Hi havia un destí escrit per la Phiona. El de la Harriet, la seva mare; el de la Night, la seva germana gran; el de la majoria de nenes que neixen a Katwe, un dels suburbis de Kampala, la capital d’Uganda. Vendre blat de moro, mandioca, curri, gairebé qualsevol cosa als afores del mercat de Kibuye; trobar aviat a un home, tenir fills, i repetir el cercle.
Hi havia altres destinacions pitjors. Els escacs la van salvar de tots ells. Phiona Mutesi té avui vint anys. Als nou va descobrir aquest tauler de 64 caselles i peces blanques i negres gràcies a un projecte gestat per un jove entusiasta i visionari, Robert Katende, i la seva vida va començar a canviar. Tant, i de manera tan sorprenent, que la Phiona va començar molt aviat a competir al més alt nivell i el 2012 va obtenir el títol de Candidata a Mestra per la Federació Internacional d’Escacs. Aquesta jove prodigi ha seduït fins i tot a Disney, que al setembre estrena una pel·lícula basada en la seva vida, La Reina de Katwe.
“En realitat, el que m’interessava era el menjar”, reconeix Phiona Mutesi en recordar la seva primera trobada amb els escacs. Està asseguda al costat del seu entrenador, Robert Katende, en una habitació de la SOM Chess Academy, on s’acumulen trofeus i llibres. És la seva setmana de vacances i l’han reservat per atendre les múltiples peticions de mitjans de comunicació que reben últimament, “uns 15 correus per dia”. Conversen amb per videoconferència, la Phiona ja no sembla tan tímida com es diu que era.
Quan tenia tres anys, el seu pare va morir de sida. Poques setmanes després va veure també morir la seva germana Juliet. “Ho vam perdre tot, vaig haver d’abandonar l’escola perquè la meva mare no podia pagar-la, el nostre dia a dia era lluitar per aconseguir alguna cosa de menjar. Amb nou anys ens van fer fora de la casa on vivíem perquè no podíem pagar el lloguer, dormíem al carrer, havíem perdut l’esperança”, recorda.
Va ser el seu germà Brian qui li va parlar del programa d’escacs, una iniciativa que havia posat en marxa Robert Katende al costat de l’organització Sports Outreach dirigida a nens de Katwe: aprenien a jugar a canvi d’un plat de menjar. Cada tarda a la mateixa hora el petit desapareixia fins que, un dia, la seva germana va decidir seguir-lo.
“La vaig rebre com a qualsevol altre nen que venia. En aquells temps hi havia molt poques noies, tan sols dos, el programa estava dominat per nois. La Phiona tenia uns nou anys. Volia que se sentís còmoda i li vaig dir a la Gloria, que tenia cinc anys, que li ensenyés tot el que ella sabia. No era gaire, els noms de les peces, alguns moviments…”, explica en Robert.
El primer dia no va ser fàcil, la Phiona es va barallar amb alguns dels nens que es van burlar d’ella. Però va tornar l’endemà. I el dia següent. I als dos mesos va començar a jugar contra els nois i va guanyar per primera vegada. “Els escacs van començar a interessar-me quan vaig guanyar un noi, no tenia grans somnis ni res d’això, només volia seguir vencent”, admet. “Per a ells va ser sorprenent que una noia en només dos mesos fos capaç de guanyar un noi que portava allà tres anys”, explica el seu entrenador.
La Phiona destacava, tenia un talent innat per als escacs. Aquest esport, que a Uganda era més propi de famílies adinerades, es va convertir en el centre de la seva vida, el que millor controlava, el que li feia evadir-se de la realitat de Katwe. Al gener de 2007, pràcticament un any després de la seva arribada, va guanyar el campionat nacional sub-20 del país. Competia contra les millors jugadores d’Uganda, adolescents de 18 i 19 anys, de bona posició econòmica. Amb només 11 anys es va convertir en la millor jugadora júnior d’escacs. I repetiria. “Aquí em vaig adonar que estàvem davant alguna cosa molt especial”, diu en Robert.
“No podia em creure que m’estava passant a mi”
L’agost de 2009, un equip sortit del projecte de Katende (Ivan Mutesasira, Benjamin Mukumbya i Phiona Mutesi) va representar Uganda a un torneig internacional celebrat al Sudan. Van guanyar. “Eren nens del suburbi de Katwe portant la bandera del seu país. Només això ja era una victòria. Es van enfrontar i van guanyar, va ser una cosa tan increïble que ningú s’ho podia creure”, recorda en Robert. Parla d’aquella competició com “un torneig-miracle”, ja que la Federació Ugandesa d’Escacs havia rebut fons per enviar l’equip i va poder, explica, escollir els millors en funció del mèrit i no els que poguessin permetre’s econòmicament el viatge.
