Enviament de propostes, videotrucades, acompanyament virtual o telefònic… La meva companya està atabalada per com s’està afrontant des de la “pedagogia” o “l’educació” el que queda de curs escolar. Aquesta sensació també la tinc jo! Estem perdent l’essència de ser mestres. Justament avui, en el grup de mestres de l’escola, arriba un article d’un diari en el qual es parla de la situació que estem vivint i de quina importància o mirada se li està donant a l’educació enmig de la pandèmia.
La situació ens vol (o ens exigeix) connectats a l’ordinador tota la jornada (i una mica més). En contra de la nostra essència, que es regeix per la proximitat, l’afecte, l’empatia, la comprensió, l’acompanyament, entre altres. I ara ho podem fer poc (o de manera limitada) tot això i ho substituïm per videotrucades (que sembla que això de veure’ns les cares a través d’una pantalla suma el valor de ser mestra). Si no fas aquestes videotrucades, no treballes, no et preocupes. Almenys aquesta és la sensació que algunes famílies ens fan arribar a través de la direcció dels centres.
Ho substituïm per propostes, clar, no fos cas que els nens i nenes s’avorreixin i tinguin temps de decidir per ells mateixos què els ve de gust fer, o molestin a casa, tantes hores. Tot el que ens reclamen són recursos per afavorir l’educació a casa, la majoria referents a continguts escolars que hem de reforçar ara que ja es dóna el curs quasi “per acabat”, oi?
Quina preocupació… Enmig d’una pandèmia mundial les preocupacions giren al voltant de la data de tornar a l’escola, si hi tornem. Com si no estigués passant res més… Com si aquesta situació fos passatgera i quan s’acabi es pugui seguir igual que abans. Que no ens n’adonem que els infants ho continuen i continuaran sent, que la situació és mundialment excepcional i que ens ha de servir per canviar la mirada personal i també professional?
Els mestres, n’hem sortit mal pagats d’aquesta situació (i en altres…) i sembla que anem assumint que mai serà suficient el que fem. Si us plau, centrem-nos amb el que és vital: intentar veure les coses senzilles de la vida i gaudir-les en plenitud (en el millor dels casos i si no tens algun amic o familiar a l’hospital…) Els mestres, també som persones que ens esforcem, que pensem, que creem, però també som persones amb necessitats i situacions personals més o menys complexes perquè això també ho estem patint darrera la pantalla, cadascú amb les situacions familiars particulars.
Valorem, doncs, la tasca amb un canvi de mirada en el seguiment d’aquest alumnat confinat, com nosaltres. Justament avui, i aprofitant la situació, estic fent un curs de formació continuada sobre neurociència i la importància que té en la creativitat, més enllà de les activitats plàstiques, centrada en la cerca de solucions als problemes que se’ns plantegen en l’entorn. I me n’adono que davant d’una pandèmia, ho seguim fent malament. Quan gaudim de moments d’oci en què desconectem de l’activitat mental sobre alguna cosa en concret, és quan la xarxa neuronal s’activa (també ho fa quan realitzem accions mecàniques en què deixem fluir la ment). És aquest el moment que poden aparèixer idees innovadores, per tant, quan la creativitat aflora i pot aparèixer en forma d’idea. Ara els nens i nenes de la nostra societat haurien de disposar d’aquest temps d’oci per afavorir la creativitat, i nosaltres seguim obcecats a embotir-los d’activitats limitades i encaixades dins d’un currículum per no “perdre” el que queda de curs…
Llegeixo també articles referents a la relació entre la família i els fills i ara és un bon moment per començar o seguir aplicant tot el importa: l’entorn de la llar té efectes en el desenvolupament de la funció executiva. Què és això de la funció executiva? Doncs és aquella que ens ajuda a gestionar les informacions que es perceben i s’encarrega de gestionar les informacions que rebem per aconseguir un objectiu (i de vital desenvolupament en les primeres etapes). La qualitat de les interaccions entre la família i els fills o filles pot afavorir el desenvolupament d’aquesta funció executiva a través del caliu, la sensibilitat, la disciplina suau lligades a un vincle segur i recíproc.
Justament avui, doncs, més que mai, tenim l’oportunitat i ens cal reduir l’estrès parental i augmentar l’accés dels nens i nenes a activitats cognitivament estimulats que les facin ser conscient de com estan i com se senten, més enllà del que han d’aprendre o si la família està preocupada de com i quan donem per acabat aquest curs escolar! Justament avui!
