L’èxit escolar és un objectiu a assolir per munts d’administracions, escoles, entitats i associacions. Però, què entenem per èxit escolar? Pot referir-se a la reducció de les tasses d’abandonament, pot suposar un augment de les notes o aconseguir entrar a la carrera que es vol i graduar-se amb nota. L’èxit pot tenir molts resultats, “però no pot ser si no s’assoleix la igualtat d’oportunitats entre infants i si no aconseguim que aquests trobin un sentit a la seva escolarització”. I això es resol amb un missatge simple: “pots ser el que vulguis ser”, afirma l’Eulàlia Esclapés, responsable del programa Èxit del Consorci d’Educació.
Aquest programa, que ja ha obert convocatòria pel curs vinent, realitza suport a l’alumnat dins els centres, fora d’hora lectiva, per a aconseguir millors resultats acadèmics i consolidar els seus aprenentatges. Però no es tracta de classes o espais de repàs qualsevol. Quan els grupets de 10 alumnes que conformen cada classe arriben a l’aula en què es realitza l’Èxit, no es troben amb un professor. Es troben amb un amic@gran. I és que la clau d’aquest projecte, que l’any passat va ser el millor valorat per les escoles i que implica a més de 3.000 alumnes i 400 amics@grans, és que els acompanyants d’aquestes sessions són joves d’entre 18 i 30 anys, que encara estan estudiant.
“Són joves que fa poc estaven a les mateixes cadires i amb els que els estudiants generen una relació diferent que amb els mestres”, comenta Esclapès. Així, les sessions –“que no classes”– estan per fer deures, però també per xerrar, compartir experiències, dubtes o fer coses junts. “Donem suport a nanos que podrien aprovar però que tenen un però, cadascú diferent. I tenir un amic cursant estudis superiors els aporta una referència molt motivadora”, afirmen des del Consorci. I els resultats es noten, tal com afirma en Mikel, estudiant de primer de Geologia que s’ha estrenat aquest any com a amic gran al Front Marítim.
“He estat amb un grup de nens i nenes de 1r i 2n d’ESO amb un nivell molt baix en ciències que considerava que no servien per res. No només he aconseguit que perdin la por als números sinó que poc a poc, també hem aconseguit que vegin que l’escola té un sentit”. Aquest jove geòleg explica que l’ESO per a molts no té una finalitat clara: “els hi ha que no tenen bons resultats acadèmics, els qui no tenen amics o els qui tenen massa amics fora de classe. Tots ells preferirien ser en una altra banda”. Així, part dels objectius de l’Èxit és fer veure els nanos que l’ESO és necessària i que tenen moltes sortides un cop acabada.
En Mikel, que sempre ha treballat amb joves en espais de lleure, té pensat estudiar un màster en formació del professorat per a dedicar-se a l’ensenyament de secundària. “Crec que l`Èxit és un bon primer tast pedagògic”, considera. Així, com ell, molts joves estudiants de magisteri o pedagogia complementen les pràctiques o les experiències laborals amb aquestes beques del Consorci. És el cas de la Teresa, estudiant de quart de pedagogia: “és molt diferent de l’experiència de les pràctiques. Aquí et trobes sola, amb la necessitat de buscar-te la vida”, comenta. Ara, després de dos anys com a amiga gran, la Teresa és Coordinadora a l’Institut Montjuïc, perquè “ser profe no és només ser a l’aula, sinó poder gestionar la paperassa i el context dels teus alumnes”.
Però l’Èxit no és només un bon recurs per als que es vulguin dedicar a la pedagogia. I és que “serveix per ampliar mires a joves que no havien vist mai un centre d’alta complexitat o que no han tractat mai amb una persona migrada. Aquest enriquiment els fa adonar-se d’una realitat social que abans no coneixien”, apunta Esclapès. Així, joves com la Teresa recorda que “he anat tota a una escola concertada catòlica i no havia vist una persona migrada fins tercer d’ESO”. En la mateixa línia, en Pau, estudiant de primer d’Enginyeria Mecànica, provinent de Girona, apunta que va estudiar a una escola Montessori mentre que ara és amic gran de l’Èxit Anglès -un programa que pretén exposar nens i nenes a la llengua oral anglesa durant tres hores a la setmana- a l’Institut Consell de Cent. Considera que aquest centre d’alta complexitat i la seva escola de la infància “estan molt més separats que només 5.000 quilòmetres”.