La Phiona i els seus companys mai havien anat a l’aeroport. Mai havien pujat a un avió. Ni havien estat en un hotel. ni havien vist, i menys dormit, en un llit d’aquells. Mai havien tirat de la cadena (la Phiona ho va fer una i altra vegada, sorpresa del procés). Cap d’ells havia pogut triar mai abans què menjar. “No podia em creure això m’estigués passant a mi”, diu ara la jove.
Després del Sudan, van venir les Olimpíades Mundials, celebrades a Sibèria (Rússia). Ningú esperava que la Phiona es classifiqués per anar-hi i ho va fer en segona posició (de cinc). Va ser la primera vegada que va competir un equip femení per part d’Uganda, fins llavors només s’havia finançat la participació d’equips masculins. La Phiona tenia 14 anys quan es va enfrontar a les millors jugadores d’escacs del món.
Com era possible? Li preguntaven una i altra vegada a en Robert Katende. Ell explica que els escacs tenen molt a veure amb la vida d’aquests nens dels suburbis: “És un joc de supervivència. Té a veure amb molts conceptes relacionats amb això, pensar solucions abans que la situació es presenti. Tens uns recursos i segons l’ús que en facis, la teva estratègia, el teu pla, t’anirà així. Això s’identifica molt amb l’estil de vida d’aquests nens. Als suburbis viuen per sobreviure, intentant esbrinar quin serà el proper pas, on et quedaràs, si és segur, com fer-s’ho per menjar…”. Aquesta és la clau del seu treball amb els escacs, “aplicar els principis del joc en la vida per transformar-la”.
“Jo no sabia què era Disney”
Va ser a partir del 2010 quan la seva història va saltar les fronteres ugandeses. La notícia dels seus èxits va arribar a un periodista i escriptor nord-americà, Tim Crothers, que es va desplaçar fins a Katwe i va escriure un article sobre ella que, poc més tard, es convertiria en el llibre The Queen of Katwe (en anglès, La reina de Katwe). Els mitjans internacionals van començar a fer-se ressò d’aquesta nena-prodigi i Disney va posar els seus ulls en la Phiona.
“Jo no sabia què era Disney, em van dir que farien una pel·lícula sobre mi però jo no en tenia ni idea, després vaig començar a esbrinar-ho i quan ho vaig saber tot va ser molt emocionant”, diu la Phiona, que espera que la pel·lícula “serveixi perquè els qui han perdut l’esperança la recuperin”.
“La Phiona ha fet història al país”, ressalta en Robert. El 2013, va ser reconeguda a la cimera “Women in the World”, celebrada a Nova York. Allí va complir un dels seus somnis, jugar contra Garry Kasparov. “Volien fer-me una sorpresa perquè era el meu ídol”, confessa. A Nova York la van nomenar Woman of Impact i va rebre 25.000 dòlars que, en part, va emprendre per donar poder a altres nenes. L’acadèmia d’escacs ha crescut i compta ara amb cinc centres en altres suburbis. Tenen 80 nens al de Katwe i entre 30 i 40 a la resta. La Phiona i els grans s’han convertit en instructors i ensenyen als més petits.
“Això va més enllà de la Phiona”
En Robert Katende està orgullós dels seus nois i noies. “Per a mi, això va més enllà de la Phiona. Hi ha moltes històries d’èxit. Quan veus que aquests nens, que no tenien oportunitats, ara estudien, van a la universitat, estan treballant, sents que pots tenir un impacte i trencar la cadena”. La Phiona Mutesi és potser l’exemple més sorprenent, però n’hi ha altres. Ivan Mutesasira no havia trepitjat l’escola i ara és professor de matemàtiques i física a Tanzània. I d’escacs.
– Phiona, ¿diries que els escacs ha canviat la teva vida?
– Sí.
– Com?
– De moltes maneres. Havia perdut l’esperança i la vaig recuperar. Ara espero convertir-me en Granmaster i també en advocada. He pogut guanyar alguns diners i comprar una casa per la mare fora de Katwe, he tornat a l’escola. Tot això és gràcies als escacs. He pogut anar a països que són molt diferents d’on jo vivia, molt. S’ha fet un llibre sobre mi, ara una pel·lícul …
– T’imaginaves alguna cosa així?
– No, jo no m’imaginava res, a mi m’interessava el plat de menjar.
