L’educació del pensament crític, aprendre a seleccionar informació a Internet, el foment de l’escriptura, el bon ús de la tecnologia, el learning by doing, la prevenció davant les fake news, la formació per controlar les addiccions tecnològiques són alguns conceptes que teòrics i investigadors repeteixen molt sovint a conferències, xerrades, jornades, debats, llibres i articles diversos. El diagnòstic és correcte, però la gran pregunta és el remei: com es fa en la pràctica quan tens grups d’adolescents davant teu i vols educar-los en aquests aspectes?
Passar de la teoria a la pràctica no és fàcil, però sí possible. La prova es troba en el gran col·lectiu del professorat anònim que cada curs es compromet a portar a terme pràctiques i experiències que demostren aquells marcs teòrics tan repetits, els quals estan necessitats d’evidències a l’aula. Passejar pels centres educatius, convidar aquest professorat a mostrar els processos i el fruit de la seva feina ja es fa, però s’hauria d’impulsar més. I, sobretot, que les seves conclusions teòriques des de la pràctica, fruit de les activitats de l’aula, serveixin per impulsar canvis profunds, amb tot el ventall de recursos utilitzats i aprenentatges aconseguits, no només de l’alumnat sinó també del mateix professorat.
Tothom estem més o menys relacionats amb les pantalles cada dia (potser més que menys, com els adolescents). Fa poc Víctor Sampedro, catedràtic d’Opinió Pública i Comunicació Política de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid, deia al Palau Macaya de Barcelona que hi ha un Triangle de les Bermudes que captiva als adolescents: les pantalles, el menjar ràpid i els centres comercials. Tenim tots plegats una gran feina per aplicar el pensament crític a d’altres camps que potser també ens afecten a nosaltres mateixos, tant com a ells. En el cas de les pantalles, aportem el nostre gra de sorra a la vora d’aquest gran oceà.
Com hem dit en altres ocasions, la permissivitat de la tecnologia va unida a la llibertat i a la responsabilitat, i s’aconsegueix amb estratègies actives on tothom estigui implicat, amb normes i amb flexibilitat, aprenent també quan es produeixen situacions difícils. En el procés actual de transformacions escolars, amb una gran efervescència de metodologies innovadores, ha de tenir cabuda la tecnologia perquè és una gran eina per aconseguir finalitats lligades al present i al futur de l’alumnat adolescent en un món global.
Recursos
Les apostes a la classe van unides a la utilització de recursos que connectin amb el nostre públic, amb el treball de forma competencial proper la realitat i que incideixi en aquells grans conceptes del principi. Per exemple, projectes com l’aprenentatge de la llengua amb formats digitals, on darrere hi ha la utilització de l’actualitat (notícies en diaris o la reflexió sobre determinats missatges de les xarxes socials que distribueixen l’odi, el fanatisme i les barbaritats; comentaris de tot tipus; anàlisi de la llengua en manifestacions musicals de moda com el reggaeton o el rap), la recerca per part de l’alumnat de suports per aprendre més, la discriminació de webs pels seus continguts, l’impuls de la creativitat i l’aprenentatge en grup, la utilització de diferents formats expressius, l’anàlisi de la participació de l’alumnat en les xarxes socials i el foment de la reflexió personal sobre les seves relacions i la seva imatge en el món digital: quina és la seva identitat en la xarxa, quins són els avantatges i inconvenients d’aprendre en digital, com els veuen els altres, què pensen de si mateixos i de la projecció que les altres persones els diuen que tenen a Internet, com si fos un mirall.
El treball d’aula se centra en grups petits i cadascú treballa amb una web pròpia on qualsevol persona pot veure els resultats, una vegada publicats, i són objecte d’anàlisi per millorar l’aprenentatge: des de les faltes d’ortografia i construccions sintàctiques (per corregir-les si cal) al sentit profund d’allò que volien dir i el que en realitat transmeten.
En un altre espai ja s’han avançat algunes línies bàsiques del projecte Ensenyar llengua a adolescents només amb entorns digitals. L’important no és la tecnologia, sinó com l’aprenentatge millora i canvia quan la utilitzes com eina metodològica per aconseguir els resultats programats, i com s’estableixin complicitats per la recerca, la selecció, l’anàlisi i la posada en comú de tot. L’alumnat adolescent sotmès a aquest tipus de projectes i a molts altres s’engresca amb gran il·lusió, busquen recursos i eines per plasmar allò que volen expressar, parlen i valoren abans de decidir, construeixen coneixements amb estratègies sorprenents i són capaços de reflexionar sobre els seus sistemes d’aprenentatge, amb els seus pros i contres. Per exemple, una activitat que van fer: “Imagineu que heu d’impartir una conferència a un centre educatiu de secundària que encara és analògic però professorat i alumnat estan indecisos i animats a la vegada per fer el salt al món digital: quins arguments exposaríeu a partir de la vostra experiència?”. D’altra banda, un altre dels aprenentatges digitals és que les pantalles també poden estar tancades. En determinats moments el debat i l’anàlisi col·lectiu enriqueix el treball fet, amb múltiples punts de vista i el foment de l’oralitat.
El projecte és molt ampli i els recursos, diversos: webs, blogs, ordinadors portàtils, telèfons mòbils, jocs, xarxes socials, diccionaris i enciclopèdies online, mitjans de comunicació digitals de tendències diferents, eines per representar esquemes, vídeos, presentacions, plataformes de treball, mapes conceptuals, etc.
Un projecte com aquest, que acabarà al juny però tindrà continuïtat, no és un fet aïllat sinó que forma part de la idiosincràsia i evolució d’un institut que porta més de 25 anys amb l’ús de les TIC a les aules. Cada menú i submenú dels que formen cada web de cada grup (46 apartats en total) mereixerien una amplia explicació, una enumeració dels recursos usats i generen diverses conclusions –algunes de les quals ja han sortit–, sobre com 45 alumnes aprenen i valoren aquest sistema de treball de la llengua, extrapolable a d’altres àmbits i matèries. Sobre alguns resultats i evolució, anirem informant.
L’adolescent té un gran potencial per adaptar-se i aprendre, però necessita guies que l’orientin i que posin en valor el que fa, amb l’empatia i l’esperit positiu com a base fonamental. Ens poden ensenyar els resultats dels processos per tal d’entendre com aprenen, quin impacte té tot i com implementar-los amb més eficàcia. Ens poden ajudar a la millora i actualització de les estratègies inicials i a la selecció de recursos i eines. Docents, alumnes, tecnologies i projectes: aliats en una educació per al segle XXI. Sense oblidar que el més important i el més fonamental de tot són les persones.
