Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La recent decisió de TV3 de reemetre Bola de Drac, un clàssic de l’anime que va marcar a tota una generació a Catalunya, ha tornat a la vida els records juvenils de la generació millenial. Aquesta sèrie, que en el seu moment va ser una fita cultural, torna a la graella com un intent per recuperar audiències i connectar amb una nostàlgia col·lectiva profundament arrelada. No obstant això, el seu retorn planteja preguntes clau sobre els valors que reflecteix, l’impacte que va tenir en el seu moment i la responsabilitat d’una televisió pública en l’actualitat.
Un fenomen cultural i lingüístic
Emesa per primera vegada en català en 1990, Bola de Drac va ser molt més que una sèrie de dibuixos animats. Va representar un pont cultural i lingüístic per a milers d’espectadors que, per primera vegada, van consumir contingut televisiu en català. En un moment històric marcat pel procés de normalització lingüística després de la dictadura, l’adaptació d’aquesta sèrie en TV3 no sols va contribuir a popularitzar l’idioma, sinó que també va consolidar l’anime com un fenomen massiu a Catalunya.
La incorporació d’expressions i referències culturals catalanes, com la cançó “remena nena” de Guillermina Motta cantada pel Follet Tortuga, va ser un exemple de com la sèrie es va adaptar al context local, creant un vincle emocional amb l’audiència. Molts nens i joves de l’època van associar el seu primer contacte amb TV3 i amb el català a les aventures de Son Goku i els seus amics. Aquesta rellevància cultural i lingüística va ser clau perquè Bola de Drac transcendís el seu gènere i es convertís en un fenomen social.
Una narrativa desactualitzada i una lluita per l’audiència
Malgrat el seu impacte inicial, la reemissió de Bola de Drac també obliga a reflexionar sobre els valors que projecta. La sèrie està profundament arrelada en una narrativa centrada gairebé exclusivament en el combat, on la força física i la superació de reptes són els principals motors de l’acció. Els personatges femenins, excepte comptades excepcions, solen ocupar rols secundaris i manquen d’un desenvolupament que els atorgui veritable agència dins de la trama.
Aquesta representació limitada contrasta amb el panorama de l’anime actual, que ha evolucionat per a abordar temàtiques més complexes i diverses. Sèries contemporànies com Mob Psycho 100 exploren qüestions com la salut mental, l’autodescobriment i les relacions humanes, mentre que unes altres com Vinland Saga aprofundeixen en temes com la venjança, la redempció i el cost de la violència. Aquestes narratives més matisades reflecteixen una evolució tant en el mitjà com en les expectatives de les audiències.
El retorn de Bola de Drac també ha de ser analitzat des d’una perspectiva estratègica. La nostàlgia és un recurs poderós per a les cadenes de televisió que busquen captar l’atenció d’audiències fragmentades. No obstant això, en el cas d’una televisió pública com TV3, és necessari preguntar-se si aquest moviment respon només a una estratègia comercial o si també s’està valorant l’impacte cultural i educatiu dels continguts que s’ofereixen.
En un moment en què les televisions públiques enfronten creixents pressions per a competir amb plataformes de streaming i xarxes socials, resulta temptador recórrer a continguts que garanteixin un èxit assegurat. Però aquesta tendència no pot deslligar-se de la responsabilitat d’oferir programació que fomenti valors contemporanis i rellevants. En aquest sentit, la reemissió de Bola de Drac sembla més una picada d’ullet còmoda al passat que una aposta valenta pel futur.
La responsabilitat de TV3
La reemissió de Bola de Drac planteja un debat més ampli sobre el paper de les televisions públiques. TV3 ha estat històricament un motor d’innovació i un referent en la producció de continguts de qualitat. No obstant això, també té la responsabilitat de liderar amb l’exemple i d’oferir continguts que reflecteixin la diversitat i complexitat de la nostra societat actual.
La programació pública no hauria de limitar-se a competir en termes d’audiències, sinó també a fomentar un debat crític sobre els valors que es transmeten a través de la pantalla. Si bé Bola de Drac ocupa un lloc especial en la memòria col·lectiva, la seva reemissió podria haver-se acompanyat d’un context actualitzat, com a debats o continguts addicionals que explorin l’impacte de la sèrie en la seva època i la seva rellevància actual. La nostàlgia, com l’espasa de Trunks, és sempre una arma de doble tall.
