“La majoria de la gent no arriba a adonar-se de com de brillant és. No troben professors que realment creuen en ells i es convencen que són estúpids”. Aquest va ser el monòleg del matemàtic i escriptor canadenc John Mighton (Hamilton, 1957) a la pel·lícula El Indomable Will Hunting, en la qual va interpretar a l’assistent del professor Lambeau. Seguint aquesta filosofia, Mighton va fundar el 2001 l’organització JUMP Math, amb un programa que retorna la confiança en els alumnes, redueix l’ansietat i reforça el seu potencial en una de les assignatures amb les que ell mateix va tenir problemes: les matemàtiques.
A molts nens no els agraden les matemàtiques a l’escola. És perquè no les entenen?
És una pregunta complicada. Algunes investigacions mostren que molt aviat, possiblement a l’edat de sis anys, a Primer de Primària, els nens comencen a comparar-se entre ells i decideixen qui és bo i qui no en matemàtiques. Si la conclusió és que no tenen talent, deixen de prestar atenció, no s’entusiasmen, no recorden les coses, etc. Les matemàtiques són com una escala: si ensopegues en un esglaó és difícil seguir. I si es queden enrere es posen nerviosos i fins i tot poden començar a portar-se malament. La raó principal per la qual els nens no aprenen matemàtiques és psicològica.
Però pot haver-hi també una raó cognitiva?
Sí. Altres estudis demostren que els nens pateixen de sobrecàrrega, els seus cervells se saturen. Haurien d’enfrontar-se a reptes més petits perquè tinguin èxit amb aquests petits desafiaments i puguin seguir avançant.
Llavors sí que és possible que els nens gaudeixin amb les matemàtiques…
És clar! Hi ha multitud d’evidències que mostren que a qualsevol nen li poden agradar les matemàtiques si s’ensenyen bé. He vist nens animar-se amb les matemàtiques i els he sentit demanar deures. Els encanta resoldre puzles, són curiosos, es fan preguntes constantment, els agrada explorar i adoren els videojocs en els quals un repte porta a un altre. Les matemàtiques tenen aquesta mateixa estructura.
Però tots tenim el talent i el potencial per entendre les matemàtiques?
Per descomptat. Et poso un exemple. Abans de llançar el meu projecte, solia fer classes particulars de matemàtiques i el meu primer alumne estava en una classe especial de suport a Sisè de Primària. A la seva mare li van dir que mai seria capaç d’aprendre matemàtiques perquè eren massa complicades per a ell. Però ha acabat el seu doctorat en Matemàtiques. Ara és professor.
I tot gràcies al seu mètode?
Bé, considero que el 99% de la població hauria de saber matemàtiques a un nivell alt si aquestes s’ensenyen bé. Vam fer la prova en una classe de Cinquè de Primària al començament del curs. En les primeres avaluacions, les notes dels seus exàmens en matemàtiques anaven de 9 a 73 (sobre 100). La mitjana era a 54. Aquest és un resultat típic per a aquest curs a tot el món. Un any més tard, la nota més baixa va ser 95 i la mitjana es va situar en 98. Això va motivar als 17 estudiants a participar l’any següent en un concurs de matemàtiques. D’ells, 14 van obtenir premis i els altres tres es van quedar a prop. Després de dos anys, resolien problemes i els encantaven les matemàtiques.
Recuperar la confiança com ho van fer aquests alumnes és la clau?
En part sí, perquè si els nens pensen que són bons en matemàtiques pensen que ho són en totes les altres assignatures. Comencen a sentir-se més segurs perquè tenen bones notes en una matèria que se suposa que és difícil. Però en realitat les matemàtiques són fàcils si s’ensenyen bé.
Com es poden ensenyar bé?
Que quedi clar que m’encanten els mestres i els professors. Són els meus herois, però molts d’ells, sobretot els de nens de Primària, mai admetran que no saben allò necessari de matemàtiques, es posen nerviosos i no tenen temps de desenvolupar grans lliçons. Ens hem adonat que són necessàries guies online per a ells. A l’equip som tots matemàtics i en els últims deu anys hem partit les matemàtiques en micropassos. Aquestes guies ajuden els professors a ensenyar matemàtiques partint de reptes més petits per als nens. Això facilita l’aprenentatge. Moltes vegades no els fem sentir que sí que es pot. En el nostre programa JUMP Math aportem als professors materials per reconstruir aquesta confiança en tots els alumnes.
Ha tingut molt èxit al Canadà, però ¿els professors espanyols podrien també fer ús del programa?
Sí, perquè les matemàtiques són molt similars a tot el món. No hi ha molta diferència entre països perquè el mètode matemàtic és universal. Es pot introduir a edats diferents però tard o d’hora s’iguala. Un dels nostres projectes és implementar JUMP Math a Espanya i traduir-lo en castellà i català.
Què hi ha dels pares?
Poden fer servir el programa també. De fet molts professors que l’utilitzen ho han provat abans amb els seus propis fills perquè ja tenen en ment els plans de les lliçons.
Sembla que les matemàtiques són més que números. Què representen per a vostè?
Veure patrons per tot arreu i fer connexions entre les coses. Algunes són moltes vegades sorprenents, elegants i belles. Els nens saben veure-ho i apreciar-ho, contràriament als adults. La raó per la qual aquests no poden és perquè fracassen massa. És el fracàs el que ens fa pensar que les matemàtiques no són precioses.
Parlant de connexions, vostè s’ha sentit molt atret pel que uneix ciència i art, i si escau pel vincle entre matemàtiques i filosofia…
Molts dels grans matemàtics i científics tenen un gran sentit de la bellesa i sempre intenten simplificar les coses i fer-les més elegants. A mi m’ha guiat el sentit de l’analogia i de la similitud en el meu treball com a matemàtic. Sempre intento sentir aquestes connexions. I és molt similar al que faig com a escriptor i guionista, sempre intento establir relacions poètiques entre les coses. Sorprenentment passa el mateix en matemàtiques.
Quina bellesa hi ha en les matemàtiques?
Hi ha bellesa en les muntanyes o en les estrelles, en el món visible. Ens sorprendríem si els nens no ho veiessin. No obstant això, poden no tenir cap sentit del món invisible. Per això vaig començar JUMP Math, perquè cada nen té dret de tenir accés a aquesta bellesa. És com caminar en un parc preciós. No podem posar murs a un parc i que només uns pocs hi tinguin accés. És el que hem fet amb les matemàtiques. Hem posat murs per accedir-hi.Però són lliures i inesgotables.
