Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La corresponsabilitat no existeix. Podria ser el títol d’un estudi sobre conciliació, elaborat per l’associació Yo No Renuncio -vinculada al Club MalasMadres-, que descriu una societat en la qual les cures condicionen l’ocupació i la projecció de les dones i amb prou feines afecten la dels homes. El 58% de les dones que són mares ha pres alguna decisió que implica renunciar a la seva carrera professional amb l’arribada dels seus fills, mentre que només el 6% dels homes ho van fer, mostra l’informe, fet a partir d’una enquesta a 24.000 persones majors de 21 anys. Renunciar equival a reduir la jornada, agafar una excedència, canviar de feina o directament deixar la seva ocupació.
No només això, l’enquesta mostra fins a quin punt tenen dones i homes assumits els seus rols. El 51% de les dones que no són mares donen per fet que hauran de renunciar a la seva carrera professional si tenen fills, una certesa que només expressen l’11% dels homes. L’informe assenyala com a responsables factors com els valors i creences associats a homes i dones, però també a “barreres externes”, com la configuració actual dels permisos de maternitat i paternitat.
“Amb aquest estudi volem demostrar que les mares són penalitzades laboralment. Busquem una conciliació per a tothom, no per a les mares. Fins que sigui així, les dones continuaran sent el rival més feble dins de les empreses”, diu la fundadora de MalasMadres i Yo No Renuncio, Laura Baena, que critica que les dones estan “atrapades” en les mesures de conciliació que posen en marxa algunes empreses, dirigides només a les mares en lloc de buscar la corresponsabilitat.
L’informe subratlla que la distribució desigual de les tasques de cures està en l’origen de la desigualtat. Distingeix entre dues formes de tasques: les d’organització i planificació, que tendeixen a ser invisibles i a realitzar-se simultàniament a altres, i altres més físiques, concretes i previsibles. Entre les primeres, per exemple, estar pendent dels requeriments del col·legi, el seguiment mèdic, o preparar la llista de la compra. Les segones inclouen cuinar, portar els comptes de la llar o fer la compra.
En tots dos casos, les dones declaren ser les principals responsables de les tasques. La dada augmenta, però, en parlar d’aquestes tasques més invisibles i difícils de quantificar: el 54% de dones se sent responsable d’aquest treball, enfront del 17% dels homes. Per exemple, el 72% de les mares són les responsables d’estar pendents dels requeriments del col·legi.
Aquesta situació es manté també a les llars en què les dones aporten els mateixos ingressos que els homes. En les famílies on els ingressos són simètrics, el 45% de les dones declara ser la principal responsable de les tasques enfront del 9% dels homes. L’associació vol allunyar, així, l’estereotip que són les dones les que assumeixen més responsabilitats perquè aporten menys ingressos i, presumiblement, tenen menys dedicació a l’ocupació.
L’estudi assenyala diversos factors a tenir en compte per revertir la desigualtat: educació i conscienciació social, permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles, flexibilitat de les jornades laborals, acabar amb la cultura del presentisme, incentius fiscals per a pimes amb flexibilitat horària… “Cal que famílies, empreses i Estat vagin unides per avançar. Necessitem polítiques que facin de palanca de canvi, però també un canvi en les famílies. Busquem homes que conciliïn”, diu Laura Baena.
Aquest és un article de eldiario.es
El Diari de l’Educació, 2025