Ramón Ruiz Ruiz és el conseller d’Educació, Cultura i Esports del Govern de Cantàbria. Jesús Gutiérrez Barriuso és president del Consell Escolar de Cantàbria
No sabem si estem d’acord, però hem de treballar per estar-ho. L’escola que necessitem no és la mateixa que hem tingut fins fa poc. L’escola dels últims 200 anys és insuficient. Necessitem una escola transformada per la societat líquida, desigual i en permanent i accelerat canvi.
Hem d’afrontar canvis rellevants, capaços de renovar l’essència i l’ànima de l’escola, orientant-la cap a una escola nova, activa, essencialment educativa i formativa. Per això la innovació no és una opció, és una obligació i ha de ser un objectiu permanent i irrenunciable.
És responsabilitat de tots prendre consciència d’aquesta necessitat, però de manera molt especial dels governs.
Molts són els elements susceptibles de transformació per renovar l’escola. I és en aquest conjunt on ha d’incidir la innovació.
El valor del temps en educació
Ara bé, hi ha un factor que té un pes específic determinant: el temps. El temps que es dedica a ensenyar i aprendre, però també el temps social, en família, en els grups socials… El temps comporta un gran valor socioeducatiu, un enorme potencial per compassar i harmonitzar educació i societat.
Tant la quantitat de temps com la seva qualitat concerneixen l’educació; més encara, la comprometen, segons el professor José Antonio Caride (Universitat de Santiago), amb l’obligació de garantir el dret a una formació que asseguri el seu desenvolupament integral al llarg de tota la vida.
Una bona organització, administració i gestió del temps escolar pot esdevenir una excel·lent oportunitat per transformar i renovar l’educació. “Les concepcions temporals de l’escola –deia Caride en unes jornades recents– a més de constituir-se en elements estructurals de l’organització de les institucions educatives i de la vida acadèmica, són dimensions que afecten tot l’ordre pedagògic de la instrucció, des del currículum i els mètodes, al sistema de valors socials i culturals que informa la realitat educativa”.
Conscients de tot això, a Cantàbria s’han introduït canvis en una de les variables d’aquest temps: el calendari escolar. No és una idea sobtada ni una ocurrència, com alguns han arribat a dir. És un projecte que ja es va intentar posar en marxa entre 2004 i 2011.
Que això es plantegés a Cantàbria no ha d’estranyar-nos, és coherent amb el debat, bastant generalitzat, sobre la reforma dels temps escolars, orientat a millorar la seva qualitat. Més concretament, el debat sobre el calendari escolar s’ha anat produïnt des dels anys 2009 i 2010 i abans en països com EUA, Regne Unit, França, Itàlia i un llarg etcètera.
Entre les posicions d’aquest debat es troben les opcions de reorganitzar, allargar o escurçar el calendari lectiu de l’alumnat per aconseguir un millor rendiment en l’aprenentatge d’aquest.
Més adaptat als ritmes cronopsicològics
Tenint en compte, com diu Hargreaves (2003), que “més temps no sempre significa més aprenentatge”, Cantàbria ha fet una aposta per un enfocament del calendari pioner que opta per la reorganització, seguint el model que defensa períodes bimestrals, de més o menys 7-8 setmanes lectives més descans. Un model avalat per estudis d’alguns autors com Testu (2008), Cavet (2011) o Gromada i Shewbridge (2016), basat en els ritmes cronopsicològics i cronobiològicos de l’alumnat per a l’aprenentatge al llarg de l’any.
Aquest enfocament divideix els 175 dies lectius del curs en cinc períodes bimensuals, d’unes 7 setmanes lectives cadascun (a excepció de l’últim, que es perllonga a 9, per a realitzar els exàmens extraordinaris). Cadascun d’aquests períodes lectius està separat del següent per un de descans.
No s’incrementa el nombre de dies no lectius, sinó que es racionalitza. Es redueix el nombre de dies de vacances a l’estiu, especialment al juny i setembre, i es distribueixen aquests en altres períodes, intentant que els ritmes de treball siguin coherents i el més similars possible entre si.
Més enllà de ser un model de calendari que fan servir la majoria de països de la UE, aquesta forma d’organitzar els períodes de treball i descans posseeix una gran potencialitat per introduir canvis en algunes de les variables necessàries per renovar l’escola. Intentarem explicar-ho.
En primer lloc, aquest enfocament del calendari escolar busca la millora de l’aprenentatge. La reorganització del calendari és una gran oportunitat per aconseguir un aprenentatge de més qualitat. Tot indica que la redistribució del temps escolar en períodes més curts, seguits de descans, beneficia substancialment la salut física i el benestar emocional de l’alumnat; factors essencials per si mateixos però que, juntament amb d’altres, contribueixen a millorar la qualitat dels processos d’aprenentatge.
Així doncs, aquests es veuen influïts de manera més positiva per períodes bimestrals que pels períodes tradicionals. Dit d’una altra manera: l’exigència d’una atenció i esforç massa sostinguts pot afectar negativament al rendiment, a causa de la fatiga o cansament.
