Opinió

De fragments no es construeix un criteri

L’art de construir una opinió amb les paraules exactes i amb originalitat, en què es pugui delatar la cultura i la capacitat intel·lectual de la persona, i alhora, pugui reflectir com està d’informada i formada, avui dia és cada vegada més difícil. En tenir accés ràpid a tanta informació, es genera una lectura superficial, cosa que repercuteix en la capacitat de generar una anàlisi profunda i de reflexió. Sumat a això, no tots els que comuniquen són conscients de la responsabilitat social que tenen, ja que l’error que puguin arribar a generar és la manca de lògica, idees i, fins i tot, significat, el que es reflecteix en l’expressió de la intel·ligència en els diversos contextos en què ens desenvolupem.

Gràcies a la sobreexposició a continguts que són superficials, contradictoris i, fins i tot, de vegades manipulats, es confon el llegidor, a qui Pedro Salinas descriu com aquella persona que llegeix sense profit, a qui només denota els significats superficials i que no aconsegueix transcendir a un nivell de profunditat del significat. D’aquesta manera no ens acostem al saber, al contrari cau en la ignorància, on sembla més important opinar sense fonaments que no pas entendre. El veritable lector comprèn allò que llegeix, fa de la lectura un procés d’una forma de coneixement.

Lectura fragmentada

Dins l’era digital, un estil de lectura que sol ser característic és la lectura fragmentada, en què la informació, com el seu nom ho diu, es consumeix mitjançant “fragments” dispersos, per tant, no lineals. No vol dir que sigui una pràctica que s’hagi d’abandonar íntegrament, al contrari, cal aprendre a utilitzar-la de manera adequada. Als que volen buscar informació de manera més precisa, aquest estil els permet identificar de manera més ràpida la informació que puguin utilitzar; aconsegueixen prioritzar les dades concretes del contingut, fins i tot solen preferir que el text sigui curt, acompanyat d’elements visuals com les imatges i vídeos. Però és aquí on rau una limitant, en no tenir una lectura completa dels textos, hi ha una menor capacitat de processament profund de la informació, de manera que es redueix l’habilitat en què es puguin integrar els coneixements i el desenvolupament d’arguments sòlids.

Això genera que la informació obtinguda es vegi afectada per una repetició buida de dades, que pretén substituir la reflexió, evitant l’anàlisi i la formació d’un judici crític. Fins i tot, Piaget, dins de les seves aportacions a l’educació i el pensament crític, assenyalava que desenvolupar el criteri implica que la persona pugui verificar i no acceptar tot allò que se li ofereix, sinó que investigui, es qüestioni i es verifiqui la informació, fomentant així l’autonomia intel·lectual. Per això, hem d’anar més enllà de la mera reproducció i memorització de la informació.

Impacte del pensament crític

Per construir un pensament crític, cal que en aquest procés es desenvolupin les capacitats d’analitzar i avaluar. La informació ha de fomentar la reflexió i la identificació de diverses perspectives d’un mateix text, així es poden formular conclusions basades en l’evidència, i així evitar la repetició de la informació, sense una anàlisi profunda i superficial; generat majoritàriament per lectures fragmentades i descontextualitzades.

Cal atacar directament les causes del problema, és a dir, la superficialitat, la manca d’anàlisi, l’ego en l’opinió i també el consum irreflexiu que hi ha de la informació

Cal esmentar que una de les formes en què es pot desenvolupar aquest tipus de pensament és mitjançant la lectura, ja que aquesta estimula l’habilitat de l’anàlisi, com també de la síntesi, la reflexió i el judici de la validesa de la informació. I no estem parlant d’una lectura del consum immediat dels continguts a què malauradament estem acostumats a xarxes socials, sinó d’una lectura profunda que impliqui una immersió íntegrament en els textos, on la comprensió és completa i enforteix el qüestionament i l’anàlisi del contingut. Per tant, això incita que els judicis estiguin formats i que hi hagi la capacitat de discernir entre diferents punts de vista. D’aquesta manera, s’estimula la capacitat de fer inferències, és a dir, a fer analogies entre diferents elements, de manera que s’enriqueix el coneixement general i amplia el vocabulari.

El perill de l’opinió des de la ignorància i l’egocentrisme

La lectura fragmentada és una problemàtica profunda a l’era digital, ja que contribueix a la formació d’opinions sense fonaments i, per tant, d’empatia. Aquest estil de lectura consumeix dades que estan aïllades d’una anàlisi profunda, de manera superficial, dificultant que la comprensió dels temes i els textos comporti l’elaboració d’opinions basades en una descontextualització d’únics fragments. És aquí quan la manca d’informació completa i les conclusions errònies porten els usuaris a la ignorància, la qual no sempre és evident, ja que de vegades es pot disfressar amb seguretat, però aquesta és infundada.

Unit a això, hi ha una limitació de la capacitat de comprensió i de la valoració dels punts de vista aliens, ja que el que es genera és únicament la repetició de la informació més convenient per a l’usuari, cosa que perjudica la valoració de perspectives diferents. Per tant, aquesta actitud es veu reforçada per la lectura fragmentada, on l’egocentrisme, entès com la incapacitat de considerar altres perspectives, impedeix la reflexió profunda tant al món dels textos com a la vida quotidiana.

Juntament amb això, hi ha una limitada capacitat de comprendre i valorar els punts de vista dels altres, ja que l’usuari tendeix a repetir només la informació que li resulta més convenient. Això dificulta l’apreciació de diferents perspectives. Aquesta actitud es veu encara més reforçada per una lectura fragmentada, en què l’egocentrisme -entès com a dificultat per considerar altres visions- impedeix una reflexió profunda, tant dels textos com de la vida quotidiana.

Per tant, la lectura fragmentada, en centrar-se en “fragments” aïllats, perd la complexitat argumentativa i la riquesa de la interpretació que un text pot incitar. I aquesta mateixa superficialitat fa que les opinions siguin poc fonamentades i l’egocentrisme cognitiu es reforci. Això és així perquè els qui es formen aquestes opinions, encara que sigui sobre informació mal compresa o incompleta, consideren que té el mateix grau de validesa i pes que un judici informat. Això dificulta l’oportunitat del diàleg civilitzat; també es pot considerar una promoció d’una actitud tancada cap a l’aprenentatge.

Recomanacions

Per fomentar una cultura de la lectura profunda i crítica, cal contrarestar els efectes de la lectura fragmentada i la construcció de les opinions sense profunditat. Per això cal atacar directament les causes del problema, és a dir, la superficialitat, la manca d’anàlisi, l’ego en l’opinió i també el consum irreflexiu que hi ha de la informació. Això es pot fer prenent les accions següents:

• Foment de la lectura profunda. Implica una comprensió real, en què l’anàlisi sigui crítica, i eviti la superficialitat en les opinions.
• Qüestionament i veracitat de la informació. No s’ha d’acceptar tot allò que un troba, sigui per la lectura o l’escolta.
• Incitar el desenvolupament del pensament crític en l’educació. En el procés d’ensenyament, cal promoure l’anàlisi, el qüestionament i l’argumentació amb evidències i lògica, per aconseguir formar ciutadans informats.
• Valorar la comprensió sobre el desig de tindre la raó. Combatre l‟egocentrisme cognitiu i obrir l‟oportunitat d‟un aprenentatge significatiu.

Així doncs, mitjançant aquest tipus d’accions es poden enfrontar els efectes negatius de la lectura fragmentada i l’opinió sense fonament. Només d’aquesta manera es podran formar opinions sòlides, l’obertura al diàleg i la construcció d’una societat les bases de la qual comportin la reflexió i la consciència.