La Maria Clapés és mestra de música de primària i actualment treballa a l’escola La Sínia de Vic. Quan va acabar la carrera de Magisteri musical ara fa cinc anys va decidir agafar-se un any sabàtic i fer un voluntariat. Després de parlar amb un amic que n’havia fet un i de buscar informació, va decidir unir-se a una missió de l’associació Open Cultural Center (OCC) a Cherso, un camp de refugiats al nord de Grècia.
En aquell moment, ella desconeixia tota la problemàtica de fons de les persones refugiades, però en dos mesos i mig a Cherso s’hi va acostar de ple acompanyant a infants i joves amb propostes de lleure i extraescolars. Ella ja havia participat en projectes educatius als barris d’Horta i Trinitat Nova a on es vinculaven les arts escèniques i l’educació tant en l’àmbit formal com de lleure.
Els inicis amb Amic meu
Mentre era allà, amb altres voluntaris va sorgir la idea de fer un taller de dibuix per tal que els nens i nenes poguessin explicar la seva història. Així neix el llibre Amic Meu, a partir d’entrevistes realitzades a vuit nens i nenes que vivien al camp i que ells mateixos van il·lustrar. “Per nosaltres era una forma d’escoltar la seva veu”, comenta Maria Clapés.
Quan la Maria va tornar a Barcelona el llibre es va editar i se’n van imprimir 2500 còpies gràcies a l’ajut del Grup Maculart. I amb l’associació Open Cultural Center (OCC) el van presentar i el van distribuir per tot Catalunya. Però ella no en tenia prou i encara volia fer un pas més enllà.
Un dia va convocar alguns dels seus amics i els va proposar de fer un espectacle per tractar el mateix missatge del llibre Amic meu, els desplaçaments forçats en infants. La proposta escènica explicava la història de tres nenes refugiades. Un muntatge dirigit a tots els públics i que combinava teatre, dansa, imatges i música.
Aquest es va estar representant arreu de Catalunya al llarg de dos anys i el retorn que en van tenir va ser realment bo. Com explica Maria Clapés: “Crec que a través de les arts el missatge arriba molt més, les arts connecten amb les emocions de tots perquè són la part més humana de les persones”.
L’Associació IURTA
En acabar l’espectacle, tots els components de la companyia tenien ganes de continuar treballant sobre aquesta temàtica i també s’hi van començar acostar persones amb ganes d’implicar-s’hi. Per això, el 2018 van pensar a constituir-se com associació de caràcter social amb la voluntat de donar a conèixer i conscienciar sobre els efectes de les migracions forçades i les fronteres, a través de la cultura i les arts escèniques, reivindicant el potencial humà que hi ha al voltant.
La pandèmia, però va aturar el tràmit però no les ganes. Durant els mesos de confinament van decidir reunir-se telemàticament un cop per setmana per començar a elaborar i d’aquells dies va néixer el projecte de Desplaçades.
Actualment, l’equip el formen unes vint persones d’entre 20 a 60 anys amb perfils ben diferents. Hi ha mestres de primària, músics professionals, altres perfils diversos i fins i tot, persones refugiades.
Revisió del concepte de refugiat
Un dels temes que l’Associació IURTA vol tractar amb Desplaçades és precisament el concepte de refugiat. La persona desplaçada és tota aquella que ha de marxar de forma forçada i deixar la seva llar enrere ja sigui per buscar asil, per fugir de la violència, per motius
socioeconòmics, o també a conseqüència de l’emergència de l’habitatge. Cal tenir present tots els motius que poden empènyer a prendre una decisió com aquesta.
Com bé argumenta Miquel Martorell, membre de l’associació i Doctor en antropologia social i cultural per la UAB, expert en migracions i mobilitats infantils; “cal reflexionar i analitzar com hem anat construint i representant en l’imaginari col·lectiu els desplaçaments de persones. Des de finals dels 90 Espanya és un país receptor de persones, en alguns casos famílies senceres, però no sempre. Aquestes persones venen per motius molt diversos: millorar les seves condicions de vida, fugir de la violència, retrobar-se amb la família…”. I afegeix: “Les realitats de tots ells són complexes, però hi ha connexions i patrons comuns entre tots aquests desplaçaments i els relats que en fan els infants que els protagonitzen: la importància dels vincles, el sentiment de pertinença a la xarxa o comunitat, etc.”.
Per això Desplaçades també vol visibilitzar els nens i nenes que viuen aquests processos i que sempre són els eterns oblidats en aquestes crisis. Cal protegir-los, però també escoltar la seva veu, però també donar-los veu. “Els adults han de tenir en compte l’opinió i els desitjos dels infants que viuen aquests desplaçaments, perquè els infants també són actors socials que participen del present actual abans de fer-ho en el futur que els tocarà viure” comenta Martorell.
El projecte de Desplaçades
Desplaçades vol treballar amb infants de 10 a 12 anys d’escoles, entitats de lleure, etc. temes com el racisme, el racisme institucional, el dol migratori, la veu dels infants que cal fer escoltar, les cures, les fronteres i la vulneració dels drets humans. Aquest objectiu s’aborda a través d’una proposta artística i didàctica triple: un conte, una cantata i un conjunt d’activitats didàctiques. “Es poden triar totes tres o bé treballar-ho des d’una d’aquestes propostes” assenyala Clapés.
El conte il·lustrat actua com a fil conductor de tot el projecte. Aquest explica la història de la Berta i l’Anna, dues nenes que per problemàtiques ben diferents, per la destrucció de l’entorn natural i per un desnonament, es veuen obligades a canviar de lloc de residència amb les seves famílies. Aquest s’enregistrarà amb cors de l’escola Pausa i l’Escola Municipal de música de Mataró.
La cantata és una composició musical de nou cançons de l’Ignasi Caballé i el Bernat Casares, integrants de l’associació. Aquestes conten els moments clau de la història de desplaçament de les dues nenes protagonistes del conte. Però també parlen de la relació d’amistat que s’estableix entre elles a partir de l’experiència viscuda. La cantata està pensada perquè els infants participants la puguin interpretar per tal de transmetre tot allò que han après i treballat a l’aula. Els concerts es poden fer a la mateixa escola o bé en altres espais que col·laborin en el projecte.
A més, es prepara un material didàctic per a que els equips educatius disposin d’orientacions, propostes d’activitats i recursos artístics per a treballar tots els conceptes que es tracten a Desplaçades a través de les arts com la música, la dansa, la fotografia, el dibuix, etc.
Per poder tirar endavant tot aquest projecte, l’Associació IURTA compta amb el fons de l’espectacle Amic meu que es va guanyar amb la taquilla inversa. Però no és suficient per pagar tots els costos que se’n deriven com ara els arranjaments, la gravació, la impressió del llibre i altres materials, per això, l’Associació IURTA ha engegat una campanya de finançament que estarà oberta a la plataforma Verkami fins al pròxim 9 d’abril.
De moment, la resposta ha estat molt bona i ja hi ha escoles interessades. Ara com ara han recaptat 4.900 € de 8.000 €, i com afirma la seva portaveu Maria Clapés “si superem l’objectiu inicial de la campanya, hem pensat de proposar tallers a les escoles i als grups de lleure, i fins i tot, crear una web. Però, també ens agradaria molt acompanyar i implicar a les escoles per tal que comparteixin el procés de com han treballat Desplaçades“.
La idea és de cara al juliol poder fer una presentació del projecte a on es representarà la cantata a mestres de primària i mestres de música, i es donaran a conèixer les formes d’adoptar-lo pel centre.