En segon lloc, el nou enfocament de calendari es dirigeix directament a la millora de la convivència. L’Observatori de la Convivència, que a Cantàbria funciona des de 2006, posa de manifest, any rere any, que és al final de cada trimestre quan es produeixen els principals problemes en la convivència. La fatiga i el cansament afecten la disposició al treball i la relació amb els altres. Aquesta és una dada objectivament contrastada.
Millorar la pràctica docent
D’altra banda, els cinc períodes bimestrals permeten introduir cinc informes d’avaluació per a l’alumnat i les famílies. S’ha determinat que en dos d’ells, el primer i el tercer, ha de primar la informació qualitativa sobre la quantitativa, o bé han de contenir exclusivament informació qualitativa.
Per si mateixa, aquesta mesura ha plantejat als centres una sèrie d’exigències lligades a la necessitat que el professorat incrementi la reflexió conjunta sobre aspectes de la seva pràctica. Aspectes com el sentit i pràctica de l’avaluació, la reorganització dels continguts, l’ús de didàctiques i metodologies més adequades, etc., es veuen afavorits per un model que no es limita a posar i comentar qualificacions, sinó que exigeix una reflexió conjunta sobre aspectes concrets de l’evolució de l’alumne i l’expressió de la mateixa en termes descriptius, que abasten diferents aspectes del seu desenvolupament personal i social.
Així doncs, l’establiment de cinc períodes bimestrals amb sengles informes d’avaluació influeix en els processos d’ensenyament-aprenentatge. S’ha posat èmfasi en revitalitzar el sentit d’una avaluació contínua i formativa, que es basi més en la integració de les activitats pròpies d’avaluació amb les d’ensenyament-aprenentatge i menys en fer exàmens.
Un altre dels efectes de la reducció de temps entre avaluacions és que permet una major adequació i agilitat en la presa de les decisions sobre quines mesures cal introduir. Temps més curts poden suposar un seguiment i valoració propers i freqüents i, en conseqüència, facilitar la presa de decisions i introducció de mesures educatives adequades. Sens dubte, s’afavoreix una millor atenció a la diversitat de l’alumnat.
Tot això anterior posa el professorat davant la necessitat de canviar la distribució temporal, organització i, fins i tot, la selecció dels continguts, adaptats a la menor durada dels períodes de temps i regits pels criteris de coherència, afinitat i interrelació dels propis continguts, aprofundint amb això en el marge de maniobra necessari de què ha de disposar el professorat en relació amb el currículum oficial i amb les propostes editorials.
La conciliació
Com és fàcil de comprendre, els períodes de vacances o de descans escolars generen en les famílies i en la societat un problema de conciliació.
La conciliació és una aspiració de les societats avançades. Però no és al sistema educatiu a qui cal reclamar la solució a la conciliació de la vida familiar i laboral. És un assumpte polític, laboral i social. I són les administracions, juntament amb tot el teixit econòmic, empresarial i social que han d’acordar les mesures que s’han de prendre.
És una cosa desitjable, però també, tornant al que ens ocupa, cal tenir clar que no forma part del nucli del nou model de calendari escolar de Cantàbria. És una variable important que hi correlaciona; és important, però tangencial. L’escola pot (i ha de) contribuir a la conciliació, amb mesures que la facilitin. Ara bé, sobre ella no pot recaure, en exclusiva, la solució.
El temps social, un temps educatiu diferent
Davant d’això i per la petició de les organitzacions de famílies, FAPA- Cantàbria i CONCAPA, s’han desenvolupat mesures de conciliació i ampliat a tots els períodes no lectius del nou calendari escolar. Mesures com l’obertura d’alguns centres que ofereixen activitats al llarg del matí i el servei de menjador. D’altra banda, la Conselleria oferta activitats culturals, tallers, etc. A tot això hi han contribuït, igualment, diversos dels principals ajuntaments de la regió.
Es tracta d’oferir un temps social diferent. També educatiu, però les activitats del qual un caràcter d’oci recreatiu i creatiu, cultural, esportiu, etc. diferent al que els nens i nenes solen realitzar a les escoles.
Procés de seguiment, anàlisi i valoració
La implantació d’un calendari diferent és un projecte socioeducatiu per transformar l’escola, atenent a factors que traspassen els seus murs. És un projecte ambiciós, no exempt de riscos.
No n’hi ha prou amb prendre les decisions que es requereixen per a la innovació. Han de tenir fonament, realitzar-se amb profunda reflexió conjunta, comunitària i és indispensable que comporti processos de seguiment, anàlisi, investigació i avaluació.
Aquest és el camí que s’ha intentat. L’aplicació del calendari troba dificultats i sempre hi haurà una distància entre el que es pretén i el que s’aconsegueix. Però tot aquest procés tindrà valor en funció del seguiment, anàlisi i valoració que fem.
Al llarg d’aquest primer curs d’aplicació, l’Administració i el Consell Escolar de Cantàbria (CEC) han portat a terme sengles processos de seguiment, anàlisi i valoració. L’Administració ha elaborat un pla de seguiment que comporta, entre d’altres mecanismes, la recollida d’informació, l’anàlisi, contrast i valoració a través dels consells escolars de 21 centres educatius.
