Quan s’acosta Nadal les escoles s’omplen de purpurina de tots els colors. Es fa difícil entrar a una escola i sortir-ne sense alguna d’aquestes miquetes brillants enganxada a les mans, a la roba o als cabells.
La veritat és que als infants els atrauen els fragments petits i brillants de qualsevol material i per tant també els fa feliços manipular i escampar purpurina.
Però, com és que en aquesta època, entrat el desembre, la purpurina es transforma de sobte en un producte tan habitual? Ens hem aturat a pensar quina relació pot tenir la purpurina amb Nadal? L’origen de la festa de Nadal es perd en la llunyania del temps. Coincideix amb el solstici d’hivern, o sigui el moment de l’any en què el sol arriba a la seva alçada mínima al zenit, o sigui quan el sol és menys visible i escalfa menys. D’aquí ve que en aquests moments de l’any els éssers humans hagin tengut més necessitat d’escalfor i més necessitat de llum. Per això la lluentor forma part dels símbols que tenim associats a Nadal: els llumets als carrers i a les cases, les espelmes, les estrelles…
Per Nadal mantenim costums relacionats amb el foc, que escalfa i dona llum, com per exemple el tió. També per Nadal tenim moltes referències als estels, que són més visibles en les nits fosques. Hi ha moltes llegendes i contarelles al voltant dels estels i els trobam a les cançons i fins i tot a les decoracions. Això no és propi només de les religions del cristianisme. També són presents alguns d’aquests elements a la celebració jueva de la Hanukà, o festa de les llums, on els rituals indiquen que s’ha d’encendre durant vuit dies consecutius cadascun dels braços del canelobre tradicional. I també a la festa de les llums hindú, o Diwali, que se celebra amb l’encesa d’espelmes.
A les escoles no se solen fer focs ni se solen encendre espelmes però sí que s’hi fan decoracions amb llums, amb estrelles i amb elements brillants. I entre aquests elements apareix amb una notable insistència la purpurina en formats diferents. En podem trobar de tot tipus al mercat, des de la clàssica de sempre a la que du la pasta d’aferrar incorporada i s’utilitza com un retolador, la de colors variats, la que és especial per als cabells o per al maquillatge… i fins i tot n’hi ha una imitació de comestible.
Però, ens hem aturat a pensar què és la purpurina i quines conseqüències té per al medi ambient?
La purpurina està fabricada amb minúscules partícules de plàstics i metalls. Encara que les seves restes les col·loquem separadament a la bossa del rebuig, n’hi ha una part que pot anar a parar al medi natural i al medi marí. Quan ens rentem, la purpurina viatjarà amb l’aigua fins a les depuradores que molt difícilment podran filtrar partícules tan petites, de manera que aniran a parar a la mar. Sabem que els microplàstics poden romandre al medi marí fins a 400 anys i perjudiquen totes les seves formes de vida. Per tot això s’està investigant sobre com fer purpurina biodegradable a partir de plantes (algues, cel·lulosa…) i de minerals de manera que quan es descompon al medi natural torna a ser material vegetal i material mineral que no resulta perjudicial. De totes maneres, aquest tipus de purpurina no està exempt de polèmica ja que un dels minerals que s’utilitza en la seva elaboració és la mica, que s’obté prioritàriament en mines de l’Índia basades en el treball infantil. La purpurina comestible, si el seu etiquetatge així ho indica, naturalment no és tòxica sinó que està feta de sucres i colorants. Però de veritat algú creu que necessitam afegir sucres a la nostra dieta o a la dels infants?
Una de les persones que més bé ha explicat la nocivitat de la utilització de la purpurina ha estat l’antropòloga ambiental Trisia Farrelly, de la Universitat de Massey a Nova Zelanda. Com a conseqüència de la divulgació que ella va fer de les seves investigacions, al novembre de 2017 un grup d’escoles infantils del sud d’Anglaterra (Top Days Nurseries) va suprimir tota la purpurina dels seus centres. Molta de gent pensa que l’impacte que puguin tenir al medi ambient aquestes miquetes de purpurina tan petites és irrisori en front de les tones de plàstics que van a parar al mar o de la gran quantitat de combustibles que hi aboquen els grans vaixells, bé de càrrega o bé d’oci. Però tots els que tenim més de trenta anys segur que recordam l’emblemàtic Capità Enciam de TV3 que amb la seva aparença de superheroi deia “Els petits canvis són poderosos”. Per això, posar en entredit la bonesa i la insignificança de la purpurina pot ser un petit canvi que ens faci més conscients de quin és l’impacte dels productes que utilitzam i que en realitat no necessitam.
A la nostra societat actual, cada vegada més urbana i més allunyada del món rural, hem perdut el foc, hem perdut l’observació dels estels a la nit… i ens hem quedat amb la brillantor industrialitzada de la purpurina. Potser no ho hem de dramatitzar, ja que hi ha moltes coses que canvien, però ens podríem plantejar si és lícit que per un desig de llum i de brillantor tenguem dret a perjudicar el medi natural. L’escola i tot el món educatiu és el lloc idoni per fer-nos preguntes i per plantejar-nos quines coses del nostre món tenen sentit i quines no i en canvi no hauria de ser un lloc on portar a terme hàbits del món del consum sense plantejar-nos el perquè.
