Aquesta és la tercera part d’un article sobre el currículum. Llegeix la primera i la segona.
No volem ser pretensiosos i presentar un nou currículum, però si les bases del que podrien ser per els eixos per a construir-ne un de bell nou. Per aconseguir necessitem un professorat molt ben preparat i unes famílies il·lusionades que comprovin com els seus fills aprenen més i millor. Us hem esbossat el marc general on s’inseriria l’ensenyament i aprenentatge en general, formal i informal, un nou marc per a un nou món amb ànsies de fer-lo més habitable, més humil i més pacífic. Per tant, de disseny n’hi ha d’haver ben poc, evidentment s’ha d’assegurar un excel·lent aprenentatge de la lectura i l’escriptura i les seves quatre habilitats (llegir, escriure, parlar i escoltar); s’han de treballar les estratègies i procediments fonamentals conjuntament amb els coneixements necessaris per a resoldre una àmplia varietat de problemes en situacions reals i contextualitzades molt variades
El currículum l’hem de fer nosaltres, amb especialistes i professorat de les universitats, però noltros som els que ensenyem i noltros hem de ser els qui dissenyem, conjuntament amb les idees dels estudiants de la classe. Entre tots aprendrem i ensenyarem més i millor. No ho oblideu mestres, en sabem, hem d’estudiar, hem d’observar, hem de fer recerca per millorar. Entre tots ho aconseguirem. Allò que no podem fer és quedar aturats davant la gran quantitat de propostes pedagògiques noves amb resultats òptims i l’inabastable món de la ciència que engreixa els seus coneixements contínuament, alhora que obre milers de nous interrogants dins cada espai d’estudi, aprofundiment i especialització. Anem a cercar visions globals, estudis genèrics de fets, objectes, processos immersos en el seus contextos naturals i per fer-ho necessitem el suport i l’ajuda de moltes disciplines científiques relacionades. Tenim reconegudes devers unes 550 disciplines científiques amb objecte de coneixement definit i mètode científic de recerca. A l’escola en veiem per sobre unes 10 com a màxim. Com és possible? A cas l’astrofísica no és una ciència apassionant? I l’aerodinàmica? I l’apicultura? I les ciències de la salut? I l’antropologia social? I l’ecologia humana? I la sociologia rural? Quants coneixements que ens perdem!!! Interessants, nous, útils, canviants,
Podem establir un conjunt de visions i perspectives que necessitem per viure en un món com l’actual i seguir exercitar-les al llarg de l’escolaritat. Aprenem a llegir i a escriure i ja en sabem? No en podem saber més? Fins quan podem millorar la nostra expressió escrita? No té límit, com l’univers; els límits els posem nosaltres, no hi ha límits, ni principis ni finals a l’univers. Qui posa límits, limita l’aprenentatge dels fillets i de les filletes i el que és pitjor barra el seu propi aprenentatge que el transformaria en una persona nova, il·lusionada de nou amb les preguntes, cercadora d’informacions i sabria ensenyar l’abast d’aquestes, ja que hauria d’establir uns criteris, conjuntament amb la seva classe, per convertir aquests munts d’informació en coneixement, per finalment, convertir aquest coneixement en saviesa: el que sabem posat a disposició de la millora del benestar de les persones, de la seva educació, de les seves capacitats en contextos diferents en el marc dels principis ètics continguts en la Declaració Universal dels Drets Humans.
Quina feinada que hi ha per fer!!!! I seguim discutint ridiculeses: que si una hora menys d’això, que si una hora més de lo altre; no tenim selectivitat!!! Què farem ara? Com entrarem als estudis desitjats? La religió catòlica fa mitjana amb la resta de notes o és una optativa sense repercussió numèrica?