“Eduquem els joves massa en petit i els neguem el dret a equivocar-se”
“Són els nanos els que munten les sessions de l’Èxit en funció del que necessiten emocional, acadèmica o formativament en aquell moment”, comenta la Montse. Ve de Lleida i és estudiant de segon de pedagogia. “No els ensenyem, sinó que els acompanyem”, afegeix i considera que una de les tasques més importants que es fan és la de la orientació acadèmica. A través de jornades, preparació de currículums, estudiar les inquietuds de cadascú o, simplement, fent cerques a Internet, els amics@grans intenten casar allò que als nanos els agrada amb una sortida formativa adequada.
“Tenen les mires molt tancades a la universitat, sense contemplar sortides com la Formació Professional, els voluntariats o altres tipus d’estudis”, comenta en Mikel. Equivocar-se de carrera o grau és una de les causes més importants de l’abandonament escolar, però “és perquè eduquem els nois i noies negant-los el dret a equivocar-se”, opina la Teresa. Ella, alks seus 26 anys està acabant la carrera: abans d’això va fer el batxillerat científic, va cursar primer d’enologia, va anar a petar a un grau superior d’FP i després a la facultat d’educació.
“Jo reitero molt a les sessions que em vaig equivocar i que aquí estic. I no només això, sinó que agraeixo totes les equivocacions que he comès, perquè són les que m’han portat on sóc ara. Hi ha menuts que no aixequen mai la mà, que no contesten preguntes o no prenen decisions ni s’atreveixen a arriscar-se a seguir el seu camí perquè tenen una por extrema a l’error”, opina la Teresa. Això, segons el Pau, es deu a que “eduquem els nens en petit. Els hem de dir que poden ser ministres, pilots. Jo de petit volia ser mecànic de la Fòrmula1, d’aquells que surten a la tele, i estic estudiant per a això”, afirma, content. Així, considera que programes com l’Èxit Anglès els ajuda a “valorar-se millor a ells mateixos”.
Un aprenentatge vivencial per a la igualtat d’oportunitats
Tot i ser l’Èxit una entrada per la porta gran al món de l’educació, els amics@grans que hi participen veuen que no poden comparar les seves sessions amb les classes ordinàries d’un mestre. “Ells tenen 10 alumnes en un sistema que té unes ràtios elevadíssimes. S’enfronten cada dia amb els problemes dels nanos, des d’una posició d’autoritat, mentre que els amics@grans són més companys que mestres”, apunta Esclapès.
“Nosaltres tenim el temps per a preparar les classes i fer aprenentatge vivencial. No és el mateix que vingui un senyor a fer dibuixos que no entens a la pissarra per a ensenyar-te conceptes de física als que tu no trobes utilitat que si vinc jo i em poso a empènyer la taula per a explicar-te la inèrcia”, diu en Miquel. Així passa també amb l’Èxit Anglès, que està pensat per a nens i nenes que els va bé en anglès però “mai no trepitjaran una acadèmia. Aprenem mitjançant el joc i acaben parlant anglès quasi sense adonar-se’n”.
Així, aquest projecte “trenca determinismes socials i les regles del joc. Diu que si vols, pots. Treballem per la igualtat d’oportunitats amb nanos que tenen algun problema o dificultat que s’escapa de les seves mans”, afirma Esclapès. En la mateixa línia la Montse afirma que l’equitat és el tret que la va fer enganxar-se a l’Èxit: “són nois i noies que necessiten que algú vegi en ells alguna cosa més enllà de persones que treuen males notes o que es comporten malament. Sovint tenen la sensació que ningú no els vol i la nostra tasca, més que ensenyar-los, és acompanyar-los.
