L’exempció d’IVA de les prestacions de custòdia i atenció de nens realitzades per entitats de caràcter social no exigeix que els nens siguin menors de sis anys.
Aquest límit d’edat no hi és a la Directiva europea que estableix les exempcions d’IVA en el sector, però sí hi era a la Llei espanyola reguladora de l’impost. La limitació ha estat suprimida per una esmena introduïda en la Llei de pressupostos generals de l’Estat per a 2014. Convé tenir en compte que, com assenyala la Llei de l’impost, l’exempció de l’IVA comprèn els serveis d’alimentació, allotjament o transport accessoris.
Determinar quines prestacions, per estar relacionades amb la protecció de la infància i de la joventut i de la seva educació, estan exemptes d’IVA no és una qüestió menor ja que s’està parlant d’encarir o no en un 21% el cost de les prestacions. Tampoc és una qüestió prou ben resolta. Ho hem vist en el conflicte suscitat entre nosaltres, encara obert, entre empreses mercantils, en una posició més feble davant l’exempció de l’impost, entitats social, que en raó del seu caràcter no lucratiu i en base a la Directiva europea venen reclamant l’exempció de l’impost, una Administració tributària que ha estat poc receptiva la demanda i, en darrer terme –o primer terme, segons com es miri- unes famílies ja molt castigades. La Directiva europea i la Llei espanyola preveuen l’exempció de l’IVA per a les entitats de dret públic o a per a altres organismes als quals es reconegui el seu caràcter social. La qüestió no rau tant en la diferenciació de tracte en funció del caràcter social o no de les entitats, que la legislació avala, com en l’abast de l’exempció, una qüestió encara massa oberta.
En tot cas la nova redacció de la Llei de l’IVA ja no supedita l’exempció por serveis de custòdia i atenció a nens a que siguin menors de sis anys, com tampoc no ho fa la Directiva comunitària sota la que ja s’aixopluguen algunes entitats dels lleure per defensar l’exempció de l’impost.