Mentre, de milers de quilòmetres ens arriben unes fotografies amb una gran definició del planeta (o del que fins ara ho era) Plutó impactants i ho podem veure en directe, asseguts des de la classe o des de casa; podem veure els impressionants huracans que es mouen sense recorregut previsible amb una força natural que fa esgarrifar; podem veure com la Terra treu pedra fossa (lava) d’uns forats que baixa lentament, durant la nit, encenent el seu camí de vermell; podem veure les extraordinàries aurores boreals, l’art de l’espai, que s’enrevolten com cortinatges i canvien de colors com el millor espectacle pirotècnic que ens puguem permetre, però en el més absolut silenci, allà, a les terres de Lapónia… Tot això succeeix a fora mentre nosaltres discutim quina editorial comprem o qui ens dóna més regals a canvi. O discutint en un claustre si les cortines verdes no s’hi diuen amb la decoració i el color de les parets o sobre un greu problema pedagògic: quan passar de lletra de pal a lletra lligada. Amb tots els respectes i disculpes prèvies i posteriors: fem pena.
Mentre, a l’aula, potser succeeixen coses ben interessants i nosaltres, ni ens n’adonem. Dos fillets de quart de primària estan mirant atentament les imatges d’una mare cangur, que porta les seves cries dins la bossa. Entrem a l’aula i ens interpel·len sobre el fet, sobre el seu objecte de coneixement: el cangur que va interessant a més fillets i filletes. Gairebé de forma espontània sorgeix la pregunta important, el fil conductor: per què els cangurs porten una bossa per dur els seus fills? Aquesta classe treballava per projectes des d’infantil i, des de fa poc temps, havien sistematitzat el procés per no perdre’s. Cada curs treballa un fil conductor diferent, però ara ens reunirem en equip de cicle per dissenyar i orientar el nou projecte; els tres mestres reconeixen que del tema no en saben res. Anem recollint informació, alguna molt complexa, en un mapa conceptual que ens fixi els límits per no perdre’ns, que ens faciliti les claus bàsiques i els conceptes claus que haurien de quedar clars.
Ens situem en aquest mapa marcat pel canvi de l’espai i el pas del temps: de la descripció a la interpretació
- L’hàbitat dels cangurs
- La forma de vida i les característiques dels cangurs
- El concepte d’adaptació al medi: si canvia el medi, els animals s’hi adapten o van desapareixent.
- Concepte d’evolució: el món no sempre ha estat ni serà igual; sempre canvia.
Fixem possibles objectius; hem de saber on anem; no ens podem perdre (en posem tres exemples). Els objectius es redacten conjuntament amb els estudiants, igual que el mapa conceptual és sotmès a revisió, reducció o ampliació. Fixem objectius i continguts junts; ells són els protagonistas de l’aprenentatge, nosaltres el seus guies:
- Conèixer el cangur i el seu entorn, les seves característiques i els seus costums.
- Analitzar i comprendre com determinats canvis ambientals provoquen canvis en els animals que hi viuen que també poden canviar per mutacions aleatòries i imprevisibles.
- Desenvolupar les estratègies de tractament de la informació: anticipació, comprensió a partir de paraules claus, deducció a partir d’il·lustracions, dibuixos o fotografies….
Decidim que elaborarem un dossier en forma de text expositiu (treballarem els elements constitutius dels textos expositius, els organitzadors textuals, l’ús de títols, mapes, il·lustracions, precisió lèxica, predomini del present i del futur d’indicatiu. Igualment, decidim que treballarem en grups cooperatius amb rols determinats, la classe es dividirà en cinc grups de feina:
- Grup 1: Hàbitat dels cangurs.
- Grup 2: Característiques dels cangurs, en aquest apartat s’hi inclouria la pregunta clau plantejada.
- Grup 3: Les costums dels cangurs: què mengen, per on n’hi ha, per què boten d’aquesta manera…
- Grup 4: La reproducció dels cangurs.
- Grup 5: Com s’agrupen i com viuen? Quants anys viuen?
De manera continuada, organitzem converses per recollir informació on apareixen teories, interpretacions i hipòtesis de tot tipus que expressen el coneixement dels fillets i de les filletes (petit fragment d’una conversa):
- La bossa la porten per guardar els petits del fred.
- Però al desert no fa fred.
- Fa fred de nit, de dia no.
- Amb els bots què fan es deu feu mal la cria.
