La família és el primer entorn de relació i convivència que ens ajuda a estructurar-nos com a persones. Tots partim d’una vivència familiar concreta que ens ha permès créixer, madurar i ser com som actualment. Si ens preguntessin què és el que més valorem de la nostra família, què respondríem? Molt possiblement la majoria de respostes tindrien com a denominador comú el fet de sentir-nos estimats, protegits i ben acompanyats en el nostre dia-a-dia d’infants. L’experiència de créixer en una família que estima, protegeix, tranquil·litza, estimula, educa i acompanya adequadament als fills i les filles, té un valor incalculable i, evidentment és el més desitjable per a tot infant.
Malauradament, hi ha famílies que es troben en determinades situacions vitals (personals o socials) en les quals els és molt difícil exercir adequadament aquestes competències parentals que acabem d’esmentar. S’han de tenir present també els canvis d’un context sociocultural en moviment que requereix a la família adaptacions i ajustos complexos que poden generar confusió, desorientació, solitud, falta de suport social i sentiments d’inadequació parental.
Pensem per exemple en famílies migrants acabades d’arribar i que es troben soles; famílies monoparentals sense xarxa social i amb grans dificultats per conciliar feina i cura de fills; parelles adolescents que no saben com afrontar la criança d’un fill; famílies amb problemes de salut mental; maternitats no desitjades; famílies que funcionen amb altes dosi de violència i agressivitat… Més enllà de que algunes d’aquestes situacions es vegin agreujades per problemes econòmics de caràcter estructural: atur, feines precàries, habitatges inadequats… (i que ens portaria a un altre debat sobre la necessitat d’exigir canvis urgents en les polítiques d’ocupació i habitatge); cal insistir en la importància de comptar amb professionals sensibles que acompanyin a aquestes mares, parelles, famílies, en la criança dels seus fills i filles, teixint complicitats en els diferents entorns: centres socioeducatius, espais familiars, centres oberts, escoles o centres maternoinfantils.
Tant si pensem en termes de prevenció com d’intervenció, els recursos de suport a les famílies són fonamentals: programes de suport a les competències parentals, a la gestió de conflictes familiars, d’ajuda a la conciliació, programes d’oci compartit amb altres infants i famílies, programes de mentoria, espais d’acollida i acompanyament a famílies nouvingudes a les escoles, etc. Per ajudar als nens i nenes cal ajudar a la família i recuperar el sentit que la cura de la infància és tasca de tota la comunitat.
Des d’aquesta perspectiva comunitària d’acompanyament a les famílies, a principis d’abril es durà a terme el I Congrés internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat, que pretén promoure el debat entre professionals i persones expertes al voltant de les qüestions abans esmentades. Un debat necessari que ens porta a qüestionar-nos en darrer terme el model de societat que volem construir.
