Quan ara fa un any i mig es constituïen les seixanta xarxes locals d’Escola Nova 21, érem conscients que teníem al davant un gran repte, ple d’oportunitats i també d’incerteses. Les xarxes permetien incorporar el prop de mig miler d’escoles i instituts que havien respost a la crida d’Escola Nova 21. Aquesta onada de centres que van explicitar el seu compromís amb la transformació educativa mostrava l’abast de la necessitat d’actualitzar el sistema educatiu. A més, molts d’ells es van oferir a formar part de la mostra representativa de 30 centres amb els que desenvolupar un procediment sistemàtic de transformació, mitjançant acompanyament i capacitació intensius.
Així doncs, tot aquest moviment es va canalitzar establint 60 xarxes d’aprenentatge col·laboratiu i de proximitat territorial, formades per entre 6 i 14 centres educatius de naturalesa diversa: de totes les etapes educatives, dels diversos perfils sòcio-econòmics, de titularitat pública i concertada, i de cultures i models diferents. D’aquesta manera, Escola Nova 21 incorporava una nova dimensió, la promoció del treball cooperatiu en xarxa per a l’orientació i suport al procés de canvi de les escoles i instituts.
La constitució d’aquestes xarxes es materialitzava de forma diferent a la ciutat de Barcelona, a la resta de la demarcació de Barcelona, i a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona. A la demarcació de Barcelona, gràcies al treball de la Diputació, les xarxes es van estructurar amb la implicació de 119 municipis, d’entre els quals una trentena en duen a terme les dinamitzacions. A la ciutat de Barcelona, Escola Nova 21 va promoure una aliança liderada pel Consorci d’Educació de Barcelona, anomenada Xarxes per al Canvi, junt amb Rosa Sensat i l’ICE de la UAB, creant 21 xarxes. Finalment, a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, el Departament d’Ensenyament va destinar una persona de cadascun dels respectius Serveis Territorials per a dinamitzar les xarxes.
L’objectiu: orientació i suport a la transformació educativa
Al llarg d’aquest primer any i mig, les xarxes s’han centrat en compartir el debat sobre la necessitat i l’oportunitat de la transformació educativa que promovem. Un canvi que abans de ser sobre el “com”, és sobretot sobre el “què” i el “per què”. És per això que la reflexió compartida ha començat per quin ha de ser el propòsit de l’educació, que com reclama la UNESCO “ha de ser reconsiderat d’acord amb una visió renovada del desenvolupament humà i social sostenible que sigui tan equitatiu com viable”.
El propòsit educatiu que compartim està doncs enfocat a la formació integral de la persona, de cadascun dels infants i adolescents, integrant els quatre pilars del ser, el conèixer, el fer i el conviure, concretat en el desenvolupament de competències per a la vida. És a partir de prendre consciència del propòsit educatiu (el per què i el què) que s’ha d’articular el com: les pràctiques d’aprenentatge (personalització, responent als 7 principis), l’avaluació competencial global i formativa, i l’organització que possibiliti l’aprenentatge de tothom, com desenvolupa el Manual per a Entorns d’Aprenentatge Innovadors.
Aquest marc d’escola avançada (propòsit, pràctiques, avaluació i organització) es concreta a la Rúbrica de canvi, una eina d’orientació autoavaluativa que ha d’acompanyar les decisions dels claustres en la implementació progressiva de la seva transformació.
La corresponsabilització dels municipis
Un dels reptes més rellevants que afrontava la creació d’aquestes xarxes, alhora que oportunitat, era la participació dels municipis en la dinamització de les xarxes. Gràcies a l’acord amb la Diputació, a la demarcació de Barcelona, els municipis, a través dels tècnics d’educació, passaven a coordinar, en molts casos per primera vegada, el treball col·laboratiu entre centres per a la transformació educativa, fent de facilitadors de les metodologies i reflexions proposades des del programa. Alhora, els centres havien de fer-se seva la xarxa com a espai cooperatiu de generació de coneixement, a partir de l’experiència i la reflexió compartida entre els propis centres, lluny del model de formació conduït per una persona experta.
Després de set trobades de xarxes, podem dir que aquests espais de reflexió i orientació sobre el canvi educatiu, facilitats pels municipis, funcionen amb èxit. Molt especialment, gràcies a la implicació i dedicació que hi han posat les dinamitzadores i dinamitzadors, empoderats en el seu rol de facilitadors. Ho han fet tot convidant els centres a adoptar una actitud activa en la recerca de respostes, ajudant-se del treball col·laboratiu entre ells i també dels recursos aportats des de l’equip d’Escola Nova 21. Però a més, els mateixos centres s’han anat desprenent de la lògica de buscar “receptes” sobre el com, tot guanyant autonomia en pilotar el seu propi procés de canvi.
El treball i la implicació tant dels equips i claustres del mig miler de centres que conformen les xarxes arreu del país, com dels dinamitzadors, ha estat i segueix sent impressionant. Generar aquests espais d’aprenentatge professional d’alt valor no era fàcil, i hem d’agrair i felicitar la contribució de tantes persones, escoles i instituts i municipis per mostrar que la transformació educativa no tan sols és necessària sinó que és del tot possible, i que ha de poder arribar a cadascun dels nois i noies.
Reptes i pròximes passes
Les aportacions del programa a través de les xarxes han estat dirigides a dotar els centres de fonamentació, visió, metodologia i instruments d’orientació per a fer possible la seva transformació. Ara, l’establiment de la visió des del debat del propòsit, les metodologies per generar la transformació, la Rúbrica de canvi com a instrument d’orientació, i el treball cooperatiu en xarxa, han de generar progressivament un grau creixent de capacitació i d’autonomia per tal que els centres i la seva comunitat educativa puguin pilotar el seu procés de canvi. Alhora, la nova cultura de treball cooperatiu per a la qualitat i equitat educatives, vinculada i implicada amb l’entorn, que les xarxes han aportat, ha d’arrelar-se a la normalitat del treball de docents, centres, municipis i administració educativa.
La implicació i compromís d’aquest mig miler de centres, amb els seus claustres i equips directius i impulsors treballant col·laborativament per la transformació educativa, amb el suport de bons professionals de les administracions locals i educativa, posen de manifest que l’objectiu d’assolir un sistema educatiu avançat, on escoles i instituts siguin equivalents en qualitat i a l’abast de tots i cadascun dels infants, és possible i necessari. Per això, els diferents agents que treballen en aquesta direcció s’han de poder articular progressivament, des de la corresponsabilitat i amb un horitzó comú, en una política pública que vinculi administracions educativa i locals, centres educatius, comunitat educativa i societat civil.
