Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Què diuen les i els docents dels seus problemes

    Pablo Gutiérrez de Álamo

    “Històries de l’escola”: una mirada sobre l’educació a Catalunya

    Yeray García

    L’art de celebrar amb art

    Inma Buñuales Rodriguez

    El Pacte Nacional per la Llengua no canvia el model d’ensenyament de les llengües

    Martí Teixidó

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Anàlisi
    La perillosa nostàlgia cap a Bola de Drac

    Bola de Drac va ser clau per la normalització del català i la cultura popular. Però, avui, és rellevant la seva reemissió sense contextualitzar els seus valors?
    Guillem Pujol Borrasgener 21, 20254 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    | Fotograma de "Bola de Drac"
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    La recent decisió de TV3 de reemetre Bola de Drac, un clàssic de l’anime que va marcar a tota una generació a Catalunya, ha tornat a la vida els records juvenils de la generació millenial. Aquesta sèrie, que en el seu moment va ser una fita cultural, torna a la graella com un intent per recuperar audiències i connectar amb una nostàlgia col·lectiva profundament arrelada. No obstant això, el seu retorn planteja preguntes clau sobre els valors que reflecteix, l’impacte que va tenir en el seu moment i la responsabilitat d’una televisió pública en l’actualitat.

    Un fenomen cultural i lingüístic

    Emesa per primera vegada en català en 1990, Bola de Drac va ser molt més que una sèrie de dibuixos animats. Va representar un pont cultural i lingüístic per a milers d’espectadors que, per primera vegada, van consumir contingut televisiu en català. En un moment històric marcat pel procés de normalització lingüística després de la dictadura, l’adaptació d’aquesta sèrie en TV3 no sols va contribuir a popularitzar l’idioma, sinó que també va consolidar l’anime com un fenomen massiu a Catalunya.

    La incorporació d’expressions i referències culturals catalanes, com la cançó “remena nena” de Guillermina Motta cantada pel Follet Tortuga, va ser un exemple de com la sèrie es va adaptar al context local, creant un vincle emocional amb l’audiència. Molts nens i joves de l’època van associar el seu primer contacte amb TV3 i amb el català a les aventures de Son Goku i els seus amics. Aquesta rellevància cultural i lingüística va ser clau perquè Bola de Drac transcendís el seu gènere i es convertís en un fenomen social.

    Una narrativa desactualitzada i una lluita per l’audiència

    Malgrat el seu impacte inicial, la reemissió de Bola de Drac també obliga a reflexionar sobre els valors que projecta. La sèrie està profundament arrelada en una narrativa centrada gairebé exclusivament en el combat, on la força física i la superació de reptes són els principals motors de l’acció. Els personatges femenins, excepte comptades excepcions, solen ocupar rols secundaris i manquen d’un desenvolupament que els atorgui veritable agència dins de la trama.

    Aquesta representació limitada contrasta amb el panorama de l’anime actual, que ha evolucionat per a abordar temàtiques més complexes i diverses. Sèries contemporànies com Mob Psycho 100 exploren qüestions com la salut mental, l’autodescobriment i les relacions humanes, mentre que unes altres com Vinland Saga aprofundeixen en temes com la venjança, la redempció i el cost de la violència. Aquestes narratives més matisades reflecteixen una evolució tant en el mitjà com en les expectatives de les audiències.

    El retorn de Bola de Drac també ha de ser analitzat des d’una perspectiva estratègica. La nostàlgia és un recurs poderós per a les cadenes de televisió que busquen captar l’atenció d’audiències fragmentades. No obstant això, en el cas d’una televisió pública com TV3, és necessari preguntar-se si aquest moviment respon només a una estratègia comercial o si també s’està valorant l’impacte cultural i educatiu dels continguts que s’ofereixen.

    En un moment en què les televisions públiques enfronten creixents pressions per a competir amb plataformes de streaming i xarxes socials, resulta temptador recórrer a continguts que garanteixin un èxit assegurat. Però aquesta tendència no pot deslligar-se de la responsabilitat d’oferir programació que fomenti valors contemporanis i rellevants. En aquest sentit, la reemissió de Bola de Drac sembla més una picada d’ullet còmoda al passat que una aposta valenta pel futur.

    La responsabilitat de TV3

    La reemissió de Bola de Drac planteja un debat més ampli sobre el paper de les televisions públiques. TV3 ha estat històricament un motor d’innovació i un referent en la producció de continguts de qualitat. No obstant això, també té la responsabilitat de liderar amb l’exemple i d’oferir continguts que reflecteixin la diversitat i complexitat de la nostra societat actual.

    La programació pública no hauria de limitar-se a competir en termes d’audiències, sinó també a fomentar un debat crític sobre els valors que es transmeten a través de la pantalla. Si bé Bola de Drac ocupa un lloc especial en la memòria col·lectiva, la seva reemissió podria haver-se acompanyat d’un context actualitzat, com a debats o continguts addicionals que explorin l’impacte de la sèrie en la seva època i la seva rellevància actual. La nostàlgia, com l’espasa de Trunks, és sempre una arma de doble tall.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    cultura audiovisual llengua catalana televisió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    Història educativa: la Sinaí
    Next Article
    Actualitat
    L’any 2025, celebrem el 15è aniversari de RELLA
    Guillem Pujol Borras

    Llicenciat en Ciències Polítiques (UPF), MSc en European Politics and Policies a la University of London, Birkbeck College i Doctor en Filosofia amb menció Cum Laude (UAB). Co-autor del llibre "Cartha on Making Heimat" (Ed. Park Books). Director del mitjà Catalunya Plural.

    Related Posts

    Opinió
    El Pacte Nacional per la Llengua no canvia el model d’ensenyament de les llengües

    maig 13, 2025

    Opinió
    Què passa quan les cançons de casa no sonen a l’escola?

    abril 22, 2025

    Actualitat
    Educateca (14): Llibres sobre educació per a Sant Jordi 2025

    abril 17, 2025

    1 comentari

    1. Josep on gener 24, 2025 9:10 pm

      Acabe d’aplicar aquests criteris a la meva biblioteca i… feina feta: ja he cremat a la xemeneia tots els clàssics! He començat per la Ilíada, Hesíode i Ovidi, però no he salvat ni Guerra i Pau, ni les novel·les de Jane Austen ni les rondalles d’Enric Valor.
      Ironia a banda, crec que els elements que fan de Bola de Drac una sèrie atraient no tenen res a veure amb la llengua, sinó que beuen de moltes tradicions literàries i mitològiques que Toriyama va saber emprar magistralment i que connecten amb molts dilemes humans: el mal, l’amistat, l’amor, el sexe… I crec simplista l’anàlisi que es fa en aquest article. Més encara, crec que al final ens acabem creient que la gent, el públic, és incapaç de fer-se una valoració crítica dels elements d’una narració, història, sèrie o llegenda, com si tots fórem idiotes i per això només poguérem accedir a continguts impregnats d’uns suposats valors que acaben fent-los en realitat tan allunyats d’allò que realment ens ocorre que ni connecten ni fan reflexionar ningú.

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.