Actualitat

Ni detecció d’alumnat vulnerable ni distribució de matrícula viva, la segregació escolar s’enquista

El Pacte contra la Segregació Escolar, impulsat pel Síndic de Greuges i signat el març de 2019 per un conjunt molt majoritari d’administracions i entitats de la comunitat educativa, no està donant els fruits esperats. I en part això és degut a que les mesures més bàsiques i suposadament fàcils d’implementar no s’estan duent a terme. Així ho constata un informe elaborat per la Fundació Bofill, a partir de les dades consolidades dels municipis de més de 10.000 habitants del curs 2019-2020, l’immediatament posterior a la firma del pacte. Amb tot, segons el seu director, Ismael Palacín, “amb les dades encara no oficials del curs 2020-21 que hem pogut veure es manté la mateixa tònica, i és normal que així sigui perquè el Departament d’Educació encara no ha enviat cap instrucció expressa sobre mesures antisegregació”.

Així, segons l’informe La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya – 2021, que ha elaborat Maria Segurola, experta en segregació escolar, durant el curs 2019-2020 un total de 6.101 infants de matrícula viva van ser assignats a centres segregats, malgrat que una de les mesures que contenia aquell pacte era que els centres segregats no rebrien alumnes nouvinguts encara que tinguessin places vacants, ja que és un dels principals factors que contribueixen a agreujar la complexitat d’un centre educatiu i per tant a estigmatitzar-lo. Les Comissions de Garanties continuen fent el mateix que feien abans del pacte, malgrat que aquest i el marc normatiu (decret d’admissió, aprovat el febrer de 2021) expliciten que s’ha de fer una distribució equilibrada de l’alumnat.

Més dades: un de cada tres alumnes de matrícula viva és assignat a un centre segregat (considerat així aquell que té una concentració d’alumnat estranger molt superior a la del seu barri o entorn territorial). A Catalunya hi ha més centres segregats ara que fa cinc anys (de 400 a 420) malgrat que “és pionera en aprovar mesures antisegregació – afirma Palacín–, però no en aplicar-les”. I, si es mira amb perspectiva, resulta que tres de cada quatre centres que entraven en la categoria de segregats fa cinc anys ho continuen sent. Una altra dada: el 91% de municipis amb algun centre segregat té també centres on gairebé no hi ha alumnat vulnerable.

Infradetecció abans i després de P3

L’informe es fixa també molt en les polítiques de detecció d’alumnat vulnerable, en especial abans de la seva entrada a P3, ja que és una altra mesura essencial per a la distribució equilibrada de l’alumnat. Així, per exemple, el 48% de les escoles segregades no té cap alumne amb necessitats socioeconòmiques detectat a P3, sinó que es comencen a detectar més endavant. La detecció no ha millorat perquè el sistema només detecta un 7% de l’alumnat amb risc de pobresa, mentre que se sap que la xifra hauria de ser del 30%. Aquesta infradetecció de necessitats socioeconòmiques, segons la Fundació Bofill, deixa 117.884 infants i joves sense els beneficis d’aquesta identificació.

Amb tot, tampoc aquesta infradetecció és igual a tot arreu. L’informe constata que hi ha serveis territorials on la feina s’està fent prou bé (Catalunya Central, Girona, Lleida), mentre que n’hi ha altres on els indicadors mostren uns nivells de detecció ínfims (Tarragona, Baix Llobregat, Terres de l’Ebre). Val a dir que, amb l’arribada del nou conseller, en pràcticament tots els serveis territorials hi ha hagut canvis de direcció aquest estiu.

El mateix passa amb els municipis. Dels 123 analitzats n’hi ha una vintena que tenen tots els seus centres educatius equilibrats i, segons apunta Palacín, “altres com Reus o Lleida també estan fent bé la feina, però no són tendència”.

Cinc mesures urgents

“De vegades encara sento excuses que la recerca ha demostrat que són mentides: ni la causa de la segregació és que als nens migrants els agrada anar junts; també és fals que sigui el racisme de la societat, ja que les famílies autòctones accepten portar els seus fills a centres que veritablement reflecteixin la diversitat del seu barri; i tampoc és cert que el problema és que tenim barris segregats, perquè d’aquests n’hi ha molt pocs, i la major part de centres segregats estan en barris on hi ha barreja de població”, ha explicat Ismael Palacín en la presentació de l’informe.

