Les eleccions americanes del 5 de novembre van ser seguides amb molta expectació. “La victòria de Trump reflecteix un gir a la dreta dels Estats Units i l’acceptació d’una manera de fer política basada en insults, amenaces i mentides que ha crescut en l’última dècada”, escrivia la periodista Maria Ramírez l’endemà de les eleccions a elDiario.es. Des d’aquesta perspectiva, que evidentment no tothom acceptaria, la majoria d’analistes es feien la pregunta quins sectors de la població – gènere, color de la pell, procedència, edat, estudis… – havien afavorit l’elecció d’aquest candidat, atesa tant la forma de presentar-se com la perspectiva política de la seva futura presidència. Comentaré la variant nivell d’estudis, seguint una enquesta a peu d’urna que recollia el mateix diari digital.
En un altre article, La demografía de las elecciones de EEUU, en gráficos, també de l’endemà de les eleccions, Raúl Sánchez i Marta Barandela afirmaven que “els resultats reflecteixen una gran escletxa per nivell d’estudis. Les persones amb menor nivell educatiu, en particular les blanques, van donar suport de forma majoritària Trump”. Aquest suport “de forma majoritària” va ser d’un 54%. Cert, majoria, però no gaire folgada, no sembla “una gran escletxa per nivell d’estudis”. Està molt arrelat i publicitat el mantra que els votants contraris a les opcions “progressistes” (o, simplement, a “les meves” opcions) són persones ignorants o sense estudis, imatge sovint estesa entre la població amb estudis i que té com a conseqüència l’afirmació que a la política conservadora o “als polítics” en general els interessa un poble ignorant. No és difícil trobar a les xarxes: “El poder ens vol ignorants i submisos”, o “L’èxit d’un manipulador depèn del grau d’ignorància dels seus seguidors”; i als diaris de diversa tendència podem llegir: “Los políticos no quieren un pueblo ilustrado, quieren un pueblo tonto” o “Al poder li interessa la ignorància del poble: com més ignorant són els súbdits i més por li tenen, molt millor per al príncep que governa”.
Contemplant l’escàs interès de tots els partits polítics – i de les administracions públiques resultants de les majories sorgides a les urnes – en la potenciació i transformació dels centres i de les entitats de formació en competències bàsiques de persones adultes, podríem modificar el mantra que els poders ens volen ignorants per els poders no tenen gaire interès en potenciar una formació bàsica de persones adultes. És semblant, però el primer, “ens volen ignorants” posa l’accent en l’efecte, i el segon “no es potencia la formació en competències bàsiques de persones adultes” ho posa en una de les causes.
La manca d’estudis superiors ha estat determinant en els resultats
La manca de formació en competències bàsiques és un dels factors, repetit amb contumàcia històrica i present en l’actualitat, dels futurs abandonaments escolars prematurs, cicle pervers que preocupa per les seves conseqüències i és observat amb indiferència en una de les seves concauses: l’escassa i en gran part decebedora oferta adulta en formació en competències bàsiques per a la vida. Però tornant a l’objecte de l’article, cal dir que històricament la barrera cultural tendeix més a afavorir l’abstenció que a magnificar la diferència de vot entre les opcions polítiques. Es podria argüir que l’abstenció pot perjudicar a opcions concretes i influir en els resultats, no ho assenyalen les anàlisis periodístiques de les eleccions nord-americanes. En canvi, sí ressalten que la manca d’estudis superiors ha estat determinant en els resultats. I, tanmateix, considerem que no ha estat “la gran escletxa”.
A les eleccions americanes un 41% dels votants, homes i dones amb estudis superiors també van votar Trump, que el diari citat descrivia com a “delinqüent condemnat, mentider compulsiu, que menysprea l’ordre institucional, un mascle que s’oposa a les idees feministes”. Si acceptem aquesta descripció, ¿com es pot explicar que aquest percentatge important de persones amb estudis superiors, un 41%, l’hagin votat? ¿Amb estudis superiors es pot veure a l’aspirant a la presidència, les seves afirmacions, promeses, projectes, mesures polítiques a emprendre de forma tan oposada?
Poden existir vàries explicacions: la primera, la més lògica, que els votants de Trump amb estudis, ateses les seves fonts d’informació, els seus interessos personals, les seves identitats profundes prèvies, les seves experiències negatives i positives, etc., el van considerar en el seu conjunt el candidat més vàlid, lluny dels qualificatius anteriors o malgrat creure que algun d’aquests qualificatius podien ser certs. ¿Podríem concloure que els estudis acadèmics de per sí no són tan determinants, no asseguren la competència d’un pensament crític operatiu, sinó que les vivències i els rèdits possibles esperats de l’elegit són tant o més determinants?
Per experiència professional he pogut compartir opinions amb persones amb dificultats lectoescriptores i, també, reunions amb universitàries. Més d’una vegada, al meu entendre, m’han semblat tant o més consistents les opinions de les primeres, “ignorants”, que es basaven en la intel·ligència natural i les seves experiències vitals, en comparació a algunes valoracions de persones dels àmbits acadèmics. Això sí, embolcallades les segones amb llenguatge i arguments dialècticament elaborats en contraposició amb la forma d’expressar-se les altres. I totes, com les meves, construïdes més aviat a partir de les idiosincràsies que ens ha anat creant la vida, on els títols acadèmics han aportat la seva part més o menys rellevant, però no determinant. Això explicaria que un 44% dels i de les votants nord-americanes sense estudis superiors hagin votat l’alternativa a Trump. 44%, percentatge no menor. Cal encoratjar tothom a estudiar, però no sempre els estudis ens condueixen per si sols a un pensament crític, contrastat amb la realitat, i amb el qual podríem anomenar un pensament que tendeixi o es qüestioni de forma permanent les nostres creences profundes, els prejudicis que arrosseguem i les fonts d’informació que acostumem a consultar, sense caure en el relativisme.
Cal encoratjar tothom a estudiar, però no sempre els estudis ens condueixen per si sols a un pensament crític
Una segona explicació: continua sent una quimera suposar que els valors que intenta comunicar l’acadèmia – de forma implícita o explícita – es mantindran i dirigiran els nostres criteris i accions durant tota la vida. Cal una formació continuada en aquelles competències bàsiques personals, emocionals, ciutadanes o socials per encarar amb criteris fonamentats els nous entorns i situacions vitals, diferents, disruptives, els canvis econòmics, tecnològics, polítics o socials, amb més o menys incidència personal. La formació acadèmica i els seus valors (tàcits o manifests) rebuda fa 20 o 40 anys no sempre serà suficient per encarar els nous reptes. Sovint amb l’entorn familiar o d’amistats és suficient per assumir raonadament les noves circumstàncies, però també caldria poder tenir a l’abast suficients ofertes formatives – en competències bàsiques per a la vida – que ajudessin a enfocar les noves realitats amb punts de vista contrastats.
Al marge. Mentre escrivia aquest article pensava en la quantitat de persones amb estudis superiors que donen suport a les polítiques genocides del govern d’Israel dins i fora del país, embolcallades aquestes polítiques amb el dret a la defensa i el nom de “guerra”, quan a l’altra banda no hem vist mai ni tancs ni un exèrcit com a tal.
