Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Assumir aquesta màxima com a pròpia enriqueix enormement qualsevol centre educatiu.
En els moments actuals, fruit de la crisi de la COVID19, hem pogut experimentar una reducció de les ràtios, allà on les direccions dels centres ho han considerat una prioritat, ja que el Departament d’Educació ha deixat l’última paraula a les direccions dels centres. Aquest fet possibilita que aquesta diversitat metodològica vagi més enllà, amb una atenció més individualitzada cap als nens i les nenes, gràcies a la reducció d’alumnes per aula.
Un dels aspectes més innovadors que s’han plantejat en els darrers anys és la personalització dels aprenentatges. Algunes veus plantegen que ho permetrà la tecnologia, altres el treball per projectes, però la realitat és tossuda i demostra que la millor manera d’atendre la diversitat de l’alumnat és la disminució de la ràtio d’alumnes per mestre. Independentment de la metodologia utilitzada, tenir menys alumnes a l’aula permet una personalització més gran en la seva atenció educativa. Qualsevol altra opció és intentar fer invents de difícil solució en els quals la limitació del temps i de l’espai fan impossible millorar l’atenció personalitzada.
Els nens i les nenes, en una demostració de la seva intel·ligència, són capaços d’adaptar-se a totes les propostes que es fan a l’escola. Sigui quina sigui la forma d’organització d’un centre educatiu, sempre és una imposició cap als alumnes i familiars. Una decisió professional que busca els millors resultats per possibilitar els aprenentatges de tots i cadascun dels alumnes. El treball multidisciplinar de l’equip de mestres permet donar una diversitat de propostes prou enriquidores per aconseguir que l’alumnat rebi suficients estímuls per posar en marxa totes les seves potencialitats centrades en desenvolupar al màxim les seves competències.
La crisi de la covid19 ha fet més necessari que mai el treball en equip i ha permès l’atenció més personalitzada a l’alumnat i això ens ha de fer reflexionar sobre les prioritats que regeixen el nostre sistema educatiu. Dir que l’alumne ha de ser el centre del procés d’aprenentatge i que la visió multidisciplinar és clau poden ser obvietats sense sentit o el camí real que ens indica com hem de treballar a l’escola per potenciar al màxim les capacitats del nostre alumnat.
Qualsevol crisi comporta una oportunitat i l’escola és una institució en canvi constant, que sap adaptar-se a les necessitats de la societat. Viure la diversitat metodològica com la riquesa més gran que podem oferir ens permet fer possibles els canvis necessaris per donar resposta a aquest curs excepcional regit per la covid19.
