Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    Podem fer servir la IA com a cercador? Desinformació i eines per fer una bona cerca

    Paula Miguel (Verificat)

    Per què no parlem de Palestina?

    Joan M. Girona

    Magisteri, ascensor social en crisi

    Josep Callís i Franco

    La Metamorfosi Educativa. Un canvi paradigmàtic cap a la transformació del sistema educatiu

    Francesc Imbernon
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    Joves a cara descoberta: com animar-los a protegir-se del coronavirus?

    José Ramón Ubietojuliol 8, 20205 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Adolescentes frente al coronairus
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    L’adolescència -avui més llarga que mai- és un risc en si mateixa. Conté un virus que els parasita. És el virus del cos que descobreix la seva condició de sexualitat i que es fa present en forma d’imperatiu: Gaudeix! No se’l pot ignorar, ningú no n’és immune i cal tot un recorregut per generar anticossos.

    Freud va usar una metàfora molt aclaridora per il·lustrar l’impasse de la pubertat: estan enmig d’un túnel fosc i han de cavar dues sortides al mateix temps. La que els convertirà en membres d’una societat adulta en la qual dur a terme els seus projectes, i aquella altra que els permetrà subjectivar-se com a homes o dones, triar una parella o una manera pròpia d’obtenir la satisfacció sexual.

    Moment d’experimentar

    La primera sortida és la que els adults els recordem més sovint, si bé la que els preocupa més és la segona, perquè per a aquesta van més curts de referències. Hi ha molts influencers per ajudar-los a triar professió, començant pels mateixos pares, però n’hi ha pocs per sortir-se’n amb la sexualitat. Entre altres coses perquè, a diferència de les matemàtiques o la història, que es poden ensenyar, l’experiència de la sexualitat no es pot transmetre. Com la pròpia paraula indica, només es pot experimentar i això comença sempre de nou per a cadascú. Hi ha classes de sexologia, però no garanteixen que allò ensenyat pugui replicar-se com a model.

    Per això, els joves confien en ells mateixos i es refugien en el grup per a aquestes iniciacions, les sexuals i altres (consums, aventures, transgressions). El grup produeix la il·lusió d’un saber compartit i alleuja l’angoixa de la soledat davant les metamorfosis de la pubertat. Aquí ni tan sols els seus influencers més destacats tenen massa a dir. Per això les seves especialitats (jocs, moda, llibres, música) es mantenen allunyades de la sexualitat.

    El veritable risc vital dels joves

    Cadascú ha de domesticar aquest cos que no cessa d’enviar senyals de tensió. El musculen, el tunegen, l’intoxiquen, el manipulen, i fins i tot l’abandonen deixant-lo tirat. Aquest és el veritable risc vital de les adolescències.

    Per què els ha de preocupar el coronavirus, si ja tenen el seu propi virus amb el qual lluiten dia a dia? Com pensar en distanciar-se d’aquells amb els qui poden reconèixer-se, autoafirmar-se, viure de manera “autèntica”? Com això es considera problema si justament és la seva solució?

    Una de les seves principals armes són les il·lusions que es creen i que alimenten. Aquestes fantasies són operatives perquè els ajuden a comprendre el (seu) món i els permeten traçar objectius. N’hi ha de diversos tipus i, al costat de les que van donant forma al pressentiment que tots tenen que un dia es faran adults i tindran les seves pròpies coses, hi ha també les que poden deixar-los atrapats al túnel.

    Una d’aquestes fantasies és la de la invulnerabilitat, la creença que per la seva condició jove estarien fora de perill dels límits que imposa el cos (degradació, malalties, capacitats). Això els empeny a les anomenades conductes de risc. Que a més, en aquest cas, molts siguin asimptomàtics no fa sinó confirmar-los en la seva tesi.

    Una altra il·lusió és que els límits imposats deriven d’una norma encarnada pels adults (pares / mares, govern, sanitaris) i, per tant, possible de transgredir. Desconeixen així que el virus imposa les seves pròpies lleis i ho fa de manera implacable i sense negociació ni transgressió possible.

    La tercera il·lusió és que el contagi no pot venir d’allò familiar (amics, coneguts, familiars) ja que es tracta d’un ens estranger que només els estranys podrien portar.

    Claus per a protegir-se i protegir

    És cert que no tots els joves ignoren les mesures de protecció: alguns les respecten. Segurament aquells que menys suport troben en el grup per resoldre els seus dubtes sobre com abordar la nova realitat sexual que els assetja. Ells i elles accepten millor el distanciament perquè aquesta era ja abans la seva fórmula de transitar l’adolescència. I la distància els dóna més temps per pensar les respostes.

    Però com animar la resta a protegir-se, a ells i al seu entorn?

    En primer lloc, sabent que és més important el lloc des d’on s’escolta que el contingut del que es diu. Com nosaltres, els adolescents escolten aquells als qui suposen algun saber, als seus influencers. Per això, els missatges preventius haurien de prendre en compte això i promoure contactes segurs. Acceptar un No requereix primer de rebre un Sí: sí als llaços, no a la irresponsabilitat.

    En segon lloc, cal tenir present que els continguts han d’apuntar no a la normativa sinó a produir efectes de responsabilitat vinculats a altres (amics, família) pels quals els seus actes podrien tenir conseqüències greus. Una mena d’empatia pels més vulnerables.

    En tercer lloc, és clau visibilitzar social i mediàticament – amb l’ajuda d’influencers – els efectes greus que la Covid-19 té també entre alguns joves.

    Finalment, i per quan falli l’anterior -perquè sabem que no tot és educable i que no tots consenten a renunciar al seu satisfacció- existeixen les sancions i la vigilància. La seva irresponsabilitat, a diferència dels que la justifiquen amb el seu cinisme, és una falsa sortida temporal.

    Aquest article d’opinió va ser publicat primer a The Conversation

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Actualitat
    “Res tornarà a ser igual”, un documental repassa els tres anys d’Escola Nova 21
    Next Article
    Actualitat
    Els educadors socials reclamen el seu lloc a l’escola “ara més que mai”
    José Ramón Ubieto

    Psicòleg clínic i psicoanalista. Professor de la UOC. Membre de l'Associació Mundial de Psicoanàlisi

    Related Posts

    Opinió
    El lleure d’estiu, un dret de primera pendent

    maig 9, 2025

    Opinió
    L’Anella Verda: pedalar cap a un futur sostenible

    maig 7, 2025

    Opinió
    L’art de celebrar amb art

    maig 7, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.