Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El curs passat a l’escola de Borredà (Berguedà) hi havia un total de 20 alumnes, que anaven de P-3 a 6è. El curs anterior encara n’eren alguns més. Aquest any en són 14, i encara sort que gràcies a un conveni amb l’Ajuntament han pogut obrir una aula d’escola bressol i incorporar-ne quatre en la franja 0-3. Si no, en serien 10, la meitat. Al juny, set alumnes van acabar 6è i ara van a un institut de Berga, mentre que tres més van deixar l’escola abans d’hora perquè les seves famílies van marxar del poble.
En època de preinscripcions i portes obertes, les mares i pares de l’escola s’han començat a mobilitzar. Volen més nens. Creuen en el model d’escola rural, i saben que algunes baixes més posarien en risc la continuïtat del centre. Alerta. Per això busquen en el mateix municipi (famílies que treballen fora i escolaritzen els seus fills a la localitat on tenen la feina), en pobles veïns (famílies de Les Llosses que porten els seus fills a Ripoll malgrat que Borredà els cau més a prop), i en pobles i ciutats allunyades (famílies que vulguin fer un canvi de vida i instal·lar-se en aquest petit poble prepirinenc).
De fet, la família que més infants aporta en aquests moments al centre és un d’aquests casos. El Sergi Gavaldà i la Neus Alcañiz són de Cerdanyola del Vallès, i fa quatre anys es van instal·lar a Borredà. Tenen tres fills, de 5, 8 i 10 anys. Per tant, pràcticament una quarta part de l’alumnat de l’escola són fills d’aquesta parella. “Nosaltres no vam venir perquè hi hagués cap crida per repoblar el poble o l’escola, en aquells moments hi havia prous alumnes, simplement buscàvem un canvi de vida i crèiem en el model”, explica el Sergi.
La segona família amb més nens en té dos, de 5 i 7 anys. Són la Mireia Magrans i l’Òscar Camprubí, que sí són del poble, però que fins fa dos cursos portaven els seus fills a una llar d’infants de Berga per raons logístiques. “Jo sempre vaig voler que anessin a Borredà, però treballo a Gironella i no havent-hi servei d’acollida no m’ho podia combinar”, explica la Mireia, que a més de mare és mestra d’infantil i primària. Aquest curs també s’ha obert un servei d’acollida de 8 a 9 del matí a càrrec de l’Ajuntament, mentre que per l’acollida de tarda s’organitzen entre els pares.
A Borredà hi ha un cert declivi demogràfic. A l’estiu poden haver-hi fins a 3.000 persones, perquè tothom que hi ha passat sap que és un poble encantador i molt ben cuidat, però durant la resta de l’any, segons l’Idescat, en són 480. L’any 2008 el cens arribava a 614. Això suposa una caiguda de més d’un 20% de la població en un decenni.
Dels 14 alumnes de l’escola, quatre són de bressol (la gran novetat i l’esperança de continuïtat), quatre més són d’infantil i sis són de primària (per cursos, un alumne és de 1er, dos de 2on, dos de 4rt i un de 5è). Hi ha dues mestres: una bressol i una d’infantil i primària, i tres especialistes (música, educació física i anglès) que comparteixen amb la veïna Vilada, on hi ha un altre centre que forma part del mateix ZER (Zona d’Escolarització Rural) Berguedà Centre i amb el qual fan activitats conjuntes. A Vilada també ha caigut la població però no tenen el mateix problema de falta d’infants, possiblement perquè es troba molt més a prop de Berga.
Inclusiva, verda i innovadora
“A alguns pares aquest model de barrejar edats no els encaixa, perquè pensen que els seus fills necessiten socialitzar amb més nens; per nosaltres és tot el contrari, hi veiem el benefici que els reporta l’autonomia que van adquirint, ja que la mestra no pot estar tota l’estona per ells, i el treball que fan els més grans ajudant els més petits”, explica el Sergi. El mateix opina la Mireia: “Amb el treball multnivell els petits aprenen dels grans, i els grans desenvolupen habilitats comunicatives i estructuren el seu pensament”. A més, afegeix, “el treball per projectes en un entorn com aquest és molt motivador, aprenen un munt de coses sense adonar-se’n”.
“No coneixem cap cas d’alumnes que hagin passat per l’escola i després hagin tingut dificultats en el pas a l’institut”, comenta el Sergi. “Al contrari –afegeix–, hi arriben molt ben preparats: al no fer una feina tant memorística i sí molt cooperativa estan molt acostumats a treballar en grup i pel fet d’haver crescut ensenyant als petits els aprenentatges també estan molt interioritzats”. No els amoïna massa que el seu fill gran no tingui cap altre nen de la seva edat a l’aula. “Ho compensem amb activitats extraescolars i de cap de setmana on sí es troba amb altres nens”, explica.
Com en altres escoles rurals, a la de Borredà quan treballen col·lectivament ho fan per projectes i quan ho fan individualment apliquen la metodologia de la planificació multinivell; això és, els alumnes comparteixen espai però la mestra prepara la classe a mida de cada un d’ells. Ensenyament personalitzat. Per això es defineixen com a escola inclusiva.
Tractant-se d’un entorn rural, moltes de les sortides i activitats fora de l’aula estan relacionades amb la natura, com l’estudi de la qualitat de l’aigua de la riera de Margançol, un afluent del Llobregat que voreja el poble i temps enrere havia donat vida a un munt de molins fariners del Berguedà. I per això es defineixen també com a escola verda. Però no només. També apliquen les noves tecnologies a l’aprenentatge, i de fet formen part del grup Escola Nova 21. I per això es defineixen com a escola inclusiva, verda i innovadora.
A l’escola de Borredà aquesta setmana fan portes obertes, però segurament les portes i els braços els tenen ben oberts tot l’any. Per aquells qui vulguin respondre a la seva crida, escriviu a ampaescolaborreda@gmail.com
