Una de les estratègies que ajuden a verificar la importància de la transformació en educació és treure les bones pràctiques de la invisibilitat de les aules, exposar-les en públic, assistir a trobades on el professorat mostri el que fa; escoltar experts que aporten arguments per interpretar; empreses que ensenyen nous productes amb possibles solucions que ajuden a l’aprenentatge. I tot en un ambient de diàleg, d’interactivitat col·lectiva per a la creació de noves sinèrgies, per ajudar-nos a obrir els ulls cap el futur. També s’ha d’imposar el filtratge i la valoració de les propostes escoltades en relació amb les realitats de cada centre educatiu. Per molt interessant que sembli tot, els contextos de cada claustre i de cada docent són uns i no tota la tecnologia hi cap en tot arreu.
Pretextos
El darrer pretext ha estat el congrés sobre les TIC i l’educació titulat La Tecnologia educativa al servei de l’aprenentatge, organitzat per Edutechcluster i celebrat el 27 i 28 d’abril a Barcelona. Actes com aquest representen una recàrrega de les bateries del coneixement en àmbits diversos. Experts internacionals com Marc Prensky (creador de la qualificació nadius i immigrants digitals, ara amb el concepte d’empoderar l’alumnat i empoderar-nos de noves idees; l’alumnat té grans idees per compartir-nos, no són cervells buits als quals cal només ensenyar; tecnologies que empoderin l’educació i l’alumnat perquè puguin realitzar projectes que impactin realment en la societat), o Geoff Petty (aprenentatge basat en evidències; no s’ha d’innovar per innovar però sí escollir una tecnologia innovadora basada en evidències i prioritzar la formació del professorat) van ser uns referents internacionals, tan importants com la resta de les mostres del coneixement sorgides de les aules o de l’empresa, amb professionals entusiasmats per resultats aconseguits fruit de la inversió de moltes hores.
Es van presentar exemples d’evidències molt significatives, com la de l’institut Las Musas (Madrid), que prepara el llançament d’un nanosatèlit d’un milió d’euros, centres educatius que aprofiten i adapten màquines per efectuar electrocardiogrames (SEK Catalunya a La Garriga), l’anàlisi profund de les dades dels centres educatius per generar evidències a la Institució i millores (com va fer la Institució Cultural del CIC de Barcelona), el valor de la interacció en l’aula i la participació d’altres persones, el lideratge de la innovació i de l’estratègia digital de centre, la digitalització que condueix a la personalització de l’educació i no a la individualització, ressaltant la importància dels valors de l’ecosistema educatiu.
També, una part important del públic es va descobrir presencialment a l’espai del Congrés. La petjada digital a Twitter i altres xarxes socials es va complementar amb el reconeixement físic i la proximitat personal en les distàncies curtes. En qualsevol espai públic sempre és una agradable sorpresa trobar-se després de tant de temps de confinaments i presències només digitals.
Presents
El ponent Marià Cano, catedràtic de matemàtiques, va preguntar al públic amb quin objecte personal proper identificarien la IA. Poques respostes van coincidir amb la seva proposta: les apps dels nostres telèfons mòbils. Les apps són les que més impacte tenen avui en la IA. Amb consentiments d’instal·lació i ús sense llegir les condicions i sense esbrinar les conseqüències, perquè com més còmodes són aquests regals, potser més insegurs són i més ens comprometen.
Tal com la premsa es fa ressò aquests dies, s’hauria de començar a tractar a les aules les capacitats de control, d’espionatge, recollida de dades, rastreig i observació del que fem en tot moment. Potser el poder de les apps del nostre mòbil no ens espanta tant com les darreres notícies relacionades amb programes espia israelians tipus Pegasus, en mans de ves a saber qui, inclosos governs. Pegasus, com un lladre més que entra a casa de qui sigui (és a dir, al seu mòbil), agafa el que pot, intenta esborrar les petjades però sempre en queda alguna, entra sense avisar, amb opcions d’autodestrucció, implementades de manera nativa i funciona amb tècniques antiforenses. Una eina força sofisticada i, pel que sembla, molt estesa.
En l’àmbit de la investigació policial, l’alumnat també hauria de saber que la telefonia mòbil ja és imprescindible per arribar a la detenció de persones que presumptament han pogut cometre delictes. El rastreig del posicionament de les persones, la geolocalització dels aparells i la triangulació de les connexions a les antenes són clau per saber on som. D’altra banda, hi ha països que publiquen el lloc on són les persones que han comés delictes sexuals, identificats en webs en obert, per exemple el Departament de Justícia dels EUA. ¿Falta de respecte a la seva privacitat o alertes a tenir en compte per a la protecció de qui es trobi en el seu l’entorn? Els nostres estudiants haurien d’estar formats per preveure situacions, saber que la tecnologia del mòbil no és un joc i que l’esmentada comoditat actual amb aquests aparells, amb les apps i Internet, no surt gratis.
IA
Segons Antoni Hernández-Fernández, de l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa, i Marta Garcia-Matos, responsable de la línia de Matemàtiques i Computació d’Educaixa, la IA és un sistema de software i hardware dissenyat per humans que, donat un problema concret, actua físicament i digitalment en cinc passos: adquireix dades de l’entorn, interpreta les dades per crear un model, processa la informació i enraona, decideix i presenta una solució i, per últim, analitza el resultat i s ‘adapta (aprèn?).
