UOCA (es pot) – Una experiència d’educació transformadora a l’Escola Guinardó

D’on venen els refugiats? Per què fugen? Per què hi ha guerra a Síria? Què podem fer nosaltres? Aquest tipus de preguntes són les que van motivar a la Irene Fernández, l’Anna Martínez, el Gerard Pardiña i la Marta Valls, quatre alumnes de 4t d’ESO de l’Escola Guinardo, a fer un treball de recerca sobre la percepció de la guerra de Síria i l’acollida de refugiats de les famílies de l’escola.

Durant setmanes, van dedicar hores i hores a la recerca i l’anàlisi per entendre la guerra a Síria, van fer entrevistes a ONG, administracions públiques i voluntaris i van preparar una enquesta per les famílies. En finalitzar el seu treball, alguna cosa s’havia remogut dins seu i sentien la necessitat d’ajudar, per això van decidir enregistrar un vídeo de sensibilització adreçat a tota la comunitat educativa. Per fer-lo van implicar a tot l’alumnat d’ESO de l’escola. Us el presentem, junt amb el relat de l’experiència escrit per ells mateixos, qui millor sinó?

Fugint, relat d’una experiència d’educació transformadora

Som un grup d’alumnes de 4rt d’ESO que havíem de triar un tema pel nostre treball de recerca. Les notícies que havíem llegit sobre els refugiats sirians van generar-nos un munt de dubtes i aquests dubtes foren el motor per fer el projecte de recerca sobre els refugiats. Volíem saber què estava passant a Síria, i sobretot, què n’opinava la gent.

Aviat ens vàrem adonar que la informació documental era confusa i contradictòria. Ens calia doncs, parlar amb gent entesa. Sense les entrevistes fetes a a representants d’ACNUR, d’StopMareMortum i de l’Ajuntament de Barcelona i sense les xerrades a les quals hem assistit (socorrista de Pro-Activa Open Arms i una voluntària a l’illa de Lesbos), aquest treball no hagués estat possible.

Ara sabem que la Guerra de Síria és un conflicte molt complex, en què intervenen molts bàndols, governs que diuen que fan una cosa i en fan una altra, sense tenir en compte les vides que estan en joc. I, entre elles, les de milions de refugiats que s’han vist obligats a fugir, per tal d’intentar arribar a Europa, on no els estan acollint malgrat s’hi van comprometre en firmar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Hem après que davant de totes aquestes injustícies, qui està lluitant és la ciutadania, i per això vam voler conèixer l’opinió de qui teníem més aprop: els pares i mares de la nostra escola, amb dos objectius bàsics: esbrinar què sabien sobre la guerra i descobrir què opinaven sobre l’acollida dels refugiats. Els resultats de l’enquesta que els hi vàrem passar constaten que el conflicte sirià no és entès per la majoria (saben les coses més bàsiques, però no arriben a conèixer la seva complexitat), també reflecteixen que moltes famílies estan a favor de l’acollida de refugiats.

Ara també sabem que Barcelona està preparada (disposa d’un pla d’acollida) però que poca cosa pot fer perquè és una competència estatal i el govern espanyol no està facilitant l’entrada, malgrat que s’hi va comprometre.

Aquest treball ens ha obert molt els ulls: hem après a informar-nos, hem descobert que hi ha molta gent que actua, que té ganes de fer que les coses canviïn. Teníem la idea inicial que l’ajuda es dóna col·laborant amb una ONG, aportant diners, anant a Lesbos… I la recerca ens ha fet canviar-la: podem ajudar cada dia, difonent el que hem descobert, informant-nos, aprofitant els mitjans que tenim al nostre abast. Per això vam voler finalitzar el treball movent-nos com ho està fent molta gent, fent allò que ens agrada i sabem fer: un vídeo. Un vídeo que vol recordar que cada dia hi ha molta gent que pateix, que darrere d’un mapa i d’unes fronteres hi ha persones i sentiments, que podríem ser nosaltres…

Irene Fernández, Anna Martínez, Gerard Pardiña i Marta Valls