La revelació es pot manifestar entre infants i adolescents en qualsevol moment, convertits sobtadament en savis de la seva autèntica identitat present i futura per obra d’un esperit sexuat que els habita, sempre contrari al sexe que tothom els veu. Famílies, professorat, psicòlegs i pediatres que mai haurien sospitat l’existència real de tal incongruència entre cos i ment, que creix a passes de gegant entre la generació jove informadíssima per internet, absorbeixen de pressa la bona nova i se sumen entusiastes a escampar-la. Mares i pares redescobreixen senyals inequívoques en fills i filles –des d’ara, fillis, segons el nou gènere gramatical inventat per la consellera Tània Verge– que, en la foscor que vivien, no havien sabut interpretar.
Experts de tota mena alerten dels perills de contradir-los, no ja sobre si volen anar a escola en pijama, macarrons per esmorzar o un mòbil de darrera generació, sinó sobre la satisfacció immediata del que reclama el seu coneixement íntim i inqüestionable de la vida i el sexe, tant si tenen 3 anys com si en tenen 16. Professores que es pensaven, ingènues, que eren feministes perquè lluitaven per educar nenes i nens com iguals, lliures de limitacions sexistes i estimant-se com eren, es reciclen amb urgència en la novíssima corrent. Així, animen la canalla a trobar la seva autèntica identitat sexual, ajudades per simpàtiques entitats que actualitzen amb múltiples cursets i contes avalats pel Departament d’Educació tota la seva formació anterior, tan desfasada.
Les grans corporacions medicofarmacèutiques, sempre tan pendents de la salut de la població, ja han creat tots els tractaments i drogues vitalícies que, per sort, portaran el benestar als nostres infants i joves. Segons els papers que els dona la sanitat catalana amb la recepta de les hormones, pràcticament tot són avantatges. Aquí cal dir que Suècia, Finlàndia, Irlanda i altres renegats que han aturat aquests protocols segur que exageren sobre els seus danys irreversibles. Al cap i a la fi, si ja no tens pits no pots tenir càncer de mama!
Res tan eficaç per alliberar l’alumnat de la biologia trànsfoba dels llibres de text, on encara es diu que els humans som una espècie animal binària, com un bon taller on s’expliqui que un penis petit és com un clítoris gran
Les nostres polítiques i polítics no es queden enrere en el seu treball infatigable pel bé comú i llei que toquen, llei on redefineixen el subjecte de dret, ara de sexe sentit. El Consell de Ministres ja té preparada una llei trans per arreglar-ho del tot. A Canàries, quan un senyor que havia violat i assassinat la seva cosina va afirmar de cop i volta que no era un senyor, sinó una senyora, no van dubtar ni un minut a enviar-lo a un mòdul de dones, protegint la nova presa sentida de ves a saber quins homenots a la presó que li hauria tocat. Sempre abocats a la protecció de la infància, han aprovat a Catalunya no una sinó cinc lleis i protocols trans d’obligat compliment a les escoles. Res tan eficaç per alliberar l’alumnat de la biologia trànsfoba dels llibres de text, on encara es diu que els humans som una espècie animal binària, com un bon taller on s’expliqui que un penis petit és com un clítoris gran. Tan ben informats estan els i les nostres representants de les conseqüències de tals lleis i protocols que no han considerat en cap moment que la societat catalana n’hagués de fer res amb debats públics que només haurien endarrerit el gaudi de les seves bondats. I amb una entesa sense precedents, coincideixen en aquest esforç els partits defensors de la desregulació del mercat sense cotilles polítiques i frontereres i els que anuncien l’adveniment automàtic del socialisme per la via de la independència.
I així es multipliquen exponencialment les transicions socials –els canvis de noms, vestits i pentinats, i un sorprenent interès pels pronoms–, seguides de les transicions mèdiques entre la nostra infància i adolescència. Som tan moderns que s’hi suma el triple de noies que de nois. Tot fa pensar que ben aviat gaudirem també aquí d’ofertes i descomptes en la doble amputació de pits com a regal idoni de final de curs. Sempre al costat del lideratge mundial, seguim així l’estela d’una societat tan sana, igualitària i referent en salut pública com la nord-americana, on fins i tot els infants del carrer tenen dret a les hormones creuades per alleugerir el seu insuportable patiment –a causa del seu sexe, no de que no tinguin on caure morts–. De Nacions Unides a Save The Children, de l’Iran islamista als sindicats de classe, de Hollywood a les universitats capdavanteres, d’Amazon al Govern de la Generalitat i TV3, el món vetlla pels nous drets humans trans que ens portaran a cotes insospitades de justícia social, perquè tothom té dret a ser qui és, fins i tot si és de sexe fluid que va canviant al llarg de la vida. El sistema econòmic serà el mateix, això sí. És el mínim que es pot fer pels que indueixen desitjos i els satisfan al mercat global. Perquè també, en això, guanyen els de sempre.