- I per què deuen botar d’aquesta manera?
- Aquesta és una altra pregunta rellevant.
- Deuen botar perquè no saben córrer, tenen les potes molt planes i això fa més difícil córrer.
- També potser que se cremin amb l’arena del desert i d’aquesta manera van botant.
- Aquesta és una bona hipòtesi; haurem d’analitzar-la. Ara hauríem de tornar al tema de la bossa per veure si descobrim per què s’utilitza.
Ara ens trobem amb la informació: textos densos, però vídeos que ens faciliten la comprensió. Sorgeixen els conceptes claus prevists: l’evolució, el canvi, l’adaptació al medi… els milions d’anys ens desborden. Recordem la proporcionalitat i les escales dels mapes. Els grups fan feina i comencen a sorgir els primers esborranys:
Els marsupials són uns animals mamífers que estan poca estona dins el ventre de la mare i després s’acaben de criar dins una bossa i mamem i van néixer a Amèrica del Nord.
Amb milions d’anys van anar per Amèrica del Sud, van travessar l’Antàrtica i van arribar fins a Austràlia. Fa mols milions d’anys Amèrica, l’Antàrtica i Austràlia estaven ajuntades i els animals podien passar.
Després es van separar els continents i els cangurs van quedar sols a Austràlia. Vivien a la selva però com que tot es va tornar desert, els cangurs se van haver d’adaptar a viure al desert.
Prèviament hem consensuat una graella que ens guia per elaborar els textos i una altra per avaluar els treballs finals.
Aquest mapa intenta concretar una mica més la proposta; sabem de la densitat de la informació, però crèiem necessasi il·lustrar nous models:
Si voleu, podeu considerar que l’activitat explicada és un projecte de treball; d’acord; però teniu en compte que l’hem preparat entre els mestres a iniciativa dels fillets de la classe; hem elaborat un mapa conceptual capaç de guiar-nos, hem fixat conjuntament allò que volíem aconseguir (objectius) i un ampli conjunt d’indicadors per saber si ho anaven aconseguint (avaluació). Hem treballat en grups cooperatius amb rols atorgats, hem elaborat un dossier informatiu que hem donat a persones del carrer amb el compromís de que vinguessin a comentar-los-ho a classe. Hem treballat a fons el text informatiu i els seus trets gramaticals, hem aprofundit en el concepte d’evolució i en el concepte d’adaptació a canvis climàtics i ambientals i ho hem anat sistematitzant tot, posant ordre, ordenant el pensament. Hem superat el repte del currículum en xarxa. Hem superat les disciplines.
I anem integrant progressivament les innovacions, no sumant o afegint sinó incloent: el treball cooperatiu, les intel·ligències múltiples, els estils de pensaments, els interessos i les motivacions, l’aprenentatge significatiu i relacional… les il·lusions i els somnis de tots i cadascun dels estudiants, organitzant el treball de manera flexible pensant amb tots els fillets i les filletes: discapacitats funcionals, discapacitats físiques, trastorns d’aprenentatge, trastorns del llenguatge… incorporant les adaptacions que, al final, beneficien a tots.
Penseu-ho bé, les ciències i entre elles, les ciències de l’educació, han canviat de paradigma; ara les ciències interroguen la incertesa i, nosaltres, com a mestres aprenem a interrogar la realitat i a seguir i organitzar els interrogants dels fillets. I interrogant, tots aprenem i tots podem ensenyar: és la gran aventura del coneixement. Anem a recórrer-la junts.
Gràcies a El Diari de l’Educació per deixar publicar uns articles tant llargs; gràcies a tots els que us heu atrevit a llegir-los. Estan escrits amb la màxima il·lusió de produir un canvi a tots els nivells i necessitem professorat força preparat, força arriscat, força il·lusionat i conscient de que les coses no es fan en un dia, ni en set, i que no ens ajudaran, que haurem de treure per endavant sols, amb el suport dels nostres fillets i filletes, als quals ho devem tot, fins i tot la nostra pròpia existència com educadors. Només per això ja val la pena!
