El nivell en ciència i tecnologia a les aules catalanes és el més baix en comparació a la resta de matèries, i això que la majoria de governs arreu del món proclamen que aquestes són les àrees que més llocs de treball de qualitat ajudaran a crear en el futur. A Catalunya, en acabar l’ESO, la mitjana en competència cientificotecnològica és de 66 punts (per sota del nivell adient, que serien 70), un fet que preocupa al departament d’Ensenyament sobretot perquè intueixen que respon, en bona mesura, a que molts estudiants presenten poc interès per aquest àmbit de coneixement.
Els resultats s’han conegut aquest dijous en la presentació de les proves de competències bàsiques de Sisè de Primària i Quart d’ESO per part del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya (CSAC), que ha valorat positivament que es consolidi la tendència de les matèries avaluades (Llengua Catalana, Castellana, Anglès i Matemàtiques) a superar els mínims de 70 punts de mitjana. Ara ja només la competència científicotecnològica, que es va començar a analitzar l’any passat, queda per sota d’aquest llistó, fet que ha encès les alarmes d’Ensenyament.
El nou Pla STEMcat
És per això que el secretari de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, ha recordat que el curs vinent es posa en marxa el Pla STEMcat des de diferents àmbits de l’Administració per potenciar l’atractiu de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques –a això responen les sigles–. En l’àmbit escolar, aquest pla, que encara es troba en format esborrany, preveu formació permanent per al professorat (amb estades també per a recerca i xarxes d’intercanvi de recursos), accions específiques per reduir les diferències de gènere (molts més nois que noies escullen aquests estudis) i enriquir el currículum de competències. El contingut del pla no és públic, però aquest dimecres La Vanguardia n’avançava la majoria de detalls.
Llobet ha afegit que esperen que el programa STEM serveixi també per motivar els alumnes i fer més atractives aquestes matèries. A l’ESO, que és quan s’avalua aquesta competència, la “predisposició” dels alumnes davant aquests àmbits marca molt més el seu progrés que no pas si cursen més o menys matèries optatives de ciències, segons ha expressat Llobet. En un anàlisi més detallat dels resultats, s’observa que els qui cursen més d’una d’aquestes optatives (física, química, biologia, geologia, tecnologia) són els qui superen la mitjana de 70 punts, mentre que els que en fan una o cap queden per sota. Ara bé, Ensenyament no creu que el que aprenen durant els pocs mesos abans de fer l’examen sigui el que marca la diferència, sinó que és el seu interès previ davant aquestes matèries el que explica la millora.
A banda d’això, els estudiants que s’han sotmès a la prova l’han trobada complicada. Gairebé el 80% la va considerar en sortir “difícil” o “molt difícil”.
L’apuntalament de la resta de matèries
Més enllà de la preocupació per la ciència, Ensenyament s’ha mostrat satisfet amb la tendència de la resta de matèries, que es consoliden per sobre de la mitjana, així com per sobre dels objectius de la Unió Europea pel que fa a reduir el nivell de fracàs. Totes mantenen la tendència a l’alça respecte d’anys anteriors i per sobre dels 70 punts, a excepció de Llengua Catalana a Quart d’ESO, que enguany baixa dos punts fins al 74,6. L’altra cara de la moneda és la Llengua Anglesa, que dispara els seus resultats tant a Primària (de 73,7 a 79,9) i Secundària (de 71 a 74,1). Els analistes celebren la millora i ho atribueixen a la major preocupació dels centres per impulsar aquesta matèria, tot i que també es mostren prudents a l’hora de revisar si un increment tan pronunciat es pot deure a altres raons.
Pel que fa als alumnes de baix nivell, en l’actual curs totes les matèries aconsegueixen reduir el seu percentatge per sota del 15%, que és el que marca la Unió Europea en els seus objectius de 2020 sobre fracàs escolar. Només hi ha l’excepció de la competència científica i tecnològica, amb un 15,5% d’alumnes amb baix nivell. El que també es redueix en termes generals és la diferència que separa les escoles més benestants de les d’alta complexitat, tot i que els resultats d’unes i altres segueix estant separat per una mitjana d’uns 10 punts. La bretxa s’agreuja sobretot amb l’anglès, la matèria sempre més desigual, amb 18 punts de distància a l’ESO.
L’any vinent prova oral de català i castellà i externa d’anglès
El president del Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, Joan Mateo, ha anunciat aquest dijous que el novembre vinent es posarà en marxa una prova externa d’anglès a l’ESO, complementària a la de competències bàsiques, i que molt probablement durà a terme la institució cultural British Council. Es tractarà d’una prova pilot que es passarà als mateixos centres que facin la de PISA, i servirà per “dibuixar el mapa de Catalunya respecte a l’anglès”, atès que la prova no avalua un sol nivell, sinó que ofereix diferents profunditats per saber on es troba cada alumne que la fa.
També s’estrenarà el curs vinent una prova de comprensió oral tant a Llengua Catalana com a Llengua Castellana, per veure si els alumnes saben interpretar “informació complexa”, en paraules de Mateo. L’espai que ocupi aquesta prova anirà en detriment del dictat, segons Mateo “el més obsolet” dels apartats de la prova, tot i que ha insistit que se seguirà avaluant l’ortografia per altres vies. També ha explicat que hi haurà canvis a la prova de compresió escrita que superarà la clàssica prova consistent en respondre a preguntes a partir d’una lectura. Això, que és “massa lineal” en comparació als formats de textos que es llegeixen avui, es canviarà per una lectura de dos textos diferents que s’hauran de confrontar i analitzar “reflexivament”, una proposta, diu Mateo, adient a “la necessitat actual de comprensió d’informació”.
