El Síndic de Greuges, el departament d’Ensenyament, partits polítics i una dotzena d’entitats de la comunitat educativa han posat les bases d’un pacte per combatre la segregació escolar a Catalunya. En el proper procés d’admissió escolar, que s’inicia d’aquí a unes setmanes, s’incorporaran directrius com la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats educatives específiques, la dels nouvinguts durant el curs, i la lluita contra els prejudicis que marquen les escoles amb més immigració i pobresa. Aquestes són les mesures que es notaran en l’actual curs, a l’espera de modificar el decret que regula preinscripcions i matrícula.
Així ho han anunciat la consellera d’Ensenyament, Meritxell Ruiz, i el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, amb l’esperança que aquesta primera trobada posi les bases per un futur pacte social contra la segregació. “Tenim instruments per reduir la segregació i hi ha exemples municipals que hi han aconseguit”, ha afirmat Ruiz, que ha especificat que moltes de les mesures hauran de dissenyar-se en funció de la situació de cada poble o ciutat. Ja en els informes presentats pel Síndic el 2016 s’assenyalaven casos com els de Manlleu, Vic o Olot, tots ells amb un percentatge d’immigració elevat però repartit entre els seus diferents centres.
Tant el Síndic com la consellera han volgut deixar clar que aquest és un primer pas i que moltes de les polítiques que es puguin consensuar no es podran aplicar fins el curs 2018-2019, atès que no s’està a temps de canviar el decret que regula les preinscripcions per al curs que ve. Així i tot, com a mostra de compromís, s’han anunciat algunes mesures que no depenen de la regulació. Entre elles, destaca la distribució més equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives específiques.
Sota l’etiqueta de necessitats educatives específiques s’hi engloben els alumnes amb alguna discapacitat, els que tenen trastorns de conducta –els malanomenats “problemàtics”–, els qui pateixen situacions econòmiques molt desfavorides i els qui s’acaben d’incorporar al sistema, és a dir, els immigrants. La Llei d’Educació de Catalunya (LEC) preveu que aquests infants siguin distribuïts de forma “equilibrada” per tots els centres, però a la pràctica això no s’acaba complint en molts casos. Si no, no s’explicaria que hi hagi més de 100 escoles de Primària a Catalunya amb més del 50% d’alumnat d’origen estranger, o que les concertades en molts casos escolaritzin molts menys immigrants que les públiques, segons dades del Síndic.
A l’espera de si hi ha consens per intervenir en la legislació, Ruiz ja ha declarat que es potenciaran els pactes locals per estudiar en cada municipi com s’ha de repartir de forma més equitativa aquest alumnat, amb la vista posada no només en la concertada sinó també entre públiques, “entre les quals també hi ha molta segregació”.
Una altra mesura per posar ja en marxa serà la de no fer recaure tots els nous estudiants –l’anomenada matrícula viva– en els centres més desfavorits. Així s’evitaria que els centres que ja estan guetitzats rebin encara més alumnat estranger durant el curs. “No serveix de res que reduïm les ràtios a 22 alumnes en aquestes escoles si després els enviem més alumnat nouvingut”, ha conclòs la consellera.
També s’han anunciat “actuacions” per millorar la percepció social dels centres més estigmatitzats. Entre elles, es contempla “l’acompanyament de famílies” cap a aquestes escoles, una millor difusió del que es fa als centres o la lluita contra els prejudicis amb què molts d’aquests han de conviure. En aquest sentit, Ensenyament s’ha compromès a incrementar els nivells de transparència en la informació relacionada amb les preinscripcions.
A la primera reunió per abordar la segregació, celebrada a la seu del Síndic de Greuges, hi han assistit membres del departament d’Ensenyament –inclosa la consellera–, dels tots els partits amb representació al Parlament, entitats municipalistes, sindicats, federacions d’AMPA i associacions de centres concertats.
