Malgrat els sondejos previs que indicaven la possible victòria de la permanència, el Regne Unit ha escollit abandonar la Unió Europea. Tot i que encara és aviat per valorar l’impacte que pot tenir aquesta decisió per a la ciència britànica i europea, el que és segur és que, amb aquesta sortida, la UE perd un dels seus principals bastions en recerca i desenvolupament.
El país de Darwin i Newton ha decidit abandonar la UE i amb ell se’n va un dels que més contribueix al desenvolupament científic a Europa. Amb tan sols l’1% de la població mundial, el Regne Unit té el 4% dels científics del planeta i és el país en què s’escriuen més articles per investigador. A més, posseeix 4 de les 10 universitats més prestigioses del món.
Però la sortida del Regne Unit no només suposa un revés per a la maquinària científica de la UE, sinó que també posa en risc seriós la pròpia ciència britànica, que podria perdre prop de 370 milions d’euros anuals en fons d’investigació provinents de la UE.
Les dades que va presentar el comitè científic de la Cambra dels Lords aquest mateix mes mostren que el Regne Unit és un receptor net de fons d’investigació, el segon per darrere d’Alemanya. Els britànics van contribuir amb prop de 5.400 milions d’euros per a projectes científics de la UE entre 2007 i 2013, però en el mateix període van rebre uns 8.800 milions.
Pèrdua de fons i d’influència
A més, un informe publicat el mes de maig passat estima que el Brexit tindrà un cost per a la ciència britànica d’uns 1.260 milions d’euros anuals, el que suposa més d’un 20% de la inversió total del país en ciència, i assenyala que les àrees d’economia, nanotecnologia i biologia evolutiva seran les que estaran en més risc.
Per no perdre els fons europeus, el Regne Unit haurà de negociar l’estatus amb el qual accedirà als principals programes de finançament de la UE, tal com han fet altres països no comunitaris, com Israel o Suïssa. No obstant això, cal recordar que Europa pot limitar els seus drets de participació en aquests programes, tal com va fer amb Suïssa per les seves polítiques antiimmigració, en restringir-li l’accés als ajuts d’Horitzó 2020, principal programa de finançament científica de la Unió.
A més, els britànics perdran la seva capacitat d’influència a l’hora d’orientar les polítiques científiques europees i es veuran obligats a assolir nous acords per poder continuar en grans projectes europeus, com el Human Brain Project, un projecte gegantí en el qual s’han invertit uns 1.000 milions d’euros i l’objectiu del qual és crear un model computacional detallat del cervell que permeti entendre el seu funcionament.
El nou estatut del país també farà necessari renegociar la seva presència a l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear, més coneguda com el CERN, que disposa de l’accelerador de partícules més gran del món, el gran col·lisionador d’hadrons o LHC, per les sigles en anglès.
Preocupació a les universitats britàniques
Conscients d’aquesta situació, la majoria dels científics britànics havien expressat de forma inequívoca la seva oposició al Brexit. L’última crida a favor de la permanència per part de les institucions científiques britàniques es va produir aquest mateix dilluns, a través d’una carta signada pels rectors de més de 100 universitats. “Cada any, les nostres universitats generen més de 73.000 milions de lliures per a l’economia del Regne Unit, de les quals 3.700 milions estan generades per estudiants i investigadors de països de la UE”.
“No és estrany que siguin precisament les universitats les que estiguin més preocupades, ja que fins al 30% del seu personal prové de fora del Regne Unit, dels quals un 16% arriben de la UE”, explica Lorenzo Melchor , coordinador científic de l’Oficina per a Assumptes Culturals i Científics de l’Ambaixada d’Espanya a Londres. I precisament aquestes institucions han estat les primeres a reaccionar al resultat del referèndum.
Mitjançant un comunicat, el vicerector de la Universitat de Cambridge ha afirmat estar “decebut” amb el resultat i ha assegurat que treballaran per intentar abordar les “implicacions d’aquest resultat”. Per la seva banda, el rector de l’Imperial College, James Stirling, ha estat més contundent en la seva declaració i ha afirmat que l'”Imperial és, i seguirà sent, una universitat europea, sigui quin sigui el resultat del referèndum”. Stirling també s’ha mostrat preocupat per les possibles conseqüències d’aquesta decisió i ha anunciat que exigiran “un aclariment urgent al govern sobre els visats i les quotes d’estudiants que vinguin de la Unió Europea”.
La presidenta de l’associació que representa les universitats del Regne Unit, Julia Goodfellow, també s’ha mostrat preocupada per la possible pèrdua d’estudiants i investigadors estrangers. Mitjançant un comunicat ha assegurat que la seva “primera prioritat serà la de convèncer el govern que adopti mesures per assegurar que el personal i els estudiants de països de la UE puguin seguir treballant i estudiant a les universitats britàniques a llarg termini”.
Futur incert per a estudiants i científics
La preocupació que mostren les universitats coincideix amb la dels prop de 3 milions de ciutadans europeus que viuen a la Gran Bretanya, dels quals uns 200.000 són espanyols. Referent a això, l’Ambaixada Espanyola a Londres ha assegurat que “el resultat del referèndum no suposa cap canvi per a la situació legal dels ciutadans espanyols i de les companyies del nostre país al Regne Unit, durant un període de fins a dos anys que pot ser prorrogat”. Tot i que els drets d’aquests treballadors, inclosos els científics, dependran de les futures negociacions entre el Regne Unit i la UE.
Per Melcior, “estem en un escenari totalment inèdit” i reconeix que “s’obre un període d’incertesa per als investigadors”, que pot afectar la mobilitat dels científics. “Abans si aconseguies un contracte, només havies d’agafar un avió, ara és probable que hi hagi unes traves burocràtiques addicionals”. Tot i així, Melcior insisteix que “encara no se sap el que passarà” i que “al Regne Unit li interessa seguir sent un pol d’atracció de talents”.
Tot i que no hi ha dades oficials, en l’actualitat s’estima que hi ha al voltant d’uns 2.000 científics espanyols treballant al Regne Unit i molts d’ells pertanyen a la Societat de Científics Espanyols al Regne Unit, on també es mostren preocupats. El seu president, l’investigador de l’Imperial College, Eduardo Oliver, ha assegurat que “la investigació no entén de fronteres i el Brexit podria haver traçat ja la primera”.
Sens dubte, el resultat del referèndum suposa un seriós revés per a la ciència britànica i europea, especialment en un escenari on països emergents, com la Xina, l’Índia o el Brasil, cada vegada atrauen més talent científic. Els investigadors europeus presumeixen de tenir unes sòlides xarxes de col·laboració i tot fa suposar que suportaran l’impacte. No obstant això, caldrà esperar per veure com es desenvolupen les negociacions i comprovar si aquest sotrac acaba provocant un descarrilament de la locomotora científica europea.