El CEC va dissenyar i ha desenvolupat un procés paral·lel de seguiment, anàlisi i valoració, mitjançant audiències amb representants de la comunitat educativa, a través d’una mostra de centres escollits aleatòriament. En la seva estratègia, el CEC ha incorporat unes jornades de reflexió i anàlisi amb tota la comunitat el mes de març. Amb tot això, està a punt de concloure un informe les valoracions i propostes que es considerin pertinents.
Conclusions provisionals
Independentment d’això, es poden extreure ja algunes conclusions.
1. Es requereix continuar el procés d’aplicació del calendari per poder analitzar, fins i tot investigar, més a fons els seus efectes sobre les variables implicades, especialment sobre la quantitat i qualitat dels aprenentatges de l’alumnat.
2. A mesura que ha transcorregut el curs ha guanyat terrany la idea que el model de calendari sembla que afavoreix el benestar i la salut emocional de l’alumnat, de la mateixa manera que s’esmorteeixen els conflictes i, amb això, es millora de la convivència.
3. Cal matisar l’afirmació anterior, perquè també es posa de manifest que s’ha produït una sobrecàrrega de deures, tasques i exàmens abans, durant i després dels nous períodes de descans, de novembre i febrer. Les evidències més clares d’això s’han donat en Educació Secundària i, de manera molt especial, la queixa de les famílies i alumnat es produeix en referència a l’excessiu nombre d’exàmens. Això relativitza la quantitat i qualitat del descans i la millora del benestar de l’alumnat planteja dubtes sobre l’aplicació de l’avaluació contínua. Aquest és, per tant i amb tota claredat, un dels aspectes que ha de millorar en el procés d’aplicació del calendari al llarg del proper curs escolar.
4. No hi ha dubte que les mesures que es van determinar sobre l’avaluació han centrat les mirades. Les famílies, en general, valoren positivament els informes d’avaluació de caràcter qualitatiu; els permet disposar d’una informació més variada i completa i afavoreixen la comunicació amb el professorat. Pel que fa al centre i al professorat, sembla que l’èmfasi sobre l’avaluació ha incrementat la reflexió centrada en l’alumnat, i s’han dut a terme valoracions més globals.
Queda de manifest que, si bé a Infantil i Primària hi ha indicis de millora en l’aplicació de l’avaluació contínua i formativa, a Secundària queda camí per recórrer.
La pràctica general de l’avaluació, en conseqüència, és una variable en què l’Administració educativa i els centres han de posar èmfasi especial en la seva millora. Queda patent la necessitat que tant l’Administració com els centres realitzin un esforç més gran de comunicació amb les famílies per reflexionar a fons sobre les pràctiques d’avaluació.
5. El professorat manifesta que els nous períodes de descans faciliten una major coordinació, reflexió sobre la pràctica docent i presa de decisions. Amb això es donen indicis de canvis pedagògics, didàctics i en l’avaluació, així com la formació del professorat.
També ha quedat exposat que es genera una càrrega superior de reunions i feina per al professorat. No obstant això, el treball conjunt del professorat és un gran valor afegit. Es necessita millorar i aprofundir-hi, ja que és un poderós factor per impulsar els canvis i transformacions.
6. És fonamental el treball conjunt i comunitari per millorar el calendari. L’Administració, els centres i el Consell Escolar han d’impulsar i potenciar la informació, la reflexió i el debat sobre els canvis que implica el nou calendari.
7. Les setmanes de descans permeten un altre tipus d’activitats i un altre lleure educatiu; contribueixen a gaudir de més temps familiar, viatjar, tenir trobades familiars, amb amistats, etc.
Ara bé, en aquest es necessita millorar diversos aspectes: eliminar o minimitzar la càrrega de treball escolar per a l’alumnat durant aquest descans, enriquir l’oferta d’activitats en aquest descans mitjançant una millor col·laboració i coordinació de les AMPA, l’Administració, els ajuntaments, etc; implicar més els municipis, i informar sobre l’oferta d’activitats, que ha de ser més oberta i disponible en els centres educatius.
8. Es valoren positivament les possibilitats i oportunitats que ofereix el nou calendari, tot i que cal continuar fent un seguiment del seu desenvolupament per millorar aspectes susceptibles de millora. S’ha d’enfocar cap a la innovació i millora contínua.
En resum, la modificació del calendari escolar a Cantàbria és l’inici d’un camí que ofereix una gran oportunitat per reflexionar, analitzar, debatre i seguir prenent decisions, que permetin impulsar allò que ja s’ha iniciat.
És un gran repte, no exempt de dificultats, per millorar l’educació i per impulsar un funcionament òptim dels centres educatius de la nostra regió, per aprofundir i millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge, per contribuir a una convivència més harmònica, per fomentar la col·laboració de la comunitat educativa… En definitiva, perquè els nens i nenes de Cantàbria estiguin millor formats, es converteixin en ciutadans i ciutadanes més responsables, i siguin més feliços.
