La segregació escolar és una de les grans assignatures pendents de l’educació a Catalunya: l’entorn on es troben certs centres, així com la composició social que se’n deriva, és encara un factor determinant que explica les lògiques de tria d’escola per part de les famílies. Deixar de banda un centre perquè té una alta concentració de població migrada o perquè es troba en un barri desafavorit és freqüent; suposa “un impediment per a assolir l’equitat i provoca una reducció de les oportunitats educatives” d’alguns infants, afirmen des de la Fundació Jaume Bofill. Així, destaquen que una “reducció de la segregació pot afavorir a l’èxit educatiu”.
Per això, i en aquesta línia, la Fundació Jaume Bofill, el Departament d’Ensenyament, la Diputació i el Consorci d’Educació de Barcelona i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB s’han unit, juntament amb diversos municipis, per a ampliar i reforçar el programa Magnet. Es tracta d’una iniciativa que ataca la segregació escolar realitzant sinèrgies entre centres escolars i entitats referents en el panorama cultural o científic. Aquesta aliança, que dura quatre anys, genera un projecte transversal que fa que l’escola sigui atractiva per a aquelles famílies que, fins al moment, no se l’havien plantejada com una opció.
Fins ara, el programa Magnet ha comptat amb la participació de 5 escoles i entitats pilot que, des del 2012 treballen plegades, i han derivat en èxits educatius i bons resultats per atacar la segregació. Així, el programa s’ha ampliat fins a 45 escoles que hi participaran des del curs vinent fins al 2020. Aquest curs s’incorporen 9 centres i al següent s’hi sumaran 15 més (la convocatòria restarà oberta del 9 al 15 d’abril). “Ara ja hem començat les formacions del professorat que es focalitzen en la pràctica reflexiva i en focalitzar quin tipus d’activitats volem per a complir quins objectius”, explica Eduard Bolasell, secretari de l’Equip directiu de l’escola Àgora.
Àgora, que abans es feia dir Mare de Déu del Mont, és un centre d’Infantil i Primària ubicat al barri gironès de Sant Narcís, “una zona amb una població immigrant considerable”, explica Bolasell. El 30% dels veïns i veïnes són migrants, concretament, tant per cent que es reflecteix en les matrícules d’aquest centre, en la pàgina web del qual resa el lema “La diferència suma!”. Aquesta escola, com la majoria de les que pateixen segregació, considera que la seva població no és representativa de la zona on estan situada i pretén atraure famílies originals del barri a través d’un “tret d’identitat que ens faci diferents”. Per això van decidir presentar-se com a centre Magnet, per aconseguir una innovació educativa profitosa pels infants i que cridi les famílies que mai no han contemplat l’escola com a opció.
Més matrícules i diversitat social del centre gràcies a la innovació pedagògica
“Catalunya compta amb moltes institucions que són referents en el seu àmbit, que tenen prestigi i reconeixement, així com un alt compromís social i educatiu. Amb Magnet facilitem la transferència d’aquest coneixement”, afirmen des de Jaume Bofill. Una d’aquestes entitats és el Museu del Cinema de Girona, amb el qual cooperarà l’escola Àgora. “Farem una sèrie d’activitats relacionades amb llum i ombres a Infantil, cartellisme, fotografia i audiovisual a Primària, de manera transversal. No és només qüestió de treballar aquests elements de la imatge per si mateixos sinó fer que es converteixin en una eina educativa que serveixi a totes les assignatures”, explica Bolasell.
Així mateix es farà també amb entitats vinculades amb la ciència, com el Cosmocaixa, de la Fundació La Caixa, que col·laborarà amb l’escola Miralletes, centre on s’ha presentat l’ampliació del programa Magnet. “És una escola que fa dos anys que treballa fort amb projectes per a combatre la segregació i generar un bon programa educatiu. A més, està generant un fort impacte en el barri i Cosmocaixa havia de participar d’aquesta innovació”, apunta Lluis Noguera, director del museu. Ja han començat a treballar colze a colze amb el centre, planificant projectes transversals amb els recursos del museu per a explicar nocions científiques a través de projectes interactius per als infants, com la física o la gravetat.
Però, com s’introdueixen aquests recursos científics a la resta de projectes i assignatures del centre que no tenen a veure amb la ciència? “Aquest és un dels grans reptes del programa. Nosaltres ja treballem amb la barreja dels pensaments i disciplines artístiques i científiques però fer-ho de la mà d’un centre educatiu ens pot donar una nova perspectiva”, apunta Noguera. I és que el fet de realitzar projectes a tres anys vista amb una escola, bona part del públic objectiu del museu, farà que “nosaltres aprenguem moltíssim dels nanos i, a més, poguem ofertar millors experiències al Cosmocaixa”, opina.
Aquesta manera de vehicular l’art, la ciència, el cinema o la literatura a través del programa educatiu ha sigut “un èxit”, segons la Fundació Jaume Bofill. Consideren que dels 5 projectes pilot s’extreu que la innovació pedagògica i la relació que s’estableix entre el centre i l’entorn fan “augmentar les expectatives de les famílies, de l’alumnat i els docents” i asseguren que s’ha pogut veure un canvi respecte “la demanda i a la composició social del centre”.
I és que tots els centres participants en el programa Magnet fins ara han viscut millores en les dinàmiques de preinscripció i matriculació. “En primer lloc ha augmentat l’assistència a les portes obertes”, asseguren. Segons dades recollides per la Fundació, en un dels centres de Primària participants, des del 2012 (any en què va començar el pilotatge) fins al curs 2018-19 han passat de tenir 10 persones a les portes obertes (cap persona en les del curs 2013-14) a 74 que s’hi han interessat enguany.
Així mateix, també s’han vist resultats positius pel que fa a la matriculació: un dels centres, amb una oferta de 60 places, no va ser triat com a primera opció a P3 ni 1r d’ESO el curs 2012-13 i, només un any després, la xifra ascendia a 44. Pel curs 2017-18 han aconseguit superar l’oferta del centre amb 96 sol·licituds en primera opció. Així mateix, aquestes noves incorporacions als centres han “contribuït a generar més heterogeneïtat social, atraient a famílies de més capital cultural i estudis superiors que, fins ara, se n’havien mantingut allunyades”, comenten des de la Fundació.
Així, el gran compromís educatiu que suposa aquesta cooperació entre entitats referents i centres atrau les famílies que cerquen escoles innovadores i aferma la participació de les que ja hi són. A més, vehicular els ensenyaments curriculars a través de les arts i la ciència suposa un estímul de competències socials que no figuren als programes però que són “necessàries al segle XXI”.
