Dos nens de Maputo (Moçambic) caminant més de 8 kilòmetres des de casa per anar a l'escola. El fotoperiodista Kim Manresa li proposa a un d'ells de fer un intercanvi: els seus llibres per la seva càmera. L'infant riu i s'hi nega.
“M’ha agradat molt perquè no sabia que a Àfrica les classes es feien a terra i hi ha tanta pobresa”, deixava escrit en Ferran al llibre de comentaris de l’exposició Escoles d’altres mons. Sempre precedit d’un m’ha agradat molt, centenars de nens com en Ferran de 60 escoles catalanes han deixat plasmat al llarg de 10 anys l’impacte i les reflexions que els han originat les imatges captades pel fotoperiodista Kim Manresa arreu del món.
L’exposició compleix una dècada circulant per diferents centres de Catalunya -amb el suport de la Diputació de Barcelona- i sensibilitzant els alumnes sobre l’educació que reben els infants d’altres parts del món. Són imatges que pessiguen la consciència per combatre les desigualtats socials a escala mundial. Manresa també fa un homenatge a tots els mestres que treballen en condicions precàries perquè els seus alumnes puguin aprendre.
Els estralls causats per la desnutrició o la guerra contrasten amb la capacitat dels infants per inventar-se els materials escolars o superar les ferides obertes pels seus pares.
“A mi m’ha agradat molt la foto de Sèrbia perquè els pares estan en guerra i els fills són amor”, reflexionava en Sergio. A d’altres, com en Seif, els ha agradat l’exposició perquè els recorda casa seva: “Em recorda la meva escola”, escriu. En aquest reportatge recollim algunes de les imatges més representatives de l’exposició, així com els comentaris dels alumnes que al llarg dels anys han anat deixant les seves impressions en el llibre en blanc que ha acompanyat Escoles d’altres mons en el seu itinerari.
L’exposició, que està integrada dins el projecte Foment de la participació infantil, és també una forma de reclamar que l’educació sigui una prioritat a tots els països.
Alumnes d’una escola de Ahuachapán (El Salvador) amb sacs a l’aulaDiversos nens de Manila (Filipines) somriuren a la càmera mentre una mestra els està ensenyant a la classeDos nens serbis orfes, un de cristià i un de musulmà, abraçats. Els seus pares es van matar durant la Guerra dels Balcans. Mitrovica (Serbia)Infants jugant sobre un tanc a Ramallah (Palestina)Nens i nenes d’Esquipulas (Nicaragua)Una mestra adolescent fa classes a aquests tres infants en una pissarra exterior. Djene (Mali)Un infant seu davant la gran massa d’aigua a Badia de Ha Long (Vietnam)Infants de Rio Viejo (Colombia) asseguts al voltant d’una taula amb algunes patates, el seu menjar.Aquesta imatge rehivindica la igualtat d’oportunitats i l’iinterès de tots els infants per aprendre. El gest del dit al llavi d’aquesta nena mostra la concentració i les ganes d’aprendre. I la seva companya, d’ensenyar-li. Porto Alegre (Brasil)Un infant de Lalibela (Etiopia) a l’interior d’una escolaEls nens i el mestre celebren l’obsequi del fotoperiodista Kim Manresa qui va passar per aquesta escola i es va comprometre a deixar-hi un mapa. Ouagadougu (Burkina Faso)Banderoles de Swayambhu (Nepal)La mirada perduda d’aquests dos infants rehivindica la desnutrició infantil que pateixen molts dels infants arreu del món que van a l’escola sense menjar. Copàn (Hondures)“A mi m’ha agradat la foto de Sèrbia perquè els dos pares estan en guerra i els fills són amor”. Sergio“La veritat és que m’ha agradat molt aquesta exposició, em “recorda” a la meva escola d’Egipte. Ets molt gran Kim, moltes gràcies”. Seif“Els homes no han de decidir com vesteixen les dones”. Marc, Lorena, Emma, Gerard“M’ha agradat molt perquè jo no sabia com eren les escoles d’altres llocs i amb aquesta exposició ho he descobert”. Kristina“M’ha agradat molt la bola del món perquè hi ha molta gent”. “M’ha agradat molt la d’un nen que fa un regal a un altre nen”. Judit i Nora
“M’ha agradat molt perquè no sabia que a Àfrica les classes es feien al terra i hi ha tanta pobresa”. Ferran“M’han sorprès molt aquestes fotos, som més afortunats del què em pensava”. Emma“A mi m’ha agradat la foto del Camerún perquè encara que no tenen llibres, se’ls imaginen”. Dani“Totes les fotos són al·lucinants! Ets un heroi. Les fotos que hem vist m’han fet pensar en que si jo visqués així no seria capaç. Ets al·lucinant!” Ariadna i Aina“M’ha agradat molt l’exposició però no m’havia imaginat que fóssin tant tristes”. Alícia