No té sentit entrenar els joves per fer feines que poden realitzar màquines. El que ens depara el futur, sigui el que sigui, serà amb intel·ligència artificial, són cites de l’expert Alfons Cornella, tretes del seu llibre Educar Humanos en un mundo de màquines inteligentes (Profit Editorial) i mostrades en les jornades. Fins i tot es deia que en el futur les màquines seran molt millors interpretant les nostres emocions.
Sobre la IA com a protagonista també en els centres educatius, ens deparen tres aprenentatges: 1) Aprendre amb la IA, integrant tecnologies a les classes per millorar l’aprenentatge dels estudiants i la seva instrucció; 2) Aprendre per a la IA, adquirir noves habilitats requerides per a la vida i el treball modelat per ella, desenvolupar la creativitat de l’alumnat, treballar la part emocional de les persones, fer-ho per a un entorn on tindrà gran impacte; 3) Aprenentatge IA per aplicar-la i construir de forma efectiva noves eines i tecnologies que la utilitzin. Per tant, transformació, tecnologia i aprenentatge.
Vivim envoltats per la intel·ligència artificial i n’hem d’aprendre, tant per gestionar millor els processos educatius com per preparar l’alumnat en un àmbit que condiciona les seves decisions vitals
Exemples d’ús a les aules? El professor Jorge Calvo, director de Tecnologia i Innovació del Colegio Europeo de Madrid, la va utilitzar en la seva aplicació al quadre de La Gioconda de Leonardo da Vinci. Convertir els algoritmes que ens envolten en matèria d’aprenentatge a les aules per saber els criteris que usen i que ens dominen? L’educació i l’alfabetització digitals coneixent com ens recomanen les pel·lícules en Netflix, d’acord amb l’activitat explicada pel professor Calvo. Es remet al sentit lògic-matemàtic per entendre sistemes de recomanació.
En un altre context, dies després estudiants d’un altre centre abundaven en el tema i es preguntaven en públic com coneixia Netflix els seus gustos. Quan uns altres els responien que era per la intervenció de la intel·ligència artificial, no els hi encaixaven aquestes dues paraules i li feien pensar en veu alta sobre si una persona, se suposa que intel·ligent, podia fabricar l’anomenada Artificial, si podria superar la natural i, al final, quina de les dues era més intel·ligent. En tot cas, experts com Ramon López de Mántaras ajuden a entendre-ho en les seves manifestacions en aquest article: La intel·ligència artificial mai serà com la humana. Per això són importants projectes i evidències com les del professor Jorge Calvo.
Usos i ètiques
En el camp de la IA, Antoni Hernández i Marta Garcia-Matos plantejaven dos interrogants bàsics: Què han aprendre els estudiants en l’era de la IA? Com la IA transforma l’educació? Organismes com la UNESCO la consideren molt important en tots els processos de l’educació, amb paraules que podia subscriure qualsevol docent. Com ajuda la IA en les aules i en la gestió dels centres? Per exemple, en l’avaluació formativa, prediccions, detecció precoç de variables importants per actuar després, en el desenvolupament de feines encara més personalitzades o en posteriors recomanacions que s’adaptin a les necessitats de l’alumnat. També amb plantejaments que obliguen a canviar o adaptar les dinàmiques tradicionals de les classes. Exemples: l’aplicació Photomath, que utilitza la realitat augmentada per trobar solucions numèriques a expressions algebraiques. Permet fer o revisar si s’han fet correctament els exercicis. En aquest cas, s’introdueix a les aules o no? Canviarien les dinàmiques i metodologies de les classes de matemàtiques? O el motor de coneixement computacional Wolfram Alpha, que respon a consultes calculant la resposta a partir de dades d’origen extern. Són algunes propostes de recursos que poden ajudar a obrir noves vies en la transformació de l’educació i per atrevir-se amb els canvis. O no.
En el camp de les xarxes socials, per exemple a Twitter (àgora de difusió, d’influència, d’impacte i de polèmiques vàries sobre l’opinió mundial i de qualsevol temàtica que es plantegi), els algoritmes són capaços de moderar o potser censurar determinades informacions, paraules o les persones que les publiquen. És el shadow banning, o supressió dissimulada, bloqueig o restriccions concretes d’acord amb uns motius determinats. Ara s’anuncia que aquesta xarxa social promourà la llibertat d’expressió. Potser no existia abans. Xarxes socials com TikTok i els seus potents algoritmes de captació d’usuaris i de conduir el cervell i el comportament per veure vídeos. Una xarxa que causa furor entre adolescents, joves i grans.
Una interessant proposta, amb bones reflexions per treballar a les classes és recomanar el darrer llibre de Carissa Véliz, professora de filosofia i ètica de la Universitat d’Oxford, titulat Privacidad es poder: datos, vigilància y libertad en la era digital (editorial Debate), que es complementa amb el que Antoni Hernández i Marta Garcia-Matos van aconsellar també, escrit per Cecilio Angulo i de nou Carissa Véliz, Intel.ligència artificial i tecnoètica, on plantegen seriosos dilemes ètics i morals i els conflictes que la IA suscita en aspectes de la nostra quotidianitat (d’accés obert, descàrrega pública i gratuïta en aquest enllaç)
Hem d’aprendre primer sobre la IA. Desprès, pensar en l’ús dels algoritmes, de la IA i de l’anàlisi de dades en l’educació. No només per millorar o preveure els processos sinó també per gestionar-los millor i per preparar l’alumnat ja des de les aules en temes que estan influint molt en les seves decisions vitals. Tots plegats ja vivim envoltats per la intel·ligència artificial.
Tal com Antoni Hernández i Marta Garcia-Matos citaven i recordaven, “la intel·ligència artificial sense els humans està buida. Els humans sense la IA estan cecs”.
