La Generalitat ha posat en marxa aquest dilluns el Pacte Nacional per la Universitat, un espai de debat sense precedents que ha congregat en la seva sessió constituent tots els agents de la comunitat universitària per fer front als principals reptes del sector. Govern, rectors dels campus públics i privats, estudiants, sindicats, grups parlamentaris i agents empresarials es reuniran periòdicament durant un any per revisar aspectes com el model de finançament de les universitats, el dels preus que paguen els estudiants, la situació del professorat i les polítiques d’innovació.
Del Pacte s’espera que serveixi per “dissenyar les línies estratègiques” del model català d’universitats dels propers anys, perquè “mantingui els nivells de qualitat i d’equitat assolits en l’actualitat”, segons ha expressat el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. La constitució d’aquest òrgan ve determinada per la llei de pressupostos de 2017 aprovada a principis d’any, i arriba en un final de curs que ha vist revifar les protestes d’estudiants, professors –sobretot els associats– i fins i tot rectors per reclamar una millora de les condicions de la universitat pública.
“No tinc cap dubte que el Pacte servirà per aconseguir un finançament millor”, ha afirmat el rector de la UPF, Jaume Casals, a la fi d’aquesta primera trobada. Actualment també president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Casals ha denunciat que les “cotes de qualitat” de les facultats catalanes “no es podran sostenir en el temps” si no es millora el seu finançament. La demanda de l’ACUP és que la despesa en universitats s’acosti progressivament a l’1,22% del PIB, considerablement per sobre de l’actual 0’88%.
“No podem fer el mateix que les universitats austríaques o holandeses amb la meitat dels seus recursos, per no parlar de les grans institucions nord-americanes”, ha subratllat Casals. Que aquest serà un cavall de batalla dels rectors durant els treballs del Pacte ha quedat clar en la intervenció del de la UPF, però sobretot perquè recull un malestar que s’estén en el temps. La mostra més recent va ser la denuncia de la situació pressupostària “límit” de la UB, la UPC i la UAB, preocupats perquè no s’ha recuperat la retallada superior al 20% del pressupost universitari durant la crisi.
Sobre el problema del finançament, el secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat, Arcadi Navarro, ha expressat que estarà disposat a parlar-ne “si s’escau”, tot i que ha avançat que les seves propostes les traslladarà al Pacte abans de fer-les públiques.
Consolidació dels preus actuals
Un altre dels grans reptes del Pacte serà consensuar un sistema de preus públics que sastisfaci estudiants, universitats i Administració. No serà fàcil: els primers aposten per la gratuïtat completa de les matrícules; les facultats, per una rebaixa dels preus actuals que permeti debatre sobre el model sense tant “soroll social” –en paraules del rector de la UPF–, i el Govern es manté ferm en què l’idoni és l’actual sistema de preus (el més car d’Espanya, però amb rebaixes per a les famílies més necessitades).
Un primer acord podria ser el d’ampliar l’actual cobertura de beques. Ho han expressat tant Navarro com el president del consell d’estudiants CEUCAT, Oriol Ribera. “No creiem que hi acabi havent una rebaixa dels preus màxims de les matrícules, però sí que els estudiants becats, que ara suposen a l’entorn del 25% del total, augmentin fins al 50%”, ha afirmat Ribera, que tot i manifestar que el model pel qual ells aposten és la gratuïtat, aquesta podria ser una sortida pels propers anys.
Navarro ha abundat en la defensa d’aquest sistema. “És normal i desitjable que les rendes més altes paguin més que les baixes”, ha expressat, i ha posat com a exemple que l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una tarifació social a les escoles bressol. “Si no tens els instruments d’un Estat per adequar la progressivitat fiscal, pots introduir mesures de correcció a l’hora de cobrar pels serveis públics”. Així ha explicat el secretari d’Universitats com aspira a “garantir l’equitat” del sistema.
L’ampliació de la cobertura dels becats aniria en la línia de la ja anunciada de cara al curs 2017-2018 i que s’ha de recollir en el decret de preus que es publicarà en els propers dies. Es tracta de la l’ampliació de les beques a les famílies dels trams 1 i 2 –les de condicions econòmiques més desfavorides–, que si fins ara tenien ajudes pel valor del 50% i el 40% del preu de la matrícula, ara la tindran del 80% i 70%. Aquesta va ser una mesura aprovada pel Parlament en el marc dels pressupostos.
Els integrants
El Pacte constarà d’un plenati, una taula permanent i quatre grups de treball. El primer està format pels rectors i els presidents dels Consells Socials de les universitats, així com els grups parlamentaris, el CEUCAT, sindicats, organitzacions empresarials i la Secretaria d’Universitats. També incorpora altres personalitats en qualitat d’expertes, l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell, l’exrector de la UB Dídac Ramírez, l’exsecretari d’Estat Màrius Roviralta, l’exrectora de la UOC Imma Tubella o el sociòleg Salvador Cardús.
