Una web té 10 segons per carregar-se. Si no ho fa dins d’aquest límit de temps, hi ha un 123% més de probabilitats que l’usuari abandoni la pàgina. Tik Tok, el gegant que compta amb 1218 milions d’usuaris actius cada mes, segons Statista, en el seu origen permetia penjar vídeos de tan sols 15 segons. No anaven errats: per assolir la viralitat, la mitjana indica que el més adequat és publicar contingut que vagi entre els 7 i els 15 segons, com explicita un informe de We Are Social.
“L’abundància de la informació dona lloc a la pobresa de l’atenció”, teoritzà als setanta el premi Nobel Herbert Simon. L’economia de l’atenció és un concepte que, en clau econòmica, analitza l’atenció com a recurs escàs i valuós. Al segle XXI, amb l’acceleració social de l’era digital, les qüestions al voltant de l’atenció ―i la paciència― prenen una rellevància especial, i més encara per a la generació dels nadius digitals.
Entre la multipantalla i el multitasking
L’Institut de la Joventut (Injuve) indica que “els períodes d’atenció dels Z són més curts; vuit segons és el temps mitjà que els joves paren atenció plena a alguna cosa concreta”. Un excés d’estímuls al món del scroll infinit, barrejat amb la infoxicació ―sobrecàrrega informativa―, fa que els centennials visquin sotmesos a un col·lapse d’inputs, i que això hagi modificat certs patrons neurològics: “Els seus cervells han evolucionat per processar informació a velocitats més ràpides i són cognitivament més àgils per gestionar desafiaments mentals”, afegeix l’estudi d’Injuve.
Multipantalla i multitasking, la gen Z és la de les acrobàcies mentals; tendeixen a tenir oberts diversos dispositius alhora i a fer-hi activitats diferents ―per exemple, veure una pel·lícula a l’ordinador mentre xategen amb el telèfon intel·ligent, cosa que els fa tenir l’atenció dispersa en diversos elements―. Alhora, han hagut de desenvolupar un filtre capaç de discernir a simple vista, entre l’allau d’informació, allò que els interessa i allò que no. “El cervell només pot produir un o dos pensaments”, explica a The Guardian Earl Miller, neurocientífic de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). Puntualitza que, no obstant, els adolescents creuen poder-ne manejar sis alhora, cosa que és en realitat “posar el cervell a fer malabarismes”.
Speedwatching: símptoma, causa i conseqüència alhora
La roda de l’acceleració es retroalimenta, i a la societat de les presses, qualsevol cosa esdevé susceptible de ser devorada com més aviat millor. Una ansietat social generalitzada, una sensació permanent d’estar-se perdent alguna cosa, els seus conseqüents afartaments d’informació. El 2010 YouTube, plataforma on va proliferar el fenomen youtuber ―precursor dels actuals influencers i creadors de contingut― va introduir l’opció d’accelerar el visionat dels seus vídeos. És a dir, pots veure en 5 minuts una cosa que en dura 10. Posteriorment, altres com Netflix o Amazon Prime van incorporar aquesta funció, però això no es limita només al consum de contingut, va també a la vida personal: fins i tot WhatsApp s’ha unit a la tendència i pots escoltar de manera accelerada els àudios que reps.
L’speedwatching és, a més a més de conseqüència d’una atenció divagant col·lectiva i l’obsessió per la productivitat del temps, el fruit més visible del FOMO (fear of missing out). “El fenomen FOMO, per les sigles en anglès, s’entén com la por d’estar absent”, esmenta el centre de tractament d’addiccions Orbium. Sobre això, expliquen que “actua de tal manera en la persona, que comencen a fer servir excessivament les plataformes digitals impulsats per la por de ser exclòs i perdre’s experiències”.
El circuit de recompensa a ritme de Fórmula 1
Veure el contingut accelerat permet veure més contingut en menys temps, però que entri un torrent d’informació no vol dir que es retingui. Si bé seria lògic pensar que consumir alguna cosa en velocitat accelerada requereix més atenció, el que passa en realitat és que el cervell es torna més gandul. Per alterar el ritme narratiu d’allò que es consumeix es requereix pràctica. Alhora, estar sotmès a l’speedwatching fa girar la roda cada vegada més ràpid: “la recerca constant de nous estímuls activa el neurotransmissor anomenat dopamina, creant circuits de recompensa i generant un cercle viciós”, cita un article d’InCom UAB.
La cultura de la immediatesa afecta tota la societat, i tant adults com joves es poden veure temptats de veure un vídeo accelerat, o de sortir d’una pàgina web si no ha carregat en 10 segons. Ara bé, l’èmfasi d’aquesta dinàmica en joves ―i especialment adolescents― rau també en la seva etapa d’aprenentatge. Retenir a la memòria la característica d’un estímul durant un lapse de diversos segons, per després contrastar-la amb la d’un altre estímul, constitueix una tasca cognitiva que demana esforç. La dopamina té un paper essencial en aquest procés, assenyala un estudi de la UAM. Per tant, hackejar el procés a través d’una gratificació accelerada, instantània i que requereix una recompensa cada cop més gran té relació directa amb la retenció (i, en conseqüència, amb l’atenció).
