La Bressola és una associació cultural nascuda a Perpinyà ara fa 40 anys amb l’objectiu de promoure la immersió lingüística del català a les comarques de la Catalunya Nord. Va ser en un garatge de la capital del Roselló on aquesta entitat va organitzar la seva primera escola amb només set alumnes l’any 1976. Ara ja en tenen més de 900 repartits en set centres educatius, i la demanda segueix creixent.
La seva història ha estat lligada a la lluita per mantenir el català com a llengua vehicular dels centres educatius dins el territori francès, una carrera plena d’obstacles sobretot fins el 1995, quan van aconseguir signar un conveni amb l’Estat francès on s’acceptava el català com a llengua d’ús a les seves aules. Amb un model lingüístic d’immersió, el seu objectiu és la recuperació lingüística del català en un territori on la ciutadania parla majoritàriament el francès.
Parlem amb l’Eva Bertrana, la directora de La Bressola, que amb bona part de l’equip de La Bressola ha estat aquests dies a Barcelona per celebrar l’aniversari de l’entitat.
Amb 7 centres en actiu, teniu previsió d’obrir-ne més?
L’últim centre que vam obrir va ser el de Secundària, l’any 2013. Amb les retallades hem intentat salvaguardar el què teniem, tant per les ajudes que venien del Govern de Catalunya com les que venien de l’Estat francès, però s’han congelat aquests últims anys i encara ens manquen recursos. Però la demanda d’inscripcions és tan gran que no podem continuar així. Ara hem ampliat el nombre d’alumnes a les classes però comencem a estar al límit i, per tant, ara ens posarem a obrir-ne més.
Quin creu que és el motiu de la demanda creixent aquests darrers anys? Aconseguir que els alumnes siguin bilingües en francès i català?
La majoria dels nostres nins a casa parlen francès. I l’objectiu de venir a la Bressola és que visquin una immersió completa cap a la llengüa catalana, perquè a l’escola parlem permanentment en català, excepte 6 hores que fem de francès. Els nostres nins no porten el català de casa i els l’hem d’ensenyar.
Quin perfil de famílies apunten la seva canalla a La Bressola?
Abans teníem un perfil de pares més definit. Eren pares i mares que volíen una escola diferent i alternativa i que tenien inquietuds per l’educació dels seus fills. Els darrers anys, la tendència ha evolucionat cap a un interès per la llengüa. Molts pares es diuen: ‘Jo no he pogut parlar català, a mi se m’ha negat la meva llengüa, ningú me l’ha ensenyat i jo vull que els meus nins l’aprenguin’. Estem parlant de nins que la majoria tenen cognoms catalans…
A la Bressola apliqueu el sistema educatiu de les “classes verticals”, és a dir, les mateixes classes per alumnes de diverses edats. Funciona?
És l’essència i l’èxit de la Bressola. La base és la verticalitat perquè facilita la immersió lingüística. Amb les classes verticals, el petit aprèn del gran, perquè és el seu referent. Si el menut veu que el gran parla català, ell també ho farà. I funciona. Per altra banda, quan el gran ajuda el petit, reforcen el seu propi aprenentatge. Quan algú és capaç d’explicar alguna cosa, vol dir que aquesta cosa l’ha integrat, ja la sap.
El ritme de les classes no es ralenteix, sobretot si hi ha nens petits?
A la Bressola es tracta d’explicar pels grans, i els petits ja pesquen coses. Potser no ho entendran tot, però llavors és tasca de la mestra d’atansar-se als més petits i explicar-los el concepte en un llenguatge que comprenguin més. I quan el petit creix llavors li és més fàcil comprendre els conceptes perquè ja li sona.
Quina és la vostra relació amb el sistema educatiu francès. Us en sentiu exclosos?
Els primers 10 o 15 anys ens hi vam sentir, ara ja no tant. No ens sentim exclosos però tampoc ens sentim integrats en el sistema educatiu francès. Nosaltres tenim un paper diferent i se’ns ha integrat com una cosa de valor: hi ha les escoles municipals i hi ha la Bressola. Quan es parla de la Bressola hi ha una imatge de prestigi. No només per la llengüa si no perquè també s’han treballat molt els mètodes pedagògics per introduïr una segona llengua pels alumnes a l’aula.
La Catalunya Nord és una zona rural i sense indústria, i som els oblidats de París. Fins ara ens havíem enfocat cap a Montpellier i la capital francesa però sembla que aquesta situació està canviant. Ara es comença a veure que la ciutadania s’està girant cap a Barcelona i Girona, està fent un canvi de rumb. Les esperances perdudes d’un cantó, s’estan posant cap a l’altre.
Com es viu el procés independentista català a la Catalunya Nord?
Ara ja surt a les converses de cafè, de la fleca i de la perruqueria. Amb això et vull dir que la gent en parla i fins ara no havia passat. Ens han negat la nostra identitat i ara estem en aquesta recerca. El que ens ha negat el francès, ara ho comencem a trobar amb el català. Per això comença a augmentar la demanda a la Bressola.
La ciutadania comença a obrir nous horitzons…
Moltes famílies estan fent nous plantejaments. S’estan retrobant amb la seva identitat i les seves arrels, i volen donar la possibilitat al seu infant d’anar a estudiar a Barcelona, a Girona o a Montpeller. Al cap i a la fi els pares volen el millor pels seus fills.
