Actualment les intel·ligències múltiples tenen un gran protagonisme en el món educatiu. A l’aula es tracta sovint la intel·ligència emocional que, segons la definició de Daniel Goleman (1), és “la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments i els dels altres, de motivar-nos i de manejar correctament les nostres relacions”. Dins d’aquesta trobem l’empatia.
Segons un estudi de llarga durada anomenat “Primers passos” desenvolupat a Finlàndia (2), país capdavanter en l’educació, la relació entre el docent i l’alumne pot influir molt més en els resultats acadèmics que d’altres factors com els materials disponibles o la grandària de les aules. Segons Martti Siekkinen, expert en educació de la Universitat de Finlàndia Oriental i coautor de la publicació on apareix el citat estudi, una interacció empàtica per part del docent cap a l’alumne té la capacitat de protegir “la imatge que els nens tenen de si mateixos així com resguardar-los de l’exclusió social dels seus pares”. En resum, l’estudi revela que els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l’escriptura i les habilitats aritmètiques.
Seguint a Daniel Goleman (1), l’empatia és el coneixement de les mateixes emocions, probablement és la base de l’altruisme. Les persones empàtiques sintonitzen millor amb els subtils senyals que indiquen el que els altres necessiten o desitgen. Això les fa especialment indicades per professions d’ajuda i serveis allà on predominen les relacions humanes en el sentit més ampli. És el cas de professors, pedagogs, psicòlegs, psicopedagogs, metges, advocats, etc.
L’empatia és una competència clau de la intel·ligència emocional, que es posa de manifest a l’hora de comunicar-nos i relacionar-nos amb els altres. És una capacitat innata de tots els éssers humans, encara que hi ha persones que la tenen més desenvolupada que d’altres. Per aquest motiu és tan important a l’escola. Treballem la intel·ligència emocional i concretament l’empatia amb el nostre alumnat, però s’hauria d’anar més enllà dins l’escola, on es congreguen persones tan diferents que comparteixen el mateix objectiu.
Hi ha empatia entre les mestres? N’hi ha entre mestres i famílies? La trobem entre els equips directius i les mestres? Inclús podríem preguntar-nos també si existeix entre els que gestionen els estaments de la comunitat educativa i les escoles.
El que ens aporta l’empatia
Empatitzar és posar-nos en el lloc de l’altra persona, voler entendre les seves emocions i les seves reaccions, interessar-nos pels motius dels seus actes, comprendre la seva manera d’interpretar les coses. Però això no vol dir que estiguem d’acord amb ella ni que ens identifiquem amb les seves eleccions.
És importat per entendre’s i arribar a acords. Si l’empatia és reciproca serà molt més fàcil el treball en equip, la participació de tots els seus membres cap a la consecució d’objectius compartits. Posar en comú les divergències existents és l’únic camí per a resoldre-les, en ambdues direccions.
Per aconseguir que un equip estigui unit, participant de tot allò que li dóna sentit, hi ha d’haver la màxima confiança entre els seus membres. Això requereix enteniment i una voluntat d’apropament entre tots.
És de gran importància en el treball en equip, ja que algunes persones poden tendir a amagar o reprimir la seva particular manera de respondre davant una situació, amb la consegüent insatisfacció i la manca de participació, renunciant a posar en comú tot el que poden aportar.
Equip entre les mestres
Perquè hi hagi un bon equip, cohesionat, dinàmic, amb ganes d’innovar i de tirar endavant projectes, necessitem tenir empatia entre nosaltres, les mestres. Hem de voler posar-nos en el lloc de l’altra, comprendre-la, omplir les mancances d’unes amb les habilitats de les altres i a l’inrevés, formar un equip sòlid i sense fissures que pugui respondre a les demandes actuals de l’escola. D’aquesta manera podrem assumir i resoldre qualsevol conflicte o problema, tant del dia a dia escolar com de relació, de programació…
No ens podem quedar limitades en un espai reduït, a vegades només amb qui assumeix la funció de paral·lela en l’aula. Ens hem d’obrir a la resta de l’escola i fer nostres les altres situacions que succeeixen. Hem de comprendre les circumstàncies en les quals les altres mestres treballen, saber-nos posar en el lloc de cada una de les persones que integren el claustre. És necessària l’empatia entre les professores de cada aula i les que exerceixen d’especialistes. Les activitats de tutoria i les de suport han d’estar emmirallades, de la mateixa manera que les dels cicles i les dels departaments.
Si tothom que forma part del claustre té un alt nivell d’empatia hi haurà molts possibles problemes que ja no apareixeran, doncs seran resolts abans de fer-se presents, tant si és un conflicte o un incident el que s’ha d’afrontar. Totes les males interpretacions que es produeixen sovint són per manca de saber posar-nos en el lloc de l’altre.
Equip entre mestres i direcció de l’escola
Hem de treballar per poder generar aquesta empatia entre totes les persones de l’escola. Per aconseguir-ho és molt important que l’equip directiu (ED) tingui empatia amb totes i cadascuna de les que formen part de la comunitat educativa. És tasca de l’ED fomentar-ho i dur-ho a terme, perquè la resta del claustre veurà i valorarà els resultats, confirmant que és important que totes actuïn amb empatia.
