Opinió

Preparem-nos per al col·lapse, teniu raó

Teniu raó, l’escola no està preparada per afrontar la tornada dels infants i joves. I tampoc ho estarà el setembre. Ni desdoblaments, ni sistemes híbrids, ni ocupar espais de la ciutat, ni totes les bones intencions ens evitaran el col·lapse.

Hem vist el col·lapse de la sanitat, el primer; ara, tot darrere, vindrà el social en forma de més pobresa i desocupació; el col·lapse del sistema educatiu és més que previsible.

Com a la sanitat, l’educació pública ha patit retallades quan necessitava inversió. Ara parlen de ràtios de 8-10 a infantil, 13 a primària i 15 a secundària, fantàstic! Però inassumible. És evident per qualsevol que conegui, des de dins, les escoles i instituts. Més de cent escoles en barracons saturats, altres tantes amb classes desdoblades ocupant biblioteques i altres espais del centre. Als instituts hi està arribant el boom, literalment no hi caben, el setembre passat ja no hi cabien.

És més que evident que ve una situació de col·lapse i no estem preparats.

Comencem a dir les coses pel seu nom i potser així no ens hi farem tant de mal, i potser quan prioritzem aflorarà allò que és el primer, el que és més important.

En general, no fem canvis si no són necessaris. Si no es pateix en una situació no es busca el canvi. Ara patirem. Anem pensant el canvi.

Teniu raó: no es pot garantir la seguretat sanitària als centres, no podem resoldre les mancances de les famílies… Plorem, queixem-nos…  però anem pensant com ens ho farem, com ens organitzarem, que és prioritari exigir a l’administració de torn, al govern.

Empoderem-nos, totes a una.

El personal sanitari ens ha marcat el camí: la cardiòloga a l’UCI, el dermatòleg, la internista… han desaparegut les especialitats per uns mesos, cadascú aporta el seu saber per sumar allà on fa falta, perquè calia donar una resposta a la crisi, al col·lapse.

No pensem que jo sóc d’infantil o jo sóc professora de matemàtiques o a mi no m’han format per això… Totes a una per donar resposta a la urgència educativa i social. La bona escola és necessària, útil, valuosa, imprescindible… educativament parlant, culturalment, econòmicament, socialment compensa desigualtats, cohesiona la societat.

Fortes per exigir que s’inverteixi en educació, fortes per millorar les condicions de treball d’interines, substitutes, treballadores i educadores socials, vetlladores, monitores…

Massa temps oblidada, l’escola, l’educació, menyspreada.

On éreu a les últimes vagues? A l’escola o al carrer? On sereu quan se’ns convoqui per més i millor Escola Pública de Qualitat i per a tothom? Espero que al carrer! “No, que em descompten cent euros si faig vaga”. Al carrer! Amb la sanitat, els serveis socials i tots els serveis de cures, per exigir que els serveis públics i la cura de les persones siguin una prioritat. La prioritat!

“No hi ha diners” ens diran. Sí que n’hi ha, de calés. El que no hi ha és prioritat. Alguns llocs d’on treure diners: reducció de la despesa militar, reducció de càrrecs públics, de diputats i assessors, eliminació del Senat, eliminació de rendes vitalícies, reducció de sous, comissions i altres privilegis, perseguir el frau fiscal de grans empreses, combatre la corrupció, aquí sí que podem utilitzar el llenguatge bèl·lic.

No ho faran, però no acceptem com a nostra la resposta de “no hi ha calés”

Venen temps durs, difícils; o ens empoderem i fem pinya o patirem molt. Es fa necessari: prioritzar, donar sentit a la feina, dimensió social. Qui no estigui disposat que s’aparti, que deixi fer, almenys no molesteu.

Haurem de córrer riscos, tenim sort que a diferència dels sanitaris no hem d’afrontar la malaltia i el virus per salvar persones. Nosaltres treballem amb la vida, amb les llavors del futur, amb les persones que el forjaran.

Ens cal coratge per ensenyar coratge, alegria per mostrar i encomanar alegria, generositat per generar-ne més, voluntat per tirar endavant, per oferir esperança i confiança en la comunitat famílies, mestres, infants, barri…

Ha arribat l’hora del canvi, som-hi!