Els pressupostos de la Generalitat de 2020 incorporen una partida d’1,8 milions d’euros que, si s’acaben aprovant, es destinaran (mani qui mani el mes de setembre) a un pla pilot per reintroduir el servei de menjador a la secundària, en concret a 103 dels 619 instituts públics que hi ha a Catalunya (l’escola concertada mai va perdre el menjador en temps de crisi i retallades). Poca cosa més se sap sobre aquest pla, anunciat pel conseller Bargalló durant la presentació dels pressupostos, perquè el Departament d’Educació no vol donar-ne més detalls fins que estiguin aprovats. Però sí que se sap que es prioritzaran els centres d’alta i màxima complexitat, i aquells que estiguin situats en zones que obliguen el seu alumnat a realitzar llargs desplaçaments abans de tornar a casa per dinar. Per tant, les raons d’equitat i de salut seran les que determinaran l’elecció del primer grup d’instituts que recuperaran el menjador.
El pla va tornar a sortir al Parlament ahir, durant la compareixença que els promotors del projecte Educació a l’Hora van fer davant la Comissió d’Educació. Elena Sintes (Fundació Bofill) i Jaume Aguilar (Federació de Moviments de Renovació Pedagògica) van explicar als parlamentaris les línies mestres d’aquesta proposta, que ja es va presentar en roda de premsa el mes de juliol, i davant la comunitat educativa el mes d’octubre en un acte organitzat al CCCB. La major part dels partits presents a la comissió (JxCat, ERC, PSC, Comuns) van donar suport a la proposta, només Cs va posar-hi alguna objecció, com per exemple si realment és pressupostàriament viable que els instituts tornin a tenir un espai físic de menjador, tenint en compte que molts ja no tenen ni cantina. Segons va explicar Bargalló durant la presentació dels pressupostos, els 1’8 milions es destinaran precisament a obres d’adequació d’aquests espais.
Horari lectiu fins les 16 hores
La idea del pla no consisteix únicament a recuperar l’espai físic del menjador, sinó a reformular els horaris, en línia amb el Pacte per la reforma horària que afecta pràcticament qualsevol vessant de la societat (i que, en síntesi, consisteix a europeïtzar els hàbits i rutines dels catalans). Per tant, en el cas dels instituts que recuperin el menjador, l’hora de dinar serà segurament entre 12 i 14h, que és la considerada més saludable, fet que farà que l’horari lectiu no finalitzi fins a les 16 hores. D’aquesta manera s’evitarà que alumnes que han entrat a classe a les 8 del matí hagin d’esperar a dinar a les 15 hores (o més tard si viuen lluny de l’institut), com passa actualment en la major part dels centres públics de secundària.
En el cas de Barcelona ciutat, amb aquesta finalitat equitativa de garantir un àpat saludable a l’alumnat més vulnerable, el programa Institut a temps complet ja permet que alguns instituts d’alta complexitat ofereixin menjador gratuït als seus alumnes, a banda d’activitats extraescolars durant les primeres hores de la tarda. La principal diferència és que aquest dinar té lloc quan acaba la jornada lectiva, és a dir, entre 14.30 i 15 hores.
Alguns sindicats de docents han expressat els seus recels (o, directament, la seva oposició) a la iniciativa de la Fundació Bofill i la FMRP. Ahir, Sintes i Aguilar van insistir que la seva proposta va molt més enllà del “molt pobre” debat sobre jornada partida/compactada. Segons Elena Sintes, l’horari actual de la major part d’instituts catalans és “inaudit en el context europeu, en cap altre lloc hi ha un sistema educatiu que permeti un horari que situa el dinar a les tres de la tarda en una etapa de creixement i desenvolupament”, mentre que la proposta, va argumentar, “beneficia tothom, també als docents, si bé posa per sobre de tot l’interès superior de l’infant”.
Petició de suport al Parlament
Per Sintes, el pla pilot del Departament de restitució dels menjadors a la secundària no ha de ser una finalitat en si mateix, sinó “part d’un projecte de transformació educativa del centre amb criteris d’equitat”. “No es tracta només d’incorporar l’espai de migdia, que està molt bé, sinó que això permeti una transformació real del que és l’educació a secundària”. El mateix, va afegir, pel que fa a la possible reducció del temps de migdia a la primària, considerat actualment excessivament llarg. Si passar de dues hores i mitja a una hora i mitja “només serveix per tancar abans el centre educatiu tornem a tenir el mateix problema, hi ha d’haver garanties d’obertura amb activitat educativa accessible per a tothom”.
Malgrat que la qüestió del temps del migdia (reintroducció del menjador a secundària i reducció d’aquesta franja horària a la primària) és, probablement, la més cridanera d’Educació a l’hora, la proposta la Fundació Bofill i la FMRP va molt més enllà. Incorpora criteris de flexibilitat en la primera hora del dia (tothom entra quan vol, mentre famílies i mestres interactuen, sobretot a infanti); demana que l’esbarjo de secundària tingui la consideració de temps lectiu (com passa a primària); preveu que els centres romanguin oberts fins a les 18 hores i que les extraescolars que s’hi organitzin formin part del projecte educatiu; i introdueix la possibilitat que part de les hores lectives es puguin fer fora del centre, com a crèdits de lliure elecció.
En aquest sentit, la proposta Educació a l’hora ja incorpora una petició expressa al Departament d’Educació perquè, abans de finalitzar l’actual legislatura (és a dir, ben aviat), desenvolupi “una normativa i regulació dels horaris escolars per tractar les demandes de canvi a partir de criteris comuns d’equitat i qualitat educativa. Recomanem iniciar la implementació de la proposta a través d’un pla experimental amb municipis i centres interessats en aquest nou horari. Així com establir convenis entre el Departament i Ajuntaments amb un finançament suficient, perquè des del món local es pugui garantir unes activitats educatives de qualitat i amb criteris d’equitat”. Els compareixents van demanar als parlamentaris que instin el Departament a assumir i fer realitat aquestes demandes.