A la vista de l’informe, la Fundació Bofill considera que “les condicions són òptimes per activar finalment les mesures necessàries, però la manca de lideratge per portar-les endavant o un desplegament feble o tardà de les actuacions suposarà un fracàs com a país, limitarà fortament les oportunitats educatives de l’alumnat desafavorit i ignorarà una oportunitat d’or per protegir els centres complexos”. Aquestes són les “mesures urgents” que s’haurien d’aplicar, d’acord amb el parer de la Fundació Bofill.

1. Cal que el Departament d’Educació enviï instruccions precises a les Comissions de Garanties per distribuir la matrícula viva en funció de la complexitat i faci seguiment del desplegament d’aquesta mesura. La manca de directrius clares de les Comissions de Garanties d’Admissió, òrgans que gestionen l’escolarització a nivell local, afavoreix que se’n faci una distribució preferent cap als centres segregats. El Departament d’Educació ha de garantir que les Comissions de Garanties assignen la matrícula viva en funció de la complexitat dels centres i de l’alumnat, protegint els centres segregats i prioritzant les assignacions als centres amb menys vulnerabilitat.
2. Cal que el Departament d’Educació i els Ajuntaments despleguin urgentment els mecanismes per detectar com a alumnat amb necessitats educatives per raó socioeconòmica (NESCD) tot l’alumnat vulnerable i els distribueixin equilibradament de cara a la preinscripció 22/23. Tots els municipis han de disposar un circuit de detecció a partir de creuament de dades interadministratives que garanteixi una detecció àmplia i fiable abans de la propera preinscripció. Aquests mecanismes han de garantir una detecció del 21,3% de l’alumnat (alumnat en risc de pobresa que consta a la memòria econòmica del Decret) i un aprofitament efectiu de la reserva de places per alumnes amb necessitats educatives a tots els centres.
3. El Departament d’Educació ha d’establir les reserves pressupostàries i els circuits administratius per garantir la gratuïtat total per l’alumnat vulnerable en aquest curs. La distribució equilibrada de l’alumnat només es podrà portar a terme amb garanties si no hi ha barreres econòmiques d’accés a cap dels centres públics i concertats de Catalunya. La memòria econòmica del Decret d’Admissió 11/2021 quantifica els ajuts que els centres educatius han de rebre per fer efectiva aquesta gratuïtat en 48.566.127,60 euros pel curs 21/22. És fonamental que el Departament d’Educació faci les reserves pressupostàries pertinents i estableixi els circuits administratius per garantir que aquest pressupost es fa efectiu.
4. Cal que el Departament traslladi als Serveis Territorials la urgència de programar una oferta ajustada a les necessitats d’escolarització que no deixi vacants als centres complexos i permeti distribuir equilibradament la matrícula viva. La sobreoferta educativa després de la preinscripció es tradueix en un excés de places vacants que no queden distribuïdes per igual a tots els centres educatius: són els més complexos els que en concentren més i és on va a parar l’alumnat de matrícula viva. El Departament d’Educació ha d’actuar en conseqüència, marcar l’objectiu d’ajustar l’oferta de places al nombre d’alumnes esperats a la preinscripció i establir les mesures necessàries per aconseguir-lo durant la programació del curs 22/23. La reducció de ràtios o el tancament de grups a centres finançats amb fons públics s’ha d’aplicar a tots els municipis que ho necessitin per evitar l’acumulació de vacants als centres segregats amb infrademanda.
5. La Inspecció educativa ha d’assegurar un acolliment efectiu dels alumnes en tots els centres educatius, independentment de les seves característiques socioeconòmiques, i preveure mecanismes per detectar i sancionar pràctiques discriminatòries amb el pagament de les quotes. Actualment hi ha una bretxa preocupant en la coresponsabilitat entre xarxes de titularitat: la major part de l’alumnat vulnerable es concentra en un grup reduït de centres públics. Per garantir l’accés efectiu de tot l’alumnat a qualsevol centre finançat amb fons públics han d’existir uns mecanismes de control de l’acollida i de sanció pels centres negligents. La Inspecció educativa és qui ha de liderar aquestes actuacions necessàries per assegurar una bona acollida a tot l’alumnat i amonestar els centres no compleixin els seus deures com a centres finançats per fons públics.