Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La gran majoria de nens i nenes en edat escolar a Catalunya prenen berenars poc saludables, amb abundància de sucres i productes processats i només un 22% berena correctament. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat des del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i publicat en obert a la revista.
Després d’analitzar 2.163 berenars de 734 famílies catalanes amb nens i nenes de 3 a 12 anys, l’informe va concloure que el 42% consistia en entrepans, seguits de brioixeria (24%), fruita (14%) i una combinació de fruita i brioixeria (6%).
Dels berenars registrats, només el 22% es podia considerar saludable i complia les recomanacions de les autoritats sanitàries i dels experts en nutrició infantil. A més, a mesura que augmenta l’edat dels escolars, la qualitat nutricional dels berenars baixa.
Desequilibri nutricional
“Encara que en aquesta recerca no hem estudiat els efectes d’aquestes dietes, l’evidència científica ens informa que un desequilibri nutricional recurrent en el temps pot tenir conseqüències per a la salut a curt i llarg termini, així com afectar el creixement i el desenvolupament”, explica Nadia San Onofre, investigadora de FoodLab i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. “És essencial desenvolupar programes d’educació alimentària per millorar la qualitat del berenar des de la primera infància i considerar-lo una oportunitat per ajustar les necessitats dietètiques diàries dels nens i nenes d’Espanya”.
Les recerques fetes fins al moment han detectat que el berenar és una de les ingestes diàries que sol incloure més proporció d’aliments ultraprocessats insans, segons destaca la UOC. D’altra banda, les recerques sobre alimentació de nens, nenes i adolescents europeus en edat escolar assenyalen la deterioració de la qualitat de la seva dieta a causa de l’augment del consum de cereals refinats, brioixeria, menjar ràpid i begudes ensucrades, entre altres aliments.
En l’àmbit internacional, estudis similars assenyalen les mateixes tendències. Per exemple, una recerca publicada el 2018 sobre els berenars d’estudiants d’entre 4 i 13 anys a Austràlia, la Xina, Mèxic i els Estats Units va trobar diferències en la freqüència de consum, així com en l’aportació energètica i nutricional de les ingestes, encara que en general va detectar una presència elevada de sucres afegits i greixos saturats en els berenars dels menors.
L’estudi liderat des del grup FoodLab, resultat de tres treballs de final de màster elaborats per alumnes del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC, aprofundeix també en les eines i els desafiaments per millorar la qualitat nutricional del berenar (i les dietes infantils en general), així com la sostenibilitat alimentària.
Més fruita i menys galetes
Entre les recomanacions, cal destacar que la dieta inclogui aliments vegetals frescos, com ara fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruita seca i oli d’oliva. Cal moderar el consum de proteics, com el peix, els ous i, sobretot, les carns. S’han de prendre menys aliments rics en sucres afegits, greixos i sal i, en particular, productes ultraprocessats, brioixeria, galetes, begudes ensucrades i embotits.
“Una cosa és saber què s’ha de menjar, però saber com fer-ho és diferent. I vet aquí la importància de la planificació, tant dels menjars com de les compres d’aliments”, explica Nadia San Onofre. “Promoure hàbits saludables i sostenibles durant la infància requereix un esforç col·laboratiu en el qual han de participar les famílies, les escoles, les agències de salut pública i altres entitats comunitàries, fins i tot la indústria”. D’acord amb la investigadora, és important involucrar les nenes i nens en la cuina per facilitar l’acceptació dels aliments, incorporar hàbits saludables com a adults i referents per als menors, i oferir varietat de verdures i fruites de temporada com a refrigeri.
“D’altra banda, cal recordar que els hàbits alimentaris també estan condicionats per factors externs als individuals”, conclou San Onofre. “Per exemple, hem d’exigir la regulació de la publicitat d’aliments dirigida a nenes i nens, ja que s’ha demostrat que és una mesura molt efectiva en la millora dels seus hàbits alimentaris, i que en els entorns alimentaris propers a les escoles hi hagi opcions saludables i accessibles. A més, és necessari que les institucions educatives promoguin l’educació alimentària des d’edats primerenques perquè els nens i les nenes adquireixin coneixements i habilitats que els permetin fer eleccions alimentàries saludables al llarg de la seva vida.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) fa anys que alerta de l’augment sostingut del sobrepès i l’obesitat infantil arreu del món. El 2022, més de 390 milions de nens i adolescents d’entre 5 i 19 anys i 37 milions de menors de 5 anys tenien sobrepès. Segons l’OMS, el sobrepès en la infància i l’adolescència s’associa a un major risc de contreure, de manera precoç, malalties com la diabetis de tipus 2 i malalties cardiovasculars. A més, té conseqüències psicosocials adverses i afecta el rendiment escolar i la qualitat de vida.
