L’Agència Europea del Medicament ha anunciat aquesta setmana l’inici del procés d’avaluació per ampliar l’ús de Comirnaty, la vacuna de BioNTech/Pfizer que s’utilitza en la franja d’edat de 12 a 18 anys, a menors d’entre 5 i 11 anys. A Estats Units i Canadà, l’aprovació de les autoritats sanitàries és imminent, i s’espera que el seu subministrament comenci abans que finalitzi el mes de novembre. Mentre, es va eixamplant la distància en població immunitzada contra la covid entre els països més desenvolupats (60% de mitjana) i els de la franja baixa (4%).
Aquest context és el que explica que Unicef, la principal entitat mundial de defensa dels drets dels infants, estigui demanant que es vacuni la població adulta dels països pobres abans que la infantil dels rics. O que es posi una tercera dosi de forma generalitzada en comptes de la població de més risc. En una jornada amb periodistes organitzada pel comitè català d’Unicef, la responsable de programes d’Unicef Espanya, Blanca Carazo, ha explicat que, malgrat que aquesta agència de l’ONU és la principal distribuïdora de vacunes infantils al món, amb 2.000 milions de dosis anuals, “des del punt de vista de l’equitat i amb una visió global, el que cal prioritzar ara és la vacunació dels adults”. Segons Carazo, “per protegir els infants d’un país el més important és que els seus professionals de la salut estiguin vacunats”.
Unicef forma part de la iniciativa COVAX (liderada per Gavi, l’Aliança per les Vacunes, l’Organització Mundial de la Salut i la Coalició per a les Innovacions en la Preparació davant les Epidèmies) que a començaments d’any es va proposar repartir repartir 2.000 milions de dosis de vacunes de covid19 a tot el món al llarg de 2021. En aquests moments en porten servides 378 milions a 144 països, i l’objectiu per tancar l’any ja s’ha rebaixat a 1.400 milions de dosis.
Aproximadament una tercera part de les 378 milions de dosis han sortit de donacions de governs occidentals, però Unicef fa una crida a augmentar aquestes donacions, ja que, segons argumenta Quima Oliver, coordinadora d’Unicef Comitè Catalunya, “mentre tothom no estigui protegit tothom seguirà exposat a l’aparició de noves variants del coronavirus”. Però els problemes en els països del Sud no són només d’abastiment, sinó que els baixos índex de vacunació també s’expliquen per la falta de material perquè no es trenqui la cadena del fred, així com de personal qualificat per injectar les vacunes. En aquest sentit, Unicef també està prestant suport a molts països en la capacitació del personal sanitari, i ha subministrat més de 400 milions de xeringues a 94 països i uns 300 equips de cadena del fred a 33 països.
Els impactes indirectes
“La pandèmia ha fet un gran mal a la infància, en especial en els països amb rendes mitjanes i baixes”, sosté Blanca Carazo, però no tant perquè els infants hagin desenvolupat la malaltia en un nombre elevat, sinó per “l’incalculable impacte indirecte”. S’ha constatat, per exemple, un augment de la desnutrició infantil en aquests països perquè molts nens i nenes s’han perdut l’àpat que tenien assegurat en horari escolar. O també hi ha hagut 23 milions de nens menys que aquest any s’han posat les vacunes del tètanus o la diftèria, per problemes de distribució o de personal, a la vegada que s’han registrat augments de malalties que semblaven anar a la baixa, com la tuberculosi o la malària.
Cal vacunar els nens? Aquesta pregunta segueix sense una resposta clara. Per Blanca Carazo, ara mateix només estaria justificat en els casos d’infants amb malalties cròniques o problemes de salut. Per Rafael Vilasanjuan, director d’Anàlisi i Desenvolupament Global de l’ISGlobal, “el fet de demanar la seva vacunació seria per tal de baixar les taxes de contagi, però com a benefici individual desconeixem si val la pena, ja que en aquesta franja de població els ingressos hospitalaris i el desenvolupament de la malaltia severa és rara. El virus podria utilitzar els menors com a reservori i a partir d’aquí augmentar taxes de transmissió en adults, però en tot cas ara per ara suposa més risc comunitari no vacunar arreu als adults d’Àfrica o Llatinoamèrica, on podrien sortir noves variants que baixessin molt l’efectivitat de la vacunació”.
En una enquesta realitzada entre famílies dels Estats Units a finals de setembre i feta pública fa uns dies, un de cada tres pares amb infants de la franja 5-11 es mostrava disconforme o molt disconforme amb la possibilitat d’injectar la vacuna de la covid als seus fills. Aquestes famílies argumentaven la seva preocupació davant dels efectes secundaris o a llarg termini de la vacuna. Amb tot, dos terços ho veien favorablement, i d’aquests una àmplia majoria fins i tot considerava que hauria de ser obligatòria per anar a l’escola, com passa amb la resta de vacunes.
