanals, i aquelles amb nivells educatius secundaris bàsics 10.4, molt lluny de les 12.8 hores observades per a les mares amb títol de Batxillerat superior, i encara més en relació a les 14.8 hores setmanals dedicades a la cura parental entre les mares amb estudis universitaris. Els pares amb nivells educatius primaris dediquen 5.7 hores setmanals a la cura parental, i els que tenen educació secundària bàsica 6.4, mentre que els pares amb educació secundària alta dediquen 8.3 hores setmanals a aquestes activitats, sent superats per les 9.6 hores invertides pels pares amb estudis universitaris.
El Gràfic 2 mostra també variacions notables en la cura parental entre classes socials. Les mares de classes treballadores dediquen a la cura parental menys de 8 hores setmanals, clarament per sota de les 10.5 hores setmanals emprades per les mares de classes intermèdies i molt per sota de les 11.9 hores observades en les mares de classes directives i professionals. De manera similar, els pares de classes treballadores no qualificades dediquen 4.2 hores setmanals a la cura parental, per sota dels pares de classes treballadores qualificades (6.1 hores) i intermèdies (6.6 hores) i encara més en relació als pares de classes directives i professionals (7.7 hores).
Els estudis acadèmics suggereixen que la disparitat social en la cura parental s’explica per dos factors principals. Un es refereix als valors parentals. Estudis previs argumenten que els individus de posició social elevada s’han incorporat especialment en la seva vida quotidiana les normes contemporànies de cura parental intensiva. Aquestes normes estan molt lligades a estratègies parentals que busquen l’estímul constant d’habilitats dels fills, amb l’objectiu que aquests arribin a nivells educatius i laborals privilegiats, permetent així reproduir el seu estatus social. En aquest sentit, una major simetria en els valors i actituds parentals entre grups socials podria suposar una reducció de les diferències educatives i de classe en la cura parental.
Ara bé, un segon nivell de factors clau té a veure amb desigualtats de tipus estructural: els recursos de temps. Les persones de posicions socials desavantatjades, a diferència d’aquelles amb major estatus social, solen tenir poca autonomia sobre l’ocupació, treballen sovint en horaris i jornades inflexibles que se solapen amb el temps disponible per a la cura parental. A més, a diferència de les famílies de posicions socials humils, les famílies més privilegiades posseeixen recursos que els permeten reduir temps en les tasques domèstiques, típicament exercides per les dones. Tenir accés a servei domèstic privat o poder sopar fora de casa regularment són privilegis de què es beneficien essencialment les famílies amb més recursos, la qual cosa els permet maximitzar temps per a la cura parental.
El Gràfic 3 mostra clares diferències educatives en l’accés a recursos de temps. Observem una relació negativa evident entre el nivell educatiu i la proporció de persones ocupades que treballen amb jornada irregular, ja sigui fora de l’horari estàndard o en cap de setmana. Per contra, l’educació es relaciona de forma positiva amb l’accés a serveis domèstics privats, amb diferències particularment acusades entre les persones amb estudis universitaris i aquelles que tenen educació bàsica.
El Gràfic 4 mostra com les diferències educatives en la cura parental són més acusades durant el cap de setmana (dissabte i diumenge) que durant la setmana (de dilluns a divendres). Observem que per als pares amb estudis universitaris hi ha un increment en la cura parental proper al 20% durant el cap de setmana, mentre que per a la resta de grups educatius no hi ha diferències en funció del dia analitzat. Aquestes variacions educatives poden explicar-se en part per les desigualtats socials en els recursos de temps, sent aquestes particularment rellevants durant el cap de setmana, quan, en no assistir a l’escola, els menors depenen més en edat escolar de la cura parental.
En resum, aquestes línies pretenen visibilitzar la forta desigualtat social i educativa en la cura parental que existeix a Espanya. Aquesta és una qüestió de primer ordre per entendre com funciona la transmissió intergeneracional de la desigualtat social, si bé ha rebut poca atenció en els debats públics. Aquest article, més que intentar explicar els mecanismes exactes que operen darrere d’aquesta disparitat social o proposar polítiques públiques específiques, vol subratllar la importància de la cura parental dins dels debats sobre condicions familiars, infància i desigualtat social.
