Anàlisi

Abordar el conflicte Israel-Palestina a les aules

“De la gent anònima, de la gent soferta, de la gent explotada vaig aprendre que la pau és fonamental, indispensable. Però la pau implica lluitar-hi. La pau creix i s’enforteix en i per la superació de realitats socials perverses. La pau es construeix en la construcció incessant de la justícia social. Per això no crec en cap esforç, per més que s’autoanomeni ‘educació per a la pau’, que en lloc de revelar les injustícies del món, les torni opaques i intenti miopitzar les seves víctimes.” 

Paulo Freire

Des del passat 7 d’octubre, l’escalada de violència a l’Orient Mitjà, retransmesa en directe, ha causat un nombre insuportable de víctimes i ha tingut un gran impacte en l’opinió pública. Les morts i presa d’ostatges de civils israelians, i les inacabables morts de civils palestins, el bloqueig humanitari i l’ús de la fam com a arma de guerra, creixentment denunciat com a genocidi a la Franja de Gaza, demanen respostes. 

En les darreres setmanes, organitzacions que exigeixen la fi dels atacs a Palestina han fet nombroses crides a la mobilització social, manifestacions per l’alto el foc, mocions per a l’embargament d’armes o crides al boicot. Part de la comunitat educativa també s’ha expressat en aquesta línia. Sindicats i entitats educatives han exigit l’aturada del genocidi a Gaza i han convocat mestres, infants i famílies a manifestar-se davant dels mateixos centres. Alguns docents, centres i fins i tot alguna regidoria d’Educació han tingut conflictes amb aquesta crida; s’han denunciat presumptes biaixos per la forma d’abordar el tema a l’aula i s’han impedit o censurat manifestacions de suport a la població palestina en l’entorn escolar. Per què aquestes mobilitzacions han generat tanta controvèrsia? És necessari abordar aquest conflicte a l’aula? Des de la nostra realitat i pràctica educativa, algunes reflexions.

Abordar els temes controvertits és una responsabilitat educativa. Els espais educatius tenen l’obligació de treballar situacions d’aprenentatge (LOMLOE, 2020) partint d’informació rellevant per a la ciutadania, i polèmiques i controvèrsies a l’entorn d’un fet. Demanar que les escoles no es manifestin i siguin neutrals és no assumir la part de responsabilitat que totes tenim en la denúncia d’atacs armats contra israelians i palestins desarmats i d’un genocidi de la població palestina, inclosos el bombardeig d’escoles i l’execució d’infants, així com de les implicacions occidentals en l’origen i perpetuació d’aquest conflicte. Quan el nivell de violència és tan extrem, el silenci és còmplice de la barbàrie. 

Acompanyar la reflexió sense defugir la complexitat és pedagògicament encertat. Quan es va iniciar aquest conflicte? És un conflicte armat o un genocidi? El dret a la resistència davant d’una ocupació justifica qualsevol acte? El dret de defensa davant d’un atac pot ser il·limitat? Quin marge d’actuació no violenta existeix? Quin paper estan jugant els diferents actors internacionals en el conflicte i com contribueixen a la perpetuació de la violència armada o a la pau? Per difícil que sigui, cal vetllar perquè els espais educatius siguin àgores on es treballi l’anàlisi de les causes del conflicte, i on es reflexioni sobre l’impacte del conflicte en la població. Els centres han de ser un espai on acollir les preguntes i inquietuds dels infants i joves respecte d’allò que succeeix al món. En cas de no tenir respostes o no sentir-nos prou preparats, podem convidar persones expertes o testimonis que aportin opinions i dades des de diferents perspectives, per fomentar la reflexió crítica entre l’alumnat. No hi ha opinions bones o dolentes, però sí hi ha opinions més fonamentades que d’altres i opinions que es basen en el respecte als drets fonamentals. 

Educar en valors és incompatible amb educar en la indiferència o l’equidistància mal entesa. És responsabilitat de totes aprofundir en la comprensió d’aquest conflicte, anant a les seves arrels històriques i reconeixent que la violència i el dolor, tot i que en diferent mesura, impacten en les poblacions de Palestina i Israel. És possible rebutjar l’abús de la força militar de l’exèrcit israelià i, alhora, reconèixer les víctimes civils israelianes. És possible denunciar les violacions del dret internacional humanitari per part de totes dues bandes i, alhora, no equiparar els danys, que s’estan causant en molt diferent mesura. L’educació en els valors de la pau, els drets humans i la justícia global apel·la a no ser indiferents ni neutrals en casos de violacions de drets humans greus, provinguin d’allà on provinguin. En aquests casos, l’educació no hauria de buscar ser neutral.

Escoltar la visió de l’altre és quelcom difícil de posar en pràctica i d’ensenyar. En conflictes com el d’Israel i Palestina, on hi ha tant de dolor per ambdues bandes, la reacció social està molt polaritzada. Quan persones o grups han estat atacats, els sentiments de greuge –pels fets terribles que han succeït– i d’amenaça –pel que pot seguir succeint– fan gairebé impossible empatitzar i reconèixer el dolor de l’altre. Per prendre consciència de les pròpies emocions i dels propis biaixos és útil apostar per metodologies socioafectives o llenguatges artístics que permetin a les persones expressar com se senten, com a punt de partida per comprendre millor posicions diferents a la pròpia. 

Establir límits en els debats és també una qüestió de drets humans. Podem acollir totes les opinions sobre el conflicte? Totes són respectables? Es poden permetre comentaris antisemites o antijueus? Què passa amb la islamofòbia present a la nostra societat, que deshumanitza la població palestina fins al punt de normalitzar o acceptar com “el que toca” la seva destrucció? Posar en qüestió les idees o conceptes preestablerts dels infants i joves contràries als drets humans o que privilegien determinats sectors de la població a costa de l’opressió d’altres ha de ser una de les funcions de l’educació, si volem construir societats compromeses amb la dignitat humana.

Evitar que cap infant o jove se senti assenyalat és obligació dels educadors i educadores. Per tal de protegir els infants i joves de possibles denigracions pel fet de simpatitzar amb un bàndol o un altre cal fer comprendre que el comportament dels Estats és diferent del de la ciutadania. Un dels arguments esgrimits contra els murals pro-palestins a les escoles és el risc que hi pugui haver infants d’origen israelià que puguin ser assenyalats per altres infants. Aquesta preocupació, però, no va paralitzar actes simbòlics l’any anterior amb l’inici de la guerra d’Ucraïna, a centres amb alumnat rus i ucraïnès, i molts centres van poder celebrar actes per la pau tenint en compte que tot l’alumnat se sentís inclòs. 

Mobilitzar la comunitat educativa contra les injustícies és un símptoma de qualitat del sistema. Contribuir a les accions socials que demanen l’aturada de la violència armada, inclòs el bombardeig de centres escolars, educa infants i joves sobre la necessitat de reconèixer-se com a agents de canvi social, capaços de contribuir col·lectivament a la transformació de la nostra societat i, en aquest cas, de formar part de l’onada social que reclama el respecte pels drets humans, el dret internacional i el dret humanitari.