L’ED té la responsabilitat que la resta del claustre se senti bé, valorat i escoltat, notant que se’l té en compte, que a l’escola li importa com està i com es troba. Per això s’han de conèixer totes les que en formen part i el que elles esperen. En definitiva, l’ED ha de vetllar per la bona sintonia de totes aquestes persones.
Equip entre famílies i mestres
També amb les famílies del nostre alumnat formem un equip. Discontinu i sense les mateixes tasques educatives, però amb igual interès en els que per uns són alumnes i per altres són els seus fills. Potser amb elles és amb qui pot ser més difícil aconseguir-ho, però és molt importat tenir un alt nivell d’empatia. El temps dels infants es reparteix entre l’escola i la família, fonamentalment, i això ens fa formar part d’un equip implícit, que demana la màxima empatia.
La relació entre famílies i escola no sempre és fàcil, però és absolutament necessària. Ha de ser constant i fluida, essent responsabilitat del claustre aconseguir-ho, doncs és a qui li pertoca dur la iniciativa. Una gran part del personal docent sovint també es troba a l’altra banda d’aquesta relació, en tant que mares i pares d’alumnes, per tant tenim els recursos per col·locar-nos en el seu lloc. Si ens sabem posar al lloc de les famílies, podrem entendre millor les seves angoixes, neguits, ideals, expectatives… D’aquesta manera podrem ajudar-les en el camí que suposa l’educació dels seus fills, i elles també ens ajudaran a nosaltres en la nostra tasca educativa.
El que més valora una família quan va per algun tema en concret a l’escola, és sentir-se recolzada, compresa, escoltada. No s’hauria de sentir recriminada, hauria de sentir que entre totes tenim ganes d’arribar a acords i solucions. Han de percebre que tant elles com l’escola volen el mateix, que no és altra cosa que el millor per a cada un dels infants que tenim a les escoles.
Equip entre escoles i òrgans de l’administració
La relació que hi ha entre l’escola i les diferents administracions no sempre és fluida, ni sempre va pel mateix camí.
L’objectiu final de cada escola i de les administracions és el mateix: una educació de qualitat per a tothom. Això hauria d’afavorir molts espais d’empatia, però no sempre és així.
Sovint l’administració no sap posar-se en el lloc de les escoles, de la mateixa manera que aquestes no sempre arriben a entendre que aquella no pot donar resposta a tot allò que se li demana.
En aquesta relació podem citar la Inspecció d’Educació que manté una relació molt estreta amb els ED de les escoles. En la web del Departament d’Ensenyament (3) es descriuen les seves funcions i atribucions (Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, art.178 (4), tot i que el Decret que regula la inspecció data de l’any 2000 (5)), que combinen les de “supervisar i avaluar” amb les de promoure la millora i la innovació. Com es pot llegir en el citat document, aquesta supervisió i avaluació es fa d’acord amb els “objectius definits”, als “projectes educatius” i als “plans d’actuació”.
Per portar a terme tot això sembla evident que hi ha d’haver un alt grau d’empatia entre les parts. Tot i que el qualificatiu “inspector” no causa d’entrada gaire empatia, l’ED s’ha de sentir escoltat, comprès, valorat… per qui exerceix aquesta funció en la zona que li pertoca. Ha de notar que van en la mateixa direcció, que plegats faran un bon equip i que es recolzaran per dur endavant els objectius que s’han proposat.
Per tant, l’escola ha de sentir que l’inspector/a no només ve a “vigilar” o a “avaluar”, sinó fonamentalment a col·laborar, animar, ajudar a fer equip i a donar respostes, és a dir a caminar plegats cap als objectius que junts es van marcar
La millor manera d’aconseguir empatia a l’escola
De vegades l’empatia respon a actes tan senzills, i sovint tan inusuals, com escoltar. Voler conèixer el que l’altre vol dir, requereix només dedicar el temps necessari a escoltar. I això significa prioritzar-ho davant les mil altres opcions que poden existir per dedicar la nostra atenció. Principalment suposa preferir escoltar a parlar sense descans.
Tal com s’ha exposat en l’article, la voluntat de formar equip entre totes les persones que participen en l’educació ha de permetre que aquesta sigui més inclusiva i d’una major qualitat.
La màxima compenetració entre mestres i famílies forma part del millor context on es pot desenvolupar el creixement educatiu de cada alumne, ja que possibilita el diàleg franc entre totes les parts. L’empatia afavoreix treballar en equip. Només en equip podrem aconseguir tots els objectius que ens proposem.
- Goleman, D. Inteligencia emocional. Editorial Kairós, 2012.
- Pakarinen, E., Aunola, K., Kiuru, N., Lerkkanen, M.-K., Poikkeus, A.-M., Siekkinen, M., & Nurmi, J.-E: The cross-lagged associations between classroom interactions and children’s achievement behaviors. Contemporary Educational Psychology (2014). / Siekkinen, M., Pakarinen, E., Lerkkanen, M.-K., Poikkeus, A.-M., Salminen, J., Poskiparta, E., & Nurmi, J.-E.: Social competence among 6-year-old children and classroom instructional support and teacher stress. Early Education and Development (2013).
- http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/inspeccio-educacio/estructura/funcions-atribucions/
- http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5422/950599.pdf
- http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&documentId=222979&newLang=ca_ES&mode=single
