Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A la novel·la Ha tornat (Er ist wieder da ), l’escriptor alemany Timur Vermes imagina un escenari delirant alhora que pertorbador: Adolf Hitler torna a la vida el 2014 i, lluny de ser rebutjat, és acollit per la societat com una figura còmica, tant, que es converteix en una estrella dels mitjans.
Els alemanys reben el seu discurs com una provocació que els confronta amb la seva pròpia realitat i els sacseja les consciències, cosa que, des de la sàtira, revitalitza perillosament una ideologia aparentment minoritària o desapareguda.
Una cosa similar està passant a Espanya amb el “revival” digital de Francisco Franco, que ha ressuscitat a TikTok, YouTube o Instagram, en forma de meme o personatge còmic. Aquest retorn virtual de la seva figura reescriu la memòria col·lectiva d’una generació que no va viure la dictadura, però ara la consumeix sense filtre, condicionada pels algorismes, les bromes i el fals revisionisme. Fins i tot himnes com el Cara al Sol s’estan convertint en mems, perdent el seu veritable significat en banalitzar símbols i fets històrics importants.
No estem davant d’un fenomen nou. La generació anterior feia servir mems sarcàstics amb la frase “Això amb Franco no passava” per burlar-se d’una situació o una conducta socialment mal vista. Tot i que, òbviament, no era la intenció principal, aquest primer ús de la imatge de Franco pot haver conduït a una banalització de la seva figura i les seves accions per part de l’actual generació de joves.
El paper de les xarxes socials en el naixement de la “Francoesfera”

En plataformes com TikTok, YouTube o Instagram circulen milers de vídeos que trivialitzen o fins i tot exalcen la figura de Francisco Franco. Aquesta nova narrativa està calant especialment entre adolescents que no van viure el franquisme, tampoc no ho han estudiat en profunditat i consumeixen aquests continguts com a pur entreteniment, tancats en una “bombolla” propiciada pels algorismes de les pròpies xarxes socials.
Aquests algoritmes mostren als usuaris contingut similar al que ja han consumit i els impedeixen l’accés a altres punts de vista, de manera que únicament reben inputs amb un biaix ideològic que reforça, una vegada i una altra, les mateixes idees. A això cal afegir la manca de filtres que controlin els discursos negatius, com ara el racisme, la xenofòbia o la intolerància.
Aquesta és la raó per la qual un dels hashtags més utilitzats pels joves a Tik Tok és #FrancoHaVuelto, una etiqueta que agrupa no només mems i vídeos paròdics de Franco, sinó també testimonis exalçant les seves accions. D’aquesta manera, es comença a consolidar a Internet un entorn conegut com la Francoesfera.
Un buit educatiu que les xarxes s’encarreguen d’omplir
Els adolescents passen per etapes en què busquen formar la seva identitat, períodes en què són més receptius a missatges simplificats que ofereixen respostes fàcils. En aquest context, un ensenyament insuficient del franquisme als currículums escolars deixa via lliure per a tot tipus de desinformació.
Les conseqüències són més que evidents: adolescents que desconeixen què significa una dictadura, que no han rebut cap noció sobre temes com la censura, la repressió o l’absència de drets, omplen aquest buit amb la ficció que viralitzen les xarxes. De fet, els docents que intenten temperar l’impacte de les xarxes sobre els adolescents, educant amb proves sobre el que va passar a Espanya durant el franquisme, troben una gran resistència a l’aula perquè els alumnes concedeixen més credibilitat a les xarxes que al docent.
La “infoxicació” també hi juga un paper rellevant. Els joves estan exposats una grandíssima quantitat d’informació i no tenen temps per analitzar-la. Això afecta clarament la seva capacitat per distingir el que és veritable del que és fals, i en últim extrem, juntament amb l’ús excessiu de xarxes socials, pot impactar en la seva autoestima i en la seva salut mental.
Què podem fer?
La solució és ensenyar-los a avaluar el que veuen en línia. Pares, mares i educadors han d’ajudar els joves a analitzar la informació de manera crítica, mostrar com identificar notícies falses i posar els fets en context. I, per descomptat, les plataformes digitals també tenen la responsabilitat de regular el contingut que publiquen i promoure un entorn segur.
És fonamental parlar obertament amb els adolescents sobre allò que veuen en xarxes socials i reforçar l’ensenyament de la història de manera equilibrada i respectuosa. En fer-ho, us ajudarem a tenir una millor comprensió de la història i a navegar el món digital amb pensament crític i valors democràtics. Junts podem aconseguir que es converteixin en ciutadans informats i responsables.