¿Què faran el proper 21 de desembre les escoles i instituts que habitualment són col·legi electoral? Els sindicats de professors alerten que seria imprudent mantenir l’activitat escolar en una dia en què qualsevol persona pot entrar al centre, les famílies es veuen a venir un dia laborable en què hauran de fer mans i mànigues per conciliar amb la canalla i, mentrestant, des del departament d’Ensenyament i el Ministeri d’Educació no resolen quina serà la fórmula per votar.
Els sindicats demanen que el 21 de desembre, que cau en dijous, un dia abans de l’inici de les vacances de Nadal –el divendres 23– no hi hagi classes a les escoles. El secretari general d’Educació de CCOO, Manel Pulido, considera que “no hi pot haver centres educatius on la gent entri i surti pertorbant les activitats lectives”. En un primer moment, des del sindicat plantejaven que s’anul·lessin classes als centres que són col·legi electoral, però ara consideren que s’hauria de considerar “inhbàbil”, és a dir, que no hi hagi activitat escolar ni tampoc els mestres vagin a treballar.
El sindicat USTEC·STEs demana que el dia 21 de desembre sigui considerat almenys una jornada no lectiva per als centres. El seu portaveu, Ramon Font, argumenta que es podria donar una situació “caòtica” si molts docents fan ús de les quatre hores lliures de què diposen, com tots els treballadors, per anar a votar quan es tracta d’un dia laborable. Això comportaria problemes d’organització per assumir amb menys professors el mateix nombre d’alumnes.
A Espanya no se celebraven unes eleccions en jornada laborable des de 1989, però en altres països és molt més freqüent. Al Regne Unit se celebren entre setmana i les escoles que són punt de votació tenen autonomia per decidir si paren o no les classes (solen tancar si són massa petites per garantir espais separats). També és cert que els professors tenen més marge per anar a votar perquè els col·legis obren de 7 a 22 h.
Un mínim de 175 jornades lectives per curs
A l’espera que es decideixin quins seran els col·legis electorals –decisió que depèn en primera instància dels municipis i que valida la Junta Electoral–, el que sembla que no portaria problemes a les escoles és l’eliminació d’una jornada lectiva. Mentre que el mínim de dies de classe a l’any que fixa el Ministeri són 175, a Catalunya se’n fan 176, de manera que restar-li una jornada al calendari escolar no comportaria haver de recuperar-la més endavant.
Els qui també hi tenen a dir la seva són les famílies, tenint en compte que hi ha possibilitats que s’hagin de fer càrrec dels fills si van a una escola que és punt de votació. “Serà un problema per a molts, si no tenim on deixar la canalla”, es lamenta Montse Conejo, presidenta de FaPaC, la principal federació d’AMPA. Així, defensa que s’ubiquin els col·legis en altres equipaments públics i que, si no es pot, “es donin alternatives” als pares i mares que no puguin quedar-se amb els fills a casa.
Per últim, hi ha un altre inconvenient del 21D que no es podrà solucionar. Les eleccions en aquesta data obligaran a moltes escoles que siguin col·legis electorals a reprogramar les activitats que tenen previstes per unes dates en què el calendari sol estar molt apretat. Avaluacions, entrega de notes, representacions teatrals i musicals, assajos previs… Tot això ho hauran de replantejar els claustres en els propers mesos.